A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atraessadòre , agt Definitzione chi istat andhandho, sèmpere in giru Sinònimos e contràrios atraessone, perdulàriu, rundhellu, zirellu Ètimu srd.

atraessaméntu , nm Definitzione su atraessare Sinònimos e contràrios atraessu, atraessada Ètimu srd.

atraessàre , vrb: atraissare, atravessai, atressai, atrevessai, traessai* Definitzione passare in d-unu logu andhandho de una parte a s’àtera, passandho in mesu; istare in giru; agatare po cumbinatzione o bènnere a betu, acanta; atressai si narat fintzes po cuncordare, fàere o pònnere bene una cosa; fàere unu terrenu (in costera) a traessas, a muros a istúturu Sinònimos e contràrios aggrucare, atravigare, atreminare, atruessai, ruciare / atobiai, capitare, cumbinare Maneras de nàrrere csn: ite atraessas? = a ue ses andhendhe?; fai sa cosa candu atressat = candho capitat, si cumbinat de la poder fàghere Frases lugosos siant sos caminos chi atraessant! ◊ pro bídere sa chi addoro dia atraessare su mundhu ◊ sa bidha est atraessata dae s'istradone 2. caminanne faghiat atintzione po no dhi atraessare in mesu de pes pículos de taulitas ◊ cussu cani, si mi atressat, nc'istupat a lestru! ◊ mi est atressau de biri su predi ◊ iscàvuant sa cosa aundi dhus atressat ◊ mi fiat atressau e m'iat nau de andai ◊ a su primu chi mi atressat arropu! ◊ fai chi is dimónius no si atressint ni in terra e ni in mari!◊ candu dhoi est su diàulu atressau, axiu tenis de fai atentzioni!… 3. pintas rosas de aici bèni atressadas chi ispantas 4. s'ortu, ca est in palinzu, l'amus totu atraessadu pro bi fàghere iscras Tradutziones Frantzesu traverser, parcourir Ingresu to run through Ispagnolu atravesar Italianu attraversare, percórrere Tedescu überqueren, durchqueren.

atraessòne , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi istat andhandho, sèmpere in giru, bagamundhandho Sinònimos e contràrios atraessadore, perdulàriu, rundhellu, zirellu Frases so bénnidu no che apat calchi atraessone ancora a si retirare, in bidha Ètimu srd.

atraéssu , nm, avb: atraversu, atruessu Definitzione su atraessare unu logu e fintzes su camminu chi si faet andhandho de unu logu a s'àteru; logu inue si passat de una parte a s'àtera de unu logu / bessí atraversu (fuedhendi) = bessíreche fora, iscantonare, andai a dortu, de tressu Sinònimos e contràrios atraessada, atraessamentu / caminu, coladolzu / badu Frases si aia tentu richesas, dia sulcare su mare, dia fàghere s'atraessu de sa terra (S.Sechi)◊ s'intendhiat s'istràghida de sas rodas e s'atraessu de sa zente ◊ ant fatu s'atraessu de sa bidha 2. acabbaidha, seis giai bessendinci atraversu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traversée Ingresu crossing Ispagnolu cruce Italianu attraversaménto Tedescu Überqueren.

atrafinadítu , agt Definitzione chi istat atrafinandho, in giru (ma prus che àteru si narat de sa bardúfola chi no ballat firma in su matessi puntu) Sinònimos e contràrios atrafinone.

atrafinàre , vrb Definitzione mòvere, andhare (nau de sa bardúfola chi no ballat sélia e firma in su matessi tretu); istare in giru, trancuinandho, sèmpere faendho.

atrafinòne , agt Definitzione chi istat atrafinandho, in giru, bagamundhu, sèmpere in movimentu Sinònimos e contràrios atrafinaditu.

atràfinu , nm Definitzione su atrafinare, su istare in giru chentza capia, in rundha.

atrafudhài , vrb: atrufudhai Definitzione si narat prus che àteru de su pane chi si ufrat, pesandho, cun su frammentu; nau in cobertantza, ofèndhere, su si annicare, fintzes su crèschere de sa bentre de fémina príngia Sinònimos e contràrios pesai / abbrodhiare, abbruvudhare, acasidhare, amprudhiare, annicare, annozare, pirmare Frases su pani bèni axedu postu in su forru si ndi atrufudhat 2. cussa piciochedha at fatu a usu de figu arrapallina: a úndixi annus fiat giai cumentzendi a atrufudhai! ◊ apu cenau pagu in s'ora e portu sa brenti atrufudhada (A.Garau)◊ sa pasta est bella axera e atrufudhada ◊ sa giovunedha benit ingannada e abarrada est atrufudhada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gonfler Ingresu to inflate Ispagnolu hinchar Italianu gonfiare Tedescu aufblasen.

atrafúdhu , nm: atrufudhu Definitzione su atrufudhare, s’atrufudhamentu chi faet sa cosa; genia de dispraxere po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbródhiu, annógiu, bischiza, bústica, istrugnu, labbrione, pussàgiu / pesadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renflement, souci Ingresu swelling, worry Ispagnolu hinchazón, disgusto Italianu rigonfiaménto, crùccio Tedescu Anschwellung, Kummer.

atragàdu , agt Sinònimos e contràrios abbaucadu, ammammalucadu Ètimu srd.

atragàre atracàre

atragàre 1 , vrb Definitzione giare tragu, amargori, dispraxeres mannos Sinònimos e contràrios afligire, contribbulai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affliger Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu afflíggere Tedescu betrüben.

atragavenài , vrb Definitzione fàere trebballu, arregòllere cosa, illimpiare a tragavenu Sinònimos e contràrios rastellare Ètimu srd.

atraghentàre , vrb: atreghentare, atrigantare, atrighentare Definitzione treulare su trigu; fàere moida deasi a meda de fàere a tímere, fintzes tímere ebbia; pigare a cropos Sinònimos e contràrios assuconare, aterrai, aterrighinare / catigare, mazare, perseghire, surrai 2. upas umanas atrigantadas de s'assuconu si chircant in miniera ◊ lampos e tronos atreghentant e acorant su pastoredhu ◊ si ch'est morta atreghentada a sa vista de cussos animales ◊ est a boghes atreghentendhe sa zente in sa carrela 3. sos carabbineris l'ant atreghentadu a interrogatórios, li cheriant fàghere atrogare su chi no aiat fatu ◊ cuss'àlvure onzi travuntana l'atrighentat, la tríulat ◊ s'ierru fritu at atrigantadu sos casidhos (T.Solinas)◊ pro cussa mancànscia mi li so atraghentadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effarer, effrayer Ingresu to dismay Ispagnolu espantar Italianu sgomentare Tedescu bestürzen.

atraghéntu , nm: atreghentu, atrighentu, treghentu Definitzione arrumóriu, carraxu, avolotu mannu de boghes, tzérrios e sonos, fintzes timoria manna meda Sinònimos e contràrios abbolotu, biuldu, carralzu, chimentu, irburbutzu, tremutu / cdh. strallatu Frases in su tzilleri est finidu s'atreghentu, si sunt totu ritirados ◊ su tronu faghet atreghentu ◊ avita a sos minores s'atreghentu! ◊ bos giambet in discansu dogni atreghentu! ◊ intendhes s'atreghentu e istruendu, sos istragos de pérfidas ischeras? (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vacarme, tumulte Ingresu dismaying uproar Ispagnolu alboroto, susto Italianu frastuòno che sgomenta, strèpito Tedescu Getöse, Lärm.

atràghere atràere

atragiàre , vrb: atrajare, tragiare Definitzione bestire, o fintzes fàere, cun tràgiu bellu 2. cosa si m’aiat bidu muzere mia atragiadu degosi in faldina e guantes biancas!… Ètimu srd.

atragonàre , vrb Definitzione coment'e sicare, igragalare, regòghere Sinònimos e contràrios acotilai, anniedhigai Frases cussos, dae chito suta de su sole, los at a atragonare che chicone allutu!(G.Chessa) 2. est un'ominedhu atragonadu e lanzu.