A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afrungiulàre , vrb rfl Definitzione su si aprigare in calecunu logu o apartare Sinònimos e contràrios incheremire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abriter Ingresu to shelter Ispagnolu refugiarse Italianu ricoverarsi Tedescu sich flüchten.

afrunicàe , vrb Definitzione frunire, nau in su sensu de pònnere belleis, apicones po bellesa.

afrunzàdu , agt Definitzione nau de mata, chi portat sida meda Sinònimos e contràrios comosu, fogiudu, follosu, frunzàdile, ratudu Frases custos àrvures sunt bene afrunzados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feuillu Ingresu leafy Ispagnolu frondoso Italianu frondóso Tedescu dicht belaubt.

afrunzedhàre , vrb Definitzione fàere, bogare fròngias noas, sida, nau de matedu; nau de orrobba téssia, fàere a piegas, a tzirbisas Sinònimos e contràrios afroghedhare, afrongiai, puzonire / afrangillonai, aggranchizonare, apigiare, frongire Ètimu srd.

afrunzedhàu , pps, agt Definitzione de afrunzedhare Sinònimos e contràrios aprigadu, aprighizonadu, corrongiau, fronziu | ctr. istirau, lísciu 2. fit minuju de se, ma suta su pizu de su nibe no si pesabat dae terra: zuchiat sa carena afrunzedhada ◊ zuchet sa cara afrunzedhada dae sos annos e dae sos dispiacheres.

afrunzídu , agt Definitzione chi est totu a tzirbisas, coment'e sicandhosi, igragalau Sinònimos e contràrios allacanau, allechiau, allevigiau, allizadu, allissiadu, ammustiau Frases sos fiores ant pérdidu sa bellesa: sunt totu afrunzidos Ètimu srd.

afrunzonàre , vrb Definitzione fàere a tzirbisas, a piegas, nau de bestimentu, de orrobba Sinònimos e contràrios apigiare, apirchizonare, apistillonai, frongire | ctr. istirai Ètimu srd.

afrúsa , nf: frusa Definitzione s’arrancu, su fragu comente ndhe dhu batit su bentu, s'ària Sinònimos e contràrios arrasta.

afrusàda , nf Sinònimos e contràrios acirrada, acollada / abbentada Ètimu srd.

afrusadòri , agt Definitzione chi pigat sa frusa, s'arrastu, sa trata, nau de su cane o de àteru animale Frases su stori afrusadori Ètimu srd.

afrusàe, afrusài , vrb: frusai* Definitzione pigare sa frusa, s'abbentada, s’arrancu cricandho calecuna cosa; andhare aifatu de s'arrastu; si narat fintzes de is boes candho incorrant, de gente chi si tzucat a iscúdere, a cracare a ccn. Sinònimos e contràrios acarigai, annajare, annàsere, arrancai 1, arrastai, fiagare, frusai, nuscai.

afruscàdu , agt Definitzione de afruscare 1; chi est in pentzamentu, orioladu Frases ndhe fimus afruscados de su nie… cantu istaiat dies e dies chena sessare comintzaiat a dare anneu (S.Saba).

afruscàre afroscàre

afruscàre 1 , vrb rfl. Definitzione su si pigare pentzamentu, anneu, annicu Sinònimos e contràrios apensamentai, apinnicare, apistichinzare Frases sos pastores che resteint arrocados in montes dae su nie, ma no si ndhe sunt afruscados (M.Pinna)◊ cussu no est ómine chi si afruscat pro nudha! 2. ndhe fimus afruscados candho istaiat dies e dies chena sessare de fiocare.

afruscàu , pps, agt Definitzione de afruscare; fintzes chi tenet gana manna de fàere, de istare faendho Sinònimos e contràrios fracóngiu, spedhiosu.

afruscedhàe , vrb Definitzione fàere a fuschedhas, bogare fruschedhas in sa pedhe.

afruschiàre , vrb: fruschiare* Definitzione bogare o fàere unu frúschiu, unu súrbiu Sinònimos e contràrios ammuinai 1, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, múere, muizare, sulietai, sulitai, surbiai, zumiai.

afrusciài aflusciài

afruscinài , vrb: fruschinare* Definitzione su si mòvere comente faet su pische in s'abba, is gremes in su ludu e àteru, coment'e atrotogiandhosi a parte e àtera Sinònimos e contràrios boltulare, foigare, iscabiare, scemiai.

afrúsciu!, afrúscu! , iscl Definitzione meda; nau de mala manera tenet su significadu de nudha Frases - Meda ndh'as? - Afrúsciu!