A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

barrosíghine , nf Sinònimos e contràrios barrosia, barrosímini Frases cussu est una cara pesada dae sa barrosíghine! (M.Ladu) Ètimu srd.

barrosímini , nm Definitzione sa calidade de is barrosos, su tènnere barrosia Sinònimos e contràrios alteriu, barrosia, blaga, fanfarronia, magnosidade, prejumu Ètimu srd.

barrósu , agt Definitzione buca isdugada, chi o chie portat barra, foedhat meda credendhosi puru Sinònimos e contràrios argioleri, barrimannu, ciaciarone, ciarlatanu, illanadu, isteuladu, pampallucheri, paraletadore, pistasaghina Frases est unu pipiu barrosu, si creit meda e bolit binci sempri issu ◊ barrosedha chi ses: tui no mi sighis, però! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fanfaron Ingresu blusterer Ispagnolu fanfarrón Italianu fanfaróne, spaccóne Tedescu prahlerisch.

barròtze barróciu

barrotzéri , nm Definitzione chie tenet e manígiat su barróciu Sinònimos e contràrios barrociaju Ètimu srd.

barrucellàu barracellàu

barrucéllu barracéllu

barrúdu , agt Definitzione chi portat barras mannas, nau fintzes in su sensu de barrosu, chi foedhat credendhosi meda, fintzes prepotente Sinònimos e contràrios barrimannu / immagliatzu Ètimu srd.

barrúdu 1 , nm, agt: berrudu, berudu Definitzione genia de furcone de ferru (o de linna cun punta de ferru) a una, a duas o a tres puntas / màsciu b. = mascru chi zughet corros mannos Sinònimos e contràrios ferrudu Frases su pariglianti est prontu a brincai acanta a un'achetu, ma no tenit ni fuetu e ni berrudu ◊ su dinai si dhu papant is àterus e tui, agò, papas… barrudus! Sambenados e Provèrbios prb: a su limbudu su berudu! Ètimu ltn. ver(r)utum.

barrúga , nf: berruga 1, verruga 1 Definitzione genia de essidura in sa pedhe, a guronedhu tundhu, tostau Sinònimos e contràrios arruga 2, erruca 1, orruca 1, porru 1, tiporiu Ètimu ltn. verruca Tradutziones Frantzesu verrue Ingresu wart Ispagnolu verruga Italianu verruca Tedescu Warze.

barruinàre barroinàe

barrusòle , nm Definitzione sa betada o intrada de su sole Sinònimos e contràrios ingalu, interinada, intríchinu.

bàrsa bàlsa

barsàca , nf: brasciaca, brassaca Definitzione sa taschedha de is cassadores a pònnere pigiones cassaos; genia de bussa (es. de iscola, po fàere ispesa, fintzes de pastore) Sinònimos e contràrios brisaca, búscia / taschedha Frases - Tui dhu scis ita est sa brassaca? - Sa bussa est! ◊ ndi at bogau s'istangiada de sa barsaca po dhi cumbidare abba Ètimu itl.p bersacca Tradutziones Frantzesu sac Ingresu purse Ispagnolu zurrón Italianu bórsa Tedescu Tasche.

barsanàre , vrb Definitzione its, afartai? Frases su pitzinnu s'est barsanadu, a s'ograda chi l'at dadu su mastru, ca nche at fatu colare unu cumpanzu in mesu de s'urtiga.

barsólu barciólu

bàrta , iscl Definitzione b. si…= chini iscít si…, chie ndh'ischit si… Sinònimos e contràrios badhu 1, badhuveru.

bàrtiu, bàrtu , pps Definitzione de bàlere Sinònimos e contràrios bàfidu, bàlliu 1, vàssitu Frases su pitzinnu si fit bortau de andhare a iscola e a nudha fint bàrtios sos corfos ◊ si pediat si ndhe fit bàrtia sa pena de àere pérdiu su traballu pro no traíchere s'idea ◊ n'est barta sa pena de bivire innoe!

bàrtza bàlsa

bartzàda , nf: abbratzada*, brantzata, bratzada Definitzione su tanti de cosa a fasche chi si podet pigare cun is bratzos, fintzes cun d-unu solu Sinònimos e contràrios aratzada, arratada, fratada / faschizola, imbrassada Frases at pinnicau una bratzada de linna ◊ essit a s'ortu e ndi torrat cun d-una bratzadedha de murdegu ◊ apo tiradu una bratzada de fae ◊ sa fae l'amus tirada e posta a bratzadas ◊ est arrimandhe una brantzata de linna Tradutziones Frantzesu brassée, faisceau Ingresu armful, bundle Ispagnolu brazada Italianu bracciata, fàscio Tedescu Armvoll, Bündel.