A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bríntzoli , nm Sinònimos e contràrios arrassanajolu, passailanti, surbiarriu, tzotzo.

brinucàle , nm Definitzione genia de fascadura o àteru po amparare is benugos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu genouillère Ingresu knee-pad Ispagnolu rodillera Italianu ginocchièra Tedescu Knieschützer, Knieleder.

brinúcu benúcru

brinzídu , agt Definitzione its, afrizidu? frunziu? [G.Delogu, Prémiu Thiesi 1980/81/89, paz.276, ue ponet sa /b/ po /f/: briscu = friscu, brocu = frocu, brore = frore, britu = fritu, e àteros] Frases bisonzat chi no mi mustre brinzida: depo istare a su naturale, chi no mi si legat nudha in cara.

briòbi , nm Definitzione mustra, figura in is cobertas téssias in su telàrgiu.

brionàre , vrb Definitzione nau de matedu, bogare pigiones, cambos noos Sinònimos e contràrios apillonai, brionire, briorare, broculare, brotai, brundhire, puzonire / nàschere 2. brionant ispinas chi trobojant de s'ànima sas ínnidas cussorzas ◊ ses che fiore chi cheret brionare Ètimu srd.

briòne , nm Definitzione su cambu nou chi bogat sa linna grussa; candhela de mucu, comente calat a is piciochedhos muconosos Sinònimos e contràrios brossa, bullone, froedha, inseurru, irbrossa, pigionatzu / lobedha Frases sos briones noos, modhes, de s'ispàrau sunt bonos a manigare ◊ su bentu asciutu, isfidiadu, mujat sos briones ch'in s'ànima mi tudhint (A.Porcheddu) 2. unu pisedhu zughiat su mucu falendhe a briones Tradutziones Frantzesu turion, chandelle Ingresu sprout Ispagnolu turión Italianu turióne Tedescu Turione.

brioníre , vrb Definitzione bogare pigionatzos, cambos noos, nau de is linnas, de naes segadas in tretu grussu Sinònimos e contràrios apillonai, brionare, briorare, broculare, brotai, brundhire, incorumedhai, pigionaciare, puzonire / nàschere Frases sos bentos malos ti ant irratada, ma deves brionire torra! ◊ inue su sole ispalghet grinas de incantu totu brionit e prendhet a oro che pispiadu de càlighe santu (G.Stara) 2. candho iscumparint sas furas e brionit s'onestade torro a bolare ◊ brionit s'aficu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner, pousser des bourgeons Ingresu to sprout Ispagnolu brotar, germinar Italianu germogliare Tedescu sprossen.

brionzànu , agt Definitzione chi brigat, chi dhi praghent is brigas, chi istat a briga Sinònimos e contràrios brigajolu, briganteri, certadore Frases in cussa carrera fint brionzanos e tocaiat a los apaseguare (M.Dui) Ètimu srd.

briónzu , nm Sinònimos e contràrios bria, certu Ètimu srd.

brioràre , vrb Definitzione nau de is linnas, bogare pillonàcius, pigiones, cambos noos Sinònimos e contràrios apillonai, brionare, brionire, broculare, brotai, brundhire, puzonire.

briosidàde , nf Definitzione su èssere briosu, tennere briu, nau de un'organísimu (e fintzes de s'ànimu) Sinònimos e contràrios briu Frases in cussa domo mi aiat intradu una briosidade noa. Tradutziones Italianu vigorìa

briósu , agt Definitzione chi tenet brios, fortzas, comente est una persona sana, chi s'intendhet bene / música briosa = bella, chi piaghet, allegra Sinònimos e contràrios folte, fruscu 1 | ctr. stasiu Frases cussa fémina nanca est briosa che una purdedha in domas ◊ lassa s'addoroju e canta unu nou e briosu ballu tundhu! ◊ si ti fis asseliadu aias fatu menzus: tantu za ses briosu meda pesendhe dae maladia!… Tradutziones Frantzesu vigoureux, fort, robuste Ingresu vigorous Ispagnolu vigoroso Italianu vigoróso Tedescu kraftvoll.

brisàca , nf Definitzione taschedha de cassadore Sinònimos e contràrios barsaca* Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu gibecière, carnier Ingresu game-bag Ispagnolu morral Italianu carnière Tedescu Jagdtasche.

brísca , nf Sinònimos e contràrios avurriu, bagiariotu, scundiu Frases bella brisca ses!…◊ deo, sentza agatare una pilisca, a caminare mi ponzo in sa via coitendhe coment'e una brisca (G.Ispanu)◊ ah, brisca: edducas su dinari ti che l'as cuadu?! ◊ a ndhe l'agabbades cun custas brigas, briscas chi no sezis àteru?!◊ a custa brisca li bastat s’ànimu finas de nàrrere chi apo postu sa giancheta sua! (G.Addis) Sambenados e Provèrbios smb: Brisca, Briscas Ètimu ctl., spn. brisca Tradutziones Frantzesu filou, malandrin Ingresu rascal Ispagnolu pillo Italianu mariuòlo Tedescu Gauner.

brísca 1 , nf Definitzione genia de giogu a cartas Sinònimos e contràrios biscambíglia Sambenados e Provèrbios smb: Brisca, Briscas Terminologia iscientìfica ggs.

briscaína biscaína

briscàju , agt Sinònimos e contràrios birbante, fulbu, maciaresu, malfusu Ètimu srd.

briscantzòne , nm Sinònimos e contràrios brisca.

brischillàre , vrb Definitzione su giogare baraundhosu de is piciochedhos.