Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

brinchitadòre , agt Definitzione chi brincat, chi istat o andhat a brinchidedhos Sinònimos e contràrios brincadore, brincajolu Frases sa rana est un'animale brinchitadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sautillant Ingresu hopper Ispagnolu saltador Italianu saltellatóre Tedescu hüpfend.

brinchitàre brinchetàre

brinchítu , nm Definitzione brínchidu pitichedhu, de pagu tretu, pagu in artu Sinònimos e contràrios atídhidu, brínchidu, brínchili, subesciada Frases su cane meu mi aiat postu fatu gioghitèndhemi cun sos brinchitos suos Tradutziones Frantzesu petit saut Ingresu skip Ispagnolu saltito, brinco Italianu saltèllo, salterèllo Tedescu Hüpfer.

brínchitu, brínchiu brínchidu

brínci, bríncisi , nm: brintzi, bríntziri, brintzis, printzis Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in petorras e in su gúturu; genia de bobboi; a brulla si narat fintzes de su lèpere Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brentorrúbiu, brinchidhi, chiridolu, dhodhi, ghiri, iscalzurúgiu, petiruju, princiotu, tzichi, vàrvisi / berme, tilingione Maneras de nàrrere csn: brintzis a cannedha = una zenia de berme; fàghere a brintzis proas = ghetaisí in medas, a trivas, a fai una cosa Frases andhada a brinchitos che unu brintzis ◊ addinarados e allegros che brintzi, atacant a bufare 2. pro mi azuare faghiant totu a brintzis proas ◊ candho si at fraigadu sa domo Pepantoni, totu faghiant a brintzis proas pro carrare pedra e rena Terminologia iscientìfica pzn, erithacus rubecula sardus Tradutziones Frantzesu rouge-gorge Ingresu robin Ispagnolu petirrojo Italianu pettirósso Tedescu Rotkehlchen.

bríncu , nm Definitzione móvia de botu, a cropu, chi si faet mescamente inartandhosindhe de terra, calandho de artu a terra o faendho unu passu longu meda a peis pesaos; fintzes decisione perigulosa, arriscada / min. brincaredhu, brinchighedhu Sinònimos e contràrios bótiu, brinche, brínchidu, brínchili, giagu 2, sàdhidu, sàltidu, sédhida Maneras de nàrrere csn: betare, iscúdere, fàghere unu b. = fai unu sàrtidu; andhare a brincos = a sachedhadas, coment'e brinchendhe, o fintzas cambendhe cosa chentza fata, fata male, a arrogus e a mússius; fàghere a b. e a terra = ghetaisí cun lestresa meda (comenti a chini si nd'isciumbullat de su letu); zúghere su coro a brincos = a bàtidas lestras Frases su pudhedru fit reu reu cadredhendhe a brincos ◊ pro mi ndh'essire dai cussu fogu tiro unu brincu e a su caminu! ◊ at fatu unu brincu e petzi che l'apo bidu a s'àtera bandha de su riu! ◊ su muru fit artu, epuru l'at fatu a unu brincu in tundhu! 2. si faghes cussu brincu ti costat su machine! (G.Raga) 3. innanti de si bortulare su carru apo fatu a brincu e a terra ◊ li apo betadu una boghe e at fatu a brincu e a terra ◊ de s'assuconu fit tota note cun su coro a brincos che lèpere in sachedhu Ètimu spn. brinco.

brincujólu brincajólu

brinculàre , vrb Definitzione controire de dhue fàere calecuna cosa, in d-unu logu / terrinu brinculadu = terrinu aundi est proibbiu su pàsculu, de frabbicai, o àteru Sinònimos e contràrios avinculai, irghiare.

brinculínu , agt Definitzione chi brínchidat, chi andhat brinchitendhe (puzone b.), brinchitadore.

brindài, brindhàre , vrb Definitzione fàere unu bríndhisi, ma fintzes combidare, cricare o tzerriare a ccn. po dhi giare calecuna cosa, a fàere calecuna faina, a festa Sinònimos e contràrios birrandai, brindhatzare / cumbidare, prejare Frases a duos pitzocos de su bichinau los aiant brindhaos a cariare sa pasta pro fàchere su cocone ◊ dh'iant brindhau a unu tusórgiu ◊ cussa fut una maca iscaminada e dh'at brindhau a volontade sua! ◊ mi brindhabat semper su cafè fatu a budhidura.

brindhatzàre , vrb Sinònimos e contràrios brindai, birrandai.

brindhatzína , nf Definitzione bufóngiu, sa cosa chi si giaet faendho unu bríndhisi Sinònimos e contràrios brindhatzione, cómbidu Frases in domo ’e s'impicadu pro unore a sa fune faghent sa brindhatzina… Ètimu srd.

brindhatziòne , nf Definitzione bufóngiu, sa cosa chi si cómbidat faendho unu bríndhisi Sinònimos e contràrios brindhatzina, cómbidu Frases posca de sa faedhada fateint una brindhatzione Ètimu srd.

brindhàu , pps, agt, nm Definitzione de brindhare; chi est combidau, persona invitada fintzes a una festa, isposóngiu o àteru Sinònimos e contràrios cumbidau 2. afatu de s'isposu sighit sa cambarada de s'isposu, afatu de s'isposa sighint is brindhaos de s'isposa.

bríndhisi , nm Definitzione genia de festa, brindhu po bufare Sinònimos e contràrios brindhatzione, cómbidu Ètimu spn. brindis Tradutziones Frantzesu toast Ingresu toast Ispagnolu brindis Italianu brìndisi Tedescu Toast, Trinkspruch.

bríndhu , nm Definitzione su cricare o tzerriare a ccn. a si pigare cosa chi si giaet, a fàere cosa chi dhi podet pràghere Sinònimos e contràrios cómbidu Frases pro ballare no si podet arrefudare su brindhu ◊ ti so telefonandhe pro ti fàchere su brindhu a una gara de poesia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu invitation Ingresu invitation Ispagnolu convite Italianu invito Tedescu Einladung.

brintài , vrb Definitzione andhare aintru de unu logu, pigare unu postu de trebballu Sinònimos e contràrios intrae* | ctr. essire 2. dèu tengu abbisóngiu de unu pastori: si s'arrangiaus brintas cun mimi!

bríntzi brínci

brintzilítu , agt Definitzione chi est de carena fine Sinònimos e contràrios finigosu, iltrízile, scalarxiu, scarritzinu, schirriolu.

bríntziri, bríntzis brínci