atrapàre , vrb rfl Definitzione su si pònnere unu pagu abbasciaos, po no si fàere a bíere Sinònimos e contràrios acuae, apatai, apostare, atacai 1, atracare Frases si atrapat in daisegus de sas matas 2. che matzone atrapadu, a sa fidada s'anzone piús masedu ti che tenet.
atrapàre 1 , vrb Definitzione sodigare, giare a pitzu, betare manos a unu candho mancu si dhu ibertat Sinònimos e contràrios atracae Ètimu itl. attrappare.
atrapassài , vrb Definitzione passare in pitzu coment’e sartandho de una parte a s’àtera Sinònimos e contràrios giampare, ruciare.
atrapàssu , nm: trapassu* Definitzione giaúngiu, de istare chentza papare nudha, chi durat de sa gióbia a su sàbudu de chida santa Terminologia iscientìfica sntz.
atrapiàre , vrb Definitzione atapare, iscúdere una cosa a forte de abbarrare apicigada a ue ferit Sinònimos e contràrios afraicare, afraighinare, arbiare Frases a su muru chi si che atràpiet!
atrapidàre , vrb Definitzione
tocare, istare a su toca toca cun is manos
Sinònimos e contràrios
ammanucai,
apalpuzare,
aparpidare,
aplopodhare
Frases
su prídiru ne bogat sos botighedhos de s'ozusantu, che abbuzat su pódhighe mannu a intro e dhi sinnat sos chizos e sighit a atrapidare in cussos tretos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
palper
Ingresu
to pat
Ispagnolu
manosear
Italianu
palpeggiare
Tedescu
befühlen.
atràpidu , nm Definitzione
su istare tocandho, aprapudhandho / fàere a s'a. = (fintzas) fàghere a su proa proa chentza seguresa, a su chi ndh'essit ndh'essit, a s'apàrpidu, ma fintzas chentza mancu bisonzu de abbaidare
Sinònimos e contràrios
ammanutzadura,
apalpadura,
apodhighinzu,
apupudhu
/
apàlpidu
Frases
a tempos nostos custas cosas dhas faiaus a s'atràpidu sena nosi dhas imparare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tâtage
Ingresu
patting
Ispagnolu
manoseo
Italianu
palpeggiaménto
Tedescu
Befühlen.
atrapodhàre , vrb Definitzione istare a su toca toca cun is manos Sinònimos e contràrios aparpidare, aplopodhare, atrapidare Ètimu srd.
atrapuadhài, atrapuedhài , vrb Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu Sinònimos e contràrios aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapulai, tzapugnire 2. poniant is mígias fintzas atrapuadhadas. Ètimu srd.
atrapulài , vrb Definitzione cosire, atzapulare trastos bècios Sinònimos e contràrios aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapuedhai, cosinzare, tzapugnire.
atrapungàre , vrb: trabungare* Definitzione cosire a sa bona, comente essit essit Sinònimos e contràrios afioncai, apunghedhare, atrapulai Frases atrapúngami sos caltzones, tue etotu!
atraputzàdu , agt Definitzione its (S'Ischíglia 8,94,232): atzapulau? acontzu a sa bona? Frases su para est a sàndhalos atraputzados (P.A.Sanna Migone).
atrasatàdu , agt Definitzione chi est atrasetadu, chi istat male Sinònimos e contràrios issiminziu, istrimuzidu, mabagrabiu, maltratu.
atrasetàre , vrb: atresetare Sinònimos e contràrios
ammaticorgiare,
malatratai
Frases
tropu, tropu bos ant atrasetadu custos deunzos a pantza piena!…
Tradutziones
Frantzesu
mortifier,
maltraiter
Ingresu
to mortify,
to maltreat
Ispagnolu
mortificar,
maltratar
Italianu
mortificare,
maltrattare
Tedescu
beschämen,
mißhandeln.
atrasétu , nm: trasetu Sinònimos e contràrios
matratamentu
Tradutziones
Frantzesu
mauvais traitements
Ingresu
maltreatment
Ispagnolu
mortificación
Italianu
mortificazióne,
maltrattaménto
Tedescu
Beschämung,
Mißhandlung.
atrasinài , vrb Definitzione pigare a tragu in terra Sinònimos e contràrios istrascinai, istrisignare, musinare, traginare*, trazare, trisinare.
atrassàdu , pps, agt: atrassau Definitzione de atrassare 1 2. si ti benint cun miras atrassadas, fúilos ca t'ingannant, colzu a tie!
atrassadúra , nf Definitzione su lassare o tirare a longas Sinònimos e contràrios pellongu Ètimu srd.
atrassài, atrassàre , vrb Definitzione
tirare a longas, lassare istare a un'àteru tempus
Sinònimos e contràrios
cambare,
crastinare,
pellongare
Maneras de nàrrere
csn:
dépidos, contos atrassados, atrassaus = betzos, lassados chentza pagados, chentza fatos de meda; atrassaisí de dépidus = barriàresi de dépidos, pònnere dépidos a meda
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
renvoyer,
différer
Ingresu
to play for time
Ispagnolu
atrasar
Italianu
differire,
temporeggiare
Tedescu
aufschieben,
zaudern.
atrassàre 1 atransàre