A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afrusiài , vrb: frusiai* Definitzione fàere una genia de frúsiu o sonu coment’e de súlidu, piscinandho Sinònimos e contràrios ammuinai 1, frusitai, moidare, muizare, zumiai Frases is abis a iscussura zúmia zúmia afrúsiant me is froris ◊ s'intendint is pisitus miaulendu e afrusiendusí.

afrúsidu , nm Definitzione su afrusai, s'afrusada Sinònimos e contràrios acollada, afracada, imperta, ispinta Ètimu srd.

afrusitài , vrb Definitzione essire, andharesindhe impresse Sinònimos e contràrios irghelare, iscèrghere.

afrussàre , vrb Definitzione pigare is dificurtades cun fortza, cun ànimu, coràgiu Sinònimos e contràrios afrontai Frases cussas zòvanas afrussant sa vida cun corazu (S.Are)

afrustadòri , nm Definitzione chie iscudet a frusta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouetteur Ingresu whipper Ispagnolu quien azota, fustigador Italianu frustatóre Tedescu Anpeitscher.

afrustadúra , nf Sinònimos e contràrios aciotada, illatigada, iscorriolada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouettement Ingresu whipping Ispagnolu azotamiento Italianu frustatura Tedescu Anpeitschen.

afrustài , vrb: frustai* Definitzione aciotare peri is orrugas púbblicas is malafatores Sinònimos e contràrios aciotai, aciotarai, afrustatzare, irbrunchiare, passillai Tradutziones Frantzesu fouetter Ingresu to lash Ispagnolu azotar Italianu frustare Tedescu peitschen.

afrustài 1 , vrb: frustare 1 Definitzione bestire male, no po sa poberesa ma po su pagu incuru, po moda, po fàere a erríere o àteru, fàere is cosas a s'abbunzina, a improdhu; nàrrere male de is àteros Sinònimos e contràrios aciapuciae, improdhai, inciapugliare, indrovigare / aferritai Frases a carrasegai si afrustant, totu, po fai a arriri ◊ si afrustant cun robba bècia, si acarraxant sa faci e andant de domu in domu pregontendi cípulas Ètimu ltn. frustrare.

afrustatzàre , vrb: frustatzare* Sinònimos e contràrios afrustai, irbrunchiare Frases ma cudhu póver'ómine at cumpresu e s'isfrégiu no at baliadu e a s'istante l'at afrustatzadu, li at légidu sa vida e l'at ofesu.

afrústu , nm Definitzione bestimentu pòberu mancai fintzes límpiu, ma chi no deghet ca est angenu, o no dh'istat, a unu, cosa posta deasi male o chi istat male, in dossu, de fàere a erríere; fintzes cosa fata male (fintzes unu fatu, atzione mala), arrennéscia male, chi no deghet / piscare a s'a. = a s'iscuru cun su retàgliu; a. de natura = istrumíngiu, cosa aortitza Frases ellus no emu lassau andai a filla mia cun cuss'afrustu de pius petonaus aici!… 2. ma càstia s'afrustu chi dh'ant fatu a is pius, a su piciochedhu!…◊ cunsidera chi ti ant a dare afrustu po chi a su gradu tou no est custu (M.Z.Funedda)◊ calincunu afrustu bellu at a èssi, s'arregalu chi mi fais!…◊ arratza de afrustu su colori de cussa domu!… Ètimu srd.

afrúza, afrúzu , nf, nm Definitzione genia de erba chi faet a fundhu mannu, is arraighinas grussas coment'e a patata ma longhitas, a medas coment'e un'apisile, a matzu, bogat is fògias totus impare a oru de terra, longas e largas e coment'e a duas perras chi faent a canale e sèmpere prus istrintas a car'a punta: in beranu bogat sa candhelita chi s’ispratzit in punta inue faet su frore Sinònimos e contràrios abrúciu, cadilloni, iscareja, iscaria, prammutu, tarabúciu, ulciareu Terminologia iscientìfica rba, Asphodelus ramosus.

afuàrgiu, afuàrju , nm Sinònimos e contràrios afuràrgiu, craculeu, fruferarzu Ètimu srd.

afucuràre , vrb Definitzione fàere un'istrégiu prenu a cúcuru, a cucurru (de cosa chi istat a muntone) Sinònimos e contràrios acolumare, acucuai, acucurrumedhare | ctr. bocare, iscucurai, leai.

afuènte, afuènti , nm: apuente Definitzione safata de arràmene tundha, fundhuda, burinada, chi in s'antigóriu serbiat in crésia po arregòllere is ofertas, po pònnere is obbilos (craos) e sa corona faendho s'iscravamentu o pònnere su chi serbiat po su batiare; dhu sonànt e dhu sonant po acumpangiare su ballu a carrasegare; dhu leaiat, puru, su sagrestanu in giru peri is orrugas po ingòllere is ofertas po is ànimas de su prugadóriu, sonandhodhu cun d-una crae po si fàere intèndhere chi fut passandho; si narat de css. istrégiu postu de pòdere istrobbare (a/c. in calecunu logu s'apuente est sa triunfa, àtera genia de sonajolu) Sinònimos e contràrios fuenta Frases sa figu maltinica la mandhat monsignore in s'afuent'e prata…◊ chentza s'afuente no si cumintzabat su ballu 2. totu custos afuentes dae sa banca collichelos! Terminologia iscientìfica stz, sjl, prdc. Ètimu spn. (la) fuente

afuetàda , nf: foetada Definitzione iscutulada de foete; in cobertantza, arresposta o essia cun foedhos chi dolent, chi dispraxent Sinònimos e contràrios aciotada, irfoetada, iscorriada 2. cudhu si ndi fiat arrísiu biendi su sennori assuermau a is afuetadas de giaja Ètimu srd.

afuetài , vrb: fuetare Definitzione iscúdere, pigare a cropos de foete; nau in cobertantza, tratare male, fintzes pigare a foedhos malos Sinònimos e contràrios fertzire, irfoetare 2. pòberus Cristus, afuetaus, istrisonaus, cravillaus de tírria e prepoténtzia! ◊ est isciancada, tzumburuda, bisoga e sentza dentis, ma afuetat cun sa língua a totus ◊ est genti afuetada de s'abbisóngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cravacher Ingresu to whip Ispagnolu azotar Italianu scudisciare Tedescu peitschen.

afúfa , nf Definitzione su afufare, nau in su sensu de cunfusione, de no ischire comente fàere.

afufàda , nf Definitzione su afufai, afufare / fàchere un'a. in s'abba = tzacare a modhe, aciuvai in s'àcua Sinònimos e contràrios aciuvada, imbérghida Ètimu srd.

afufadòre, afufadòri , agt, nm Definitzione chi pigat o furat sa cosa e dha cuat Sinònimos e contràrios arpiadori, arrapiante, forúnciu, fraitzu, francudu, furànciu, furone, ladrone, mostrengheri, scabeciadori, ungiudu Frases sos chircadores ant àpidu su ferru ma no sa gama e si sunt cumbintos chi sos afufadores l’ant intregada a calchi àteru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pillard, brigand Ingresu marauder Ispagnolu depredador Italianu predatóre Tedescu Räuber.

afufadúra , nf Definitzione su afufai, su furare, fàere a fura Sinònimos e contràrios afufamentu, fura Ètimu srd.