A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atópu 1 , nm Definitzione genia de dannu, de istrobbu grave Sinònimos e contràrios atapada, isdrobbu Frases seu andau de un'atopu a s'atru e mi seu agatau mesu impedhitzau e apu tentu abbisóngiu de dinai (A.Garau).

atòra , nf Definitzione fémina chi in cummédias o filmis faet una parte, sa parte de unu de is personàgios de s'istória Tradutziones Frantzesu actrice Ingresu actress Ispagnolu actriz Italianu attrice Tedescu Schauspielerin.

atoratòra , avb Definitzione medas bortas aifatu de pare, dónnia pagos minutos Sinònimos e contràrios fatuvatu, totora* Frases atoratora s'intendhet su bélidu de un'anzone.

atorciài , vrb Sinònimos e contràrios atortiae, indortigare, tòlchere.

atordidúra , nf Sinònimos e contràrios aturdimentu Ètimu srd.

atordíre , vrb: atrudiri, atuldire, aturdire, aturdiri Definitzione fàere abbarrare coment'e ammammalucaos, ispantaos, meravigliaos o fintzes timendho meda, coment’e chentza cumprèndhere, chentza atuamentos Sinònimos e contràrios atolondrai, atronai, ispantare, istronae, scilibriri Frases sa poesia aturdit, meravizat, ispantat (S.Casu)◊ restadu aturdidu so che berchedha ruta dae nidu (Z.Virdis)◊ partit su tiru e unu lamentu aturdit sa campagna: sa balla at fulminadu a Servadore! ◊ no bos aturdat su chi at a sutzèdere! ◊ inferru e ne morte no l'atuldit ◊ su prontudu no si atuldit e risponnet cun prontesa ◊ sa morti de custa picioca at atrudiu totu sa bidha 2. sa note dae chelu falaiat su lentore e deo sen'ammuntu: mi aturdiant sas palas de su fritu! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu étourdir Ingresu to stun Ispagnolu aturdir Italianu stordire Tedescu betäuben.

atordíu , pps, agt Definitzione de atordire.

atòre , nm: atori Definitzione ómine chi in cummédias o filmis faet una parte, sa parte de calecunu personàgiu; in pretos e dibbatimentos, s'a. est sa parte contrària de s'imputau / a. mannu = protagonista, s’atore principale de s’istória rapresentada Sinònimos e contràrios cummedieri Frases s'atori artista, istrocendu óminis e animalis e adatendu is ingestus, is fais e is boxis, rendit berideru su bisu, su pensamentu de chini iscrít ma no fait Tradutziones Frantzesu acteur Ingresu actor Ispagnolu actor Italianu attóre Tedescu Schauspieler.

atorgàre , vrb: atrocare 1, atrogare Definitzione nàrrere o fintzes fàere a cumprèndhere su chi unu at fatu o ischit, prus che àteru candho si dhu dimandhant, arrespondhendho a chie est imbistigandho, cricandho de ischire Sinònimos e contràrios addulgare, ammítere, atroghire, averai, avriare 1, cufessare | ctr. dennegai, necare Frases a su porrogu si est atzapadu in s'apretu de atrogare ◊ depes atrogare su chi ti so nendhe, ca est beru! ◊ sos carabbineris li cheriant fàghere atrogare cosa chi no aiat fatu ◊ at atrogadu fintzas sas culpas piús graves ◊ si lu cheres atrogare, custu ti l'at fatu àtere, no deo! ◊ est beru e no lu cheres atrocare! ◊ furat a totu e no atrogat mai ◊ de cantu so atroganne bi at iscritos ◊ sa teraca innanti at negadu, apusti at atrogadu totu Ètimu spn. atorgar Tradutziones Frantzesu avouer Ingresu to admit Ispagnolu reconocer, admitir Italianu confessare, amméttere, attestare Tedescu gestehen.

atórgu , nm: atrogu Definitzione su atrogare una cosa, su nàrrere su chi unu at fatu o ischit e chi dhi funt betandho, imbistigandho, cricandho de ischire, su nàrrere chi eja; sa cosa chi unu atrogat Sinònimos e contràrios atrogada, atrogamentu | ctr. nega Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aveu Ingresu admission, confession Ispagnolu admisión, confesión Italianu ammissióne, confessióne Tedescu Eingeständnis.

atòri atòre

atorigài, atorigàre , vrb: aturigare, aturricare Definitzione pruschetotu, pònnere o atzitzare is canes aifatu de gente o de animales; nau foedhandho de gente, giare una briga, pigare a tzérrios, bogare in bregúngia, nàrrere cosa a ccn. po dhi pònnere presse, po dhu apretare a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios aciopai, agegherai, ateneae, atiare, auntzare, chissire, brigare, incidai, inciulai, insissiligai, intzugare, intzullire, ubetzare | ctr. caciare 2. si bi lompo los atúrigo, cussos pisedhos! ◊ no dhu depeus atorigai: depeus avantai is calidadis chi tenit (R.Boi)◊ sos Zudeos ant cumintzadu a l'aturricare nanne: Su sàpadu est pecadu a picare pesu a pala! Ètimu ltn. auctoricare Tradutziones Frantzesu pousser, inciter Ingresu to instigate Ispagnolu azuzar, reñir Italianu aizzare Tedescu hetzen.

atórigu , nm: atúrigu Definitzione su atorigare; bérchidu, tzérriu Sinònimos e contràrios aturigada, atzitzamentu, insúliu 1, insullamentu, intzídia, tzuntzullada, tzuntzullu Frases s'intendit s'arretumbu de is insullamentus, atórigus, agiannitus, iscupetadas ◊ candho la finides cun cust'atúrigu e batides sas proas de s'abbolotu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu instigation Ingresu instigation Ispagnolu el azuzar, riña Italianu aizzaménto Tedescu Hetze.

atorinadúra , nf Definitzione su si mòvere o andhare a furriadura in sèi etotu Frases chirchendhe de fàghere una cosa chi no fit reséssida mancu a Tarzan, ndi essit a fora un'ispéssia de atorinadura de su corpus e falat a terra che una sacheta de cocoi (S.Patatu) Ètimu srd.

atormentài, atormentàre , vrb: atrumentare, aturmentare, aturmentai, trumentai* Definitzione fàere sufrire, fàere istare male; pònnere in avolotu Sinònimos e contràrios cardare, isbatizai, iscadriare 1, istragare 2, istrossare, percossare Frases males chi dhi atrumentent sos ossos! ◊ Massiminu atormentendhe e Caderina sufrindhe!

atorojàre addorojàre

atoróju addoróju

atorriàre , vrb Definitzione foedhare naendho is foedhos bene craros a manera de dhos intèndhere cun precisione Frases comente bi l'atórriat bi lu cheret própiu imprimire in su coro! (P.Casu)

atórriu , nm Definitzione su atorriare, manera de foedhare naendho is foedhos bene craros Frases no apo bisonzu de tantos atórrios, già apo cumpresu! (P.Casu) Ètimu srd.

atortiàe, atortiài , vrb: atrotiai Definitzione atrotogiare, fàere trota una cosa dereta, fàere a gànciu, acancarronare Sinònimos e contràrios abbajonare, addordigare*, agionedhare, allachedhare, atorciai, atrotixai, indortigare, tòlchere | ctr. indritare, intennerare Maneras de nàrrere csn: a. sa buca, is ogus = fàghere sos murros dortos, sos ogros totu zirados a un'ala; atrotiai is fuedhus = istropiare sas peràulas Frases su pesu grai chi portat apitzus at atrotiau sa tàula ◊ at atrotiau un'arrogu de tundinu cun is manus ◊ su filuverru si atrótiat comenti dhu manígias ◊ su ferreri atrótiat su ferru a ferru de cuadhu ◊ su linnàmini candu no est bèni istasonau si atrótiat Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to wring Ispagnolu torcer Italianu tòrcere, stòrcere Tedescu biegen.