Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bascumarínu , nm Sinònimos e contràrios berbesa, erbagràbina 1 Terminologia iscientìfica rba, Matthiola tricuspidata.

bascúra , nf Sinònimos e contràrios basca, calentori, calura Frases custa est cosa chi passat cun sa primu bascura de s'istadi.

bàse , nf: basi 1 Definitzione sa parte de fundhu, sa chi faet de fundhamentu asuba de ue si ponet ccn. àtera cosa chi depet aguantare firma, fintzes logu de ue si tzucat e a ue si faet fúrriu, si torrat po totu su chi podet serbire; elementu, sustàntzia o materiale chi serbit po ndhe fàere tantos àteros: in chímica, calesiògiat elementu chi lassat andhare eletrones; sa cosa prus importante de una chistione, sa chi giaet sensu e ispiegat totu / a b. de… = ponendho, impreandho coment'e cosa principale, de prus, su/sa…; in b. a… = segundhu su chi… Sinònimos e contràrios fundhamentu Frases s'agricoltura est sa base de sa vida, ca sena agricoltura no si podet istare ◊ apustis de dexi annus est torrau a sa basi coment'e bincidori 3. méngius podes fàere un'ortu totu a base de alladamingiadura, no de concime chímicu ◊ in base a comente narat dh'aus a ispundhe! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu base Ingresu base Ispagnolu base Italianu base Tedescu Basis, Base, Grundlage.

basèta , nf Definitzione is pilos lassaos prus a bàsciu in is trempas, a parte e àtera acanta a is origas, a parte de ananti Sinònimos e contràrios barbígias.

bàsi , avb: basie, vasi Definitzione in cussa manera Sinònimos e contràrios aici, gasi* | ctr. goe Frases est dadu a s'interessu e basie che l'ant a interrare ◊ basi pessemus chi aiat pérdidu su rellozu ◊ daghi ant intesu basie sunt torrados ◊ assora, bidendhe basi, medas si sunt dados a fora.

bàsi 1 bàse

bàsidu , nm: bàsiru Definitzione tocamentu chi si faet cun is lavras o fintzes solu acostindho is trempas s'unu cun s'àteru fintzes a si tocare coment'e singiale de amore, de istima, de paghe Sinònimos e contràrios basu Frases dhi at donau unu bàsidu forti apigendu is murrus ◊ arratza de istima chi mi tenis… ma a mei no m'improsas cun is basidedhus! (M.Maxia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baiser Ingresu kiss Ispagnolu beso Italianu bàcio Tedescu Kuss, Kuß.

basíe bàsi

basighédhu , nm Definitzione min. de basu, prus che àteru nau deasi a sa bona Sambenados e Provèrbios smb: Basigheddu Tradutziones Frantzesu bise Ingresu small kiss Ispagnolu besito Italianu bacétto Tedescu Küsschen, Küßchen.

Basíle , nm Definitzione númene de ómine Sambenados e Provèrbios smb: Basile, Basili.

basíle 1, basíli , nm: brasile, braxile Definitzione erba a fògia lada, fragosa meda, prantada in tempus caente po cundhimentu Sinònimos e contràrios afàbbia Frases apo prantadu unu surcu de brasile ◊ a sa bagna li cheret pagas fozas de brasile Terminologia iscientìfica cndh, rbzc, Ocimum basilicum Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu basilic Ingresu basil Ispagnolu albahaca Italianu basìlico Tedescu Basilikum, Basilie, Basilienkraut.

basíli 1 , nm: basiri Sinònimos e contràrios ansile*, assíbile, cassí, grassíbile, ibbirru Terminologia iscientìfica anra.

basílica , nf Definitzione fràbbicu mannu po crésia, sa principale de una citade Frases sa sorri fut torrada a essiri po andai a sa Basílica ◊ babbu che las acumpanzaiat a missa a sa cheja de Nostra Segnora de su Regnu, una basílica de su 1200 Terminologia iscientìfica opan Tradutziones Frantzesu basilique Ingresu basilica Ispagnolu basílica Italianu basìlica Tedescu Basilika.

basílicu , nm Definitzione genia de inguentu.

basilíscu basabíscu

basína, basínu , nf, nm Definitzione genia de tela de cotone Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. basino Tradutziones Frantzesu ouatine Ingresu cotton cloth Ispagnolu tela de algodón Italianu bambagina Tedescu baumwollener Stoff.

basíncu , agt Definitzione chi istat sèmpere basandho Sinònimos e contràrios basadincu, basadore, basaredhu.

basínzu , nm Sinònimos e contràrios basadura, basonzu, basotamentu Ètimu srd.

basíri basíli 1

bàsiru bàsidu