A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

sementúsu sarmentósu

semèntza semènsa

semèntza 1 seménscia

semertòsa sementòsa

semertósu sarmentósu

semertzéi samartzéi

semeschiàre , vrb Definition arrennèscere a bíere o connòschere fintzes de atesu, in mesu de àtera cosa Synonyms e antonyms allampare, assebeltare, iscerai Sentences suta de una fasche de sida, fozisina e cherchizu, si semeschiaiat unu pitu de zancheta Translations French entrevoir English to glimpse Spanish vislumbrar Italian intravedére German erblicken.

semiagódhu , avb Definition ghetai perda a s. = iscúdere a pedra cun sa manu bàscia, coment'e semenandho (a codhu, invece, sa manu est a s'artària de su codhu) Etymon srd.

semicírculu , nm Definition sa metade (in latinu "semi") de unu cricu.

sémida , nf: sémita Definition passadórgiu, genia de camminu; singiale lassau o abbarrau de calecuna cosa, fintzes sa spétzia o mota de comente unu si sentit in s'ànimu Synonyms e antonyms àndara, andhamenta, caminu, guturinu, mòri / apeicu, ilmina, iltiga, indíscia, ségiu, signale, sinzolu Sentences agato sémidas de tràvigu ◊ sa frommija andhendhe e torrendhe a su frommijalzu faghet sas sémidas ◊ atraessamus sa sémida olvidada ◊ medas intrant traitos in cussas sémidas chi giughent a sa ruina ◊ siazis veneitos e fatatos sichinne sa sémita de sos mannos! 2. oras oras li pompiabat sa cara in s'isperàntzia de li bíere sémidas de bida ◊ l'ant buscadu in dogni logu, ma de su marroculone no ndh'esistiat sémida ◊ sas sémidas de su fumu si che andhant cun su bentu Etymon ltn. semita Translations French sentier, trace English path, trace Spanish senda, camino, huella Italian sentièro, tràccia German Pfad, Spur.

semidànu , nm Definition calidade de bide e de binu orrúbiu Sentences ispetziadedhus, de a mengianu dhis bandat su semidanu!… Scientific Terminology frt, bfg Etymon srd.

semíla, semílla , agt, nm: semiza Definition ses bortas mila (nau de dinare est sèmpere pl.: sos semiza francos, éuros)/ su semila, semiza = s'annu 6.000 (i.C.) Sentences apo cardiau semila foedhos ◊ semiza dòllaros custa cosa? burulendhe ses?! 2. su semiza innantis de Cristos, in s'istória, benit innantis de su chimbemiza Etymon srd.

sèmina sèmena 1

seminadròxa , nf Definition istrégiu de unos dóighi litros po ingòllere su sèmene a betare in s'aríngiu Sentences custa seminadroxa est fata de sèssini Scientific Terminology stz Etymon srd.

seminadúra semenadúra

seminài semenài

seminàlla semenàza

seminaméntu , nm Synonyms e antonyms semenadura, semenóngiu, semíngiu Etymon srd.

seminarísta, seminarístu , nm: siminarista, zeminaristu Definition giòvono istudiandho a preide Synonyms e antonyms semenente Sentences su seminaristu e sos zaganedhos sunt azuendhe a bestire su preíderu pro sa missa Etymon itl. seminarista Translations French séminariste English seminarist Spanish seminarista Italian seminarista German Seminarist.

seminàriu , nm: geminàriu*, siminàriu, zeminàriu Definition argiolighedha o terrenu inue si sèmenat cosa de prantare in aterue; ma mescamente iscola ue s'istúdiat a preide e fintzes isperiéntzia e atividade de istúdiu.