tróbulu , agt: trú,
trúbulu,
trudu 1,
trúgulu,
trúvulu,
túrbulu Definition
nau de abba o àteru deasi, chi no at pausau, chi portat malesa in mesu, chi est avolotau; nau de su fàere de unu, de s'ànima o àteru, chi no est bonu, no est límpiu de curpas e de malidade
Synonyms e antonyms
abbulizadu,
ammoroscadu,
trúgliu
| ctr.
lúchidu,
netu,
pasadu
Sentences
s'ozu comintzat a falare a lenu e tróbulu ◊ s'apússiat sa tzertesa in sa trúbula paule de su tempus ◊ in trúbulos pojos chirco istidhas de sole…◊ custu binu est trú ◊ su mare est perigulosu candho est túrbulu ◊ lassadhu sètzere bene su binu, ca est ancora trudu!
2.
cusséntzias trúbulas ammadricant tempos de carestia ◊ facixedha portat, comenti ti càstiat de cilla trua!…
3.
unu trúvulu de muscas che li at papau sas laras
Etymon
ltn.
turbulus
Translations
French
trouble
English
muddy
Spanish
turbio
Italian
tórbido
German
trüb.
trocàle , nm Definition abba chi essit a meda de su terrenu Synonyms e antonyms ciurru Etymon srd.
trocàrgiu , nm Definition logu de troco, de terra lugiana Synonyms e antonyms trocatzu 1. Scientific Terminology slg.
tròcas , nf Definition iscusas o dificurtades chi si bogant candho no si bolet calecuna cosa / bocare t. Synonyms e antonyms arraghèscias, arrangasciu, arretzallas, carròtzalas, irbirgu.
trocàtzi, trocàtzu , nm Definition pruna aortitza, punta.
trocàtzu 1 , nm Definition logu de troco, fintzes terra làngia, pòbera Synonyms e antonyms trocàrgiu Sentences in su trocatzu dhue crescit pruschetotu tupas cun ispina, sa murta, su tzípiri.
troceàda , nf Definition sinnu de bestiàmene: bogada prana o bocada.
tròcere tòlchere
trochedhadòrja , nf: trochedhatòglia Synonyms e antonyms bicalinna, bicamata, pertungheustes, picabica, pítau, pitigone, tacadoza, tocafuste, tochedhadòrgia Sentences cussos putzones mannos si narant trochedhatòglias 2. intantu sa trochedhadorja de sa duda nos pudhat umbrighinosa sos aliderros de s'isprene (G.Delogu) Etymon srd.
trochedhaítu, trochedhaítzu trachedhaítu
trochedhàre trachedhàre
trochedhatòglia trochedhadòrja
tróchedhu trachédhu
tròchere tòlchere
tróchia, tróchida tórchita
tróchidu tórchidu
trochidúra , nf: trotzidura Definition móvia a cropu de un'arremu fortzandhodhu in s'incàsciu Synonyms e antonyms bocadura, dórchida Sentences po sa trochidura de un'ossu (brúciu, cambúciu) si andàt a sa maista chi aconciàt is ossos Etymon srd.
trochigiàre , vrb: atrochillai,
trochillai,
troghillai,
trochizare,
troghizare Definition
imbodhigare a istrintu a inghíriu, a lómboru, coment'e a acapiadura; su si mòvere coment'e a atrotigadura, a iscutuladas; atrotigare, furriare sa cosa o sa chistione
Synonyms e antonyms
atrogai,
trabojare,
trebedhai,
trogai,
tronnire
/
folfigiare,
fortzicare,
profizare
/
ischirchinare,
iscoitai
| ctr.
stroghillai
Sentences
iap'èssi bófiu trochillai su trinciau cun is didus ◊ dhoi fiat unu coloru troghillau cun d-una píbera ◊ unu caboru si fiat troghillau a sa funi de sa cracida ◊ lompint a unu logu totu tupas de linna manna cun arrampus de orrú chi si troghillant in is cambas de su cuadhu ◊ fiat trochillendisí su concajoni ◊ portant s'arrosàriu trochillau in su brutzu
2.
a cussa meurra dhi trochígio sa mola de su tzugu! ◊ ma chie ti cheret, a tie, archili trochizau?! ◊ sa trama est totu trochizada ◊ portat is cambas trochilladas: custu fillu est totu trochillau
3.
si est sentia de scendiai e fiat trochillendisí ◊ si trochillat coment'e un'anguidha
4.
no mi troghizes sas allegas!
Translations
French
envelopper
English
to wrap up,
to twist
Spanish
marañar
Italian
avviluppare,
attorcigliare
German
Knoten.
trochígiu , nm: trochizu Definition su trochigiare, avolotu, murigamentu, móvia a furriadura / chistionare a trochizu = in manera pagu crara, imbusticada Synonyms e antonyms totórgiu Sentences seo a ispétzia mala, giutzo s'istògomo a trochígiu paret una codra de ebrei: calecuna cosa chi apo pigau mi at isconciau (Deidda/Saderi) Etymon srd.