A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atóu , nm Definitzione sa capacidade de atuare, de pentzare bene is cosas, a is cosas e chistiones Sinònimos e contràrios atuamentu, seru Frases pro s’atou chi teniat fit reséssida a si laureare giòvana (M.Danese)◊ no est sèmpere chi a su dinari si acumpanzat s’atou puru ◊ chie no at seru e ne atou mancu abbaidèndhesi in s'isprigu resessit a bider su difetu sou! (A.Carta) Ètimu srd.

atoviàre adobiài

atòza atògia

atrabentàre , vrb: atraventare, trabentare* Definitzione betare o cuare in d-unu trabentu, in d-una péntuma, in logu chi no dhu potzant o siat difícile mannu a dh’agatare Sinònimos e contràrios inculungionae, irborrocare, ispantumare, issussiare / cuerrai, frànghere, impertusare, intanae, intuzare, istichire, tudai / furai.

atrabodhiàre , vrb Definitzione improdhare, fàere is cosas male Frases eo chin sos cumpanzos canta canta isto atrabodhiendhe in poesia (M.Dore) Ètimu srd.

atrabúnghere , vrb Definitzione cosinzare Sinònimos e contràrios afioncai, trabungare Frases mezus chi trastes betzos atrabunghent sos chi s’ispera in manu ancora astringhent (G.Fiori) Ètimu srd.

atrabuntzàre , vrb Sinònimos e contràrios atrabúnghere, cosinzare, trabungare Frases est totu s'ora atrabuntzendhe su caltzone ifrabuladu.

atrabutzàda , nf Definitzione su atrabutzai; tanti de cosa chi si leat in d-una borta a treutzu Ètimu srd.

atrabutzài , vrb: atrebussai, atrebutzai, atrebutzare, atreuciare, atreutare, atreutzai, treutare* Definitzione trebballare o pigare a treutzu, manigiare, pigare su treutzu, púnghere a treutzu, fintzes betare apare sa cosa, agiummai coment’e pigandhodha a treutzu Frases língua pudéscia, dh'ant a atrebutzai is tiàulus ma in celu no nci pesat de seguru!

atracàdhu, atracàdu , agt Definitzione chi istat pagu bene de salude Sinònimos e contràrios maladióngiu.

atracàe, atracài , vrb Definitzione sodigare, giare a pitzu, betare manos a unu a trampa candho no si dh’ibertat Sinònimos e contràrios atacai, atrapare 1 Frases a cussa fémina dh'enta atracada in tali logu e furau ndi dh'enta s'oraria ◊ peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta, e àteras pestas prus malas funt atracandu sa limba nostra! (G.C.Mameli) Tradutziones Frantzesu attaquer, surprendre qqn. par la ruse Ingresu to catch by fraud Ispagnolu atracar Italianu assalire, sorprèndere con inganno Tedescu überfallen, erwischen.

atracàre , vrb: atragare, atregare Definitzione su si cuare, firmare, camminare firmandhosi dónnia tanti giaendho atentzione po no si fàere a bíere, iscocandho Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acuae, ammacionai, ammagare, apatai, atrapare, atupare, cuerrai, frànghere, intuzare, istichire, istumponai, tudai Frases sa robba si est atregada ◊ su lèpere est a s'atrega atrega ◊ su batu ch'est essidu atrega atrega ◊ sa gatu li est andhada a s'atrega atrega, a su sórighe, e candho che fit acurtzu che li est brincada a subra ◊ atracatu in su canale, mai ti cheres mustrare (G.Farris)◊ si est atracatu in d-una tupa isetandhe s'inimicu ◊ inoghe colat lestru, mancu si atregat Tradutziones Frantzesu marcher avec circonspection en s'arrêtant Ingresu to walk cautiously Ispagnolu esconderse, andar con circunspección Italianu nascóndersi, camminare con circospezióne, soffermàndosi Tedescu sich verstecken, mit Vorsicht gehen.

atracàre 1 , vrb: tracare* Definitzione su chi faet sa linna candho s'isperrat, si tzacat, si aperit a isperradura (mescamente in is frochidhaduras de is matas) Sinònimos e contràrios sacai.

atracatíta , nf: tracatita Definitzione genia de pigione chi faet su niu in terra: abbitat e nidat in Sardigna, est una de is atrapaditas Sinònimos e contràrios acucadita, alàuda, alimannu, arenarza, atacaterra, chinisera, cucubiu, cucullia, iscrianissa, piatarita, ungallonga Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

atrachedhàre , vrb: trachedhare* Definitzione matzigare cosa àrrida; fàere sa moida chi faet su nie candho si càtzigat o si movet, su fogu abbruxandho sida frisca o chi si faet isparandho, fintzes is dentes chi si frigant apare a forte Sinònimos e contràrios atracare 1, sacai, trachidare, tzacarrai / abbruxai, isparare.

atràcu , nm Definitzione su si apostare, su istare atrapadu; su acostire e istare de is naves in su portu Ètimu srd.

atraènte, atraènti , agt Definitzione nau de unu, chi praghet a dh’abbaidare, bellu a dhu bíere Sinònimos e contràrios arranguitzu, atrativu, bellu, galanu Frases friscu, fist incantosu veramente e como, tristu, ca ses allizadu, ne colore ne forma as atraente.

atraéntzia , nf Sinònimos e contràrios acisu, afaxu, ammaju.

atràere , vrb: atràghere, atrairi, atràiri Definitzione tirare, acostire una cosa o a ccn. a sèi, acanta, tirare apitzu, nau fintzes de su pràghere de gente o cosa; tirai a ccn. o a ccn. cosa, tènnere assimbígiu Sinònimos e contràrios abbaradhare, atirai / assemizare, assimbigiai Frases dogna criadura atrait a sa Natura 2. custu piciochedhu atrait a su fradi: est lintu e pintu su fradi! ◊ su fizu a su babbu si li atraet ◊ no dhi assimbillat meda, ma gei dh'atrait Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attirer Ingresu to attract Ispagnolu atraer Italianu attrarre Tedescu anziehen.

atraessàda , nf Definitzione su atraessare Sinònimos e contràrios atraessamentu, atraessu, colada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traversée Ingresu crossing Ispagnolu cruce Italianu attraversata Tedescu Überschreiten.