A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

barripendhéntile , nm Definitzione chi est tristu, essiu in bregúngia Sinònimos e contràrios abbàtiu, iscoridu, ispoderidu Ètimu srd.

barrisecàu , agt Definitzione chi giughet is barras segadas Ètimu srd.

barrisòne barasòne

barríta , nf: berrita Definitzione genia de bonete (prus che àteru de furesi e de su costúmene), longu unos trinta o baranta centímetros, de intrare in conca pagu pagu e a pinnigare apitzu o a betare a una parte / min. berritola; èssere chentu concas chentu berritas = èssere totus de ideas diferentes e a iscuncórdia puru Sinònimos e contràrios cdh. barreta Maneras de nàrrere csn: bideresila tra pilu e berrita = agiummai!… (ia tentu dannu, m'iant cassau, e gai); fàghere berritas e iscias = cosas diferentis, unu pagu coment'e centu concas e centu berritas; èssere a berrita e concale chin ccn. = sempri impari, sempre a s'atrollada Frases como zente in berrita no che ndhe at ◊ berritola de turcu, nasu de moro, bestidu de panna, sentza zustacoro ◊ fut cun sa berrita cracada in faci Sambenados e Provèrbios smb: Berrita, Berritta / prb: centu concas, centu berritas ◊ in conca maca pagu durat berrita ◊ a cini tenet conca no mancat berrita Terminologia iscientìfica bst, cst Ètimu itl. berretta.

barríta 1 , nf Definitzione min. de barra 1: genia de ferru chi si faet iscúrrere aintru de lórigas o guidas po serrare un'apertura o parte de un'apertura Sinònimos e contràrios barcioni, passadore 1, passante 1 Tradutziones Frantzesu petite barre, câble Ingresu little bar Ispagnolu barrita Italianu spranghétta Tedescu kleiner Riegel.

barritàre , vrb Definitzione pònnere sa barrita, fintzes serrare, aconciare cun barritas (tauledhas) Sinònimos e contràrios tupai, serrai Frases fit una càssia manna barritada a ferru ◊ at picau craos e cantedhos de tàula pro barritare sos istampos de su rebustu Ètimu srd.

barrítu barítu

barritzòne , nm Definitzione carrighedhu de linna po unu molente.

bàrriu , nm, agt Definitzione su tanti de cosa chi bastat po carrigare a unu, o un'animale, una màchina; mesura de 60 (o de 100) litros; chi portat càrrigu; nau de fémina, chi est príngia / èssere b. che pedhe de assile, a pilu in pedhe = càrrigu meda (nau de matas po su frutu) Sinònimos e contràrios càrrigu / barriadu, prenu | ctr. líchidu 1, scàrrigu Frases apo una labia de duos bàrrios e unu carradellu de bator bàrrios ◊ tiras treme treme bàrrios pesudos 2. Mont'Albu est bàrriu de nie ◊ sas àrbures sunt bàrrias de frutuàriu 3. cudhae sos terrinos sunt piús in pendheu e bàrrios de ruedhu 4. sas àrvures ocannu sunt bàrrias che pedhe de assile: no est in contu sa landhe chi giughent! Sambenados e Provèrbios smb: Barriu / prb: in caminu si acontzant sos bàrrios ◊ bàrriu minore remiarzu mannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu charge Ingresu load (ed) Ispagnolu carga Italianu càrico Tedescu Laden, voll.

barrivalàdu barrifalàu

barrixèdha barrighèdha

barrochianài , vrb Definitzione fàere a borrochianu, imbitzare Sinònimos e contràrios abesare, imbisciare Frases torraimí a donai s'amori de sa prus cara mamma, no su de una bagassa po duus sodhus chi eis barrochianau! (G.Manconi) Ètimu srd.

barrochianía , nf Definitzione is borrochianos, is afitianados a comporare cosa o a si serbire de su trebballu de ccn. Sinònimos e contràrios fitiania Frases a sa barrochiania non bendu is arregodus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clientèle Ingresu customers Ispagnolu clientela Italianu clientèla Tedescu Kundschaft.

barròcia , nf Definitzione in cobertantza, iscarpa manna Frases si fiat sétziu cratzendusí cun is barròcias (S.Medved).

barrociàju , nm Definitzione chie tenet e manígiat su barróciu Sinònimos e contràrios barrotzeri.

barróciu , nm: barrotze Definitzione carretone mannu: genia de carru a bàtoro orrodas, prus mannu de su carretone, tirau cun d-unu o duos cuadhos Frases tenit bíngias, erriàrgiu, tanca e bestiàmini e peri su barrocinu Sambenados e Provèrbios smb: Barrotzu Terminologia iscientìfica trps.

barrócu , nm Definitzione logu malu de orroca chi faet a fossu meda, iscaravossu chi faent is abbas currendho e tragandho cosa, fintzes su letu de unu trainu e paule de abba in is errios: fossu, forada Sinònimos e contràrios carropu, irborrocu, isciusciu, ispéntimu, scabiossu, spérruma, trabentu Frases po piscai ant alluau is barrocus ◊ unu frori de arrugas, innòi: gei no fais su passu e nci arruis in d-unu barrocu! ◊ dèu sempri currendi… pòngiu su pei in d-unu barrocu e imbruncu 2. in custu cunzadu dhue aiat borrocos, no funtanas, inue su pegus podiat bufare (Z.Porcu) Terminologia iscientìfica slg.

barroinàe, barroinài , vrb: barruinare Definitzione su abboghinare de is crebos, de is boes Sinònimos e contràrios abborriare, borrare, borrighinare, corrinai Frases allegru, indovinendhe su beneditu proe de s'arzola lontana, barrúinet su boe! (A.Casula) Ètimu srd.

barróinu , nm Definitzione sa boghe de su cerbu Sinònimos e contràrios ischélia.

barrosía , nf Definitzione su donu… de is barrosos, de chie foedhat meda, su si crèdere, su si giare importàntzia meda Sinònimos e contràrios alteriu, blaga, barrosímini, fanfarronia, magnosidade, morrófia, prejumu / ttrs. pagliosumu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morgne, suffisance Ingresu arrogance Ispagnolu jactancia Italianu spòcchia, bòria Tedescu Hochmut.