A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bechínu , nm Definitzione chie in gimitóriu atendhet a che interrare is mortos Sinònimos e contràrios fosseri, interramortos Frases su bechinu in campusantu at iscavadu sa tofa pro che interrare su mortu.

béchinu , agt Definitzione de becu, de craba / ratza b. = su bestiàmine cràbinu; male b. = malegaducu Sinònimos e contràrios cràbinu Ètimu srd.

bechíza , nf Definitzione bogàreche sa b. a ccn. = fàere passare su machine, currègere a ccn., giare annestru Sinònimos e contràrios béchina 1, becos.

beciànu , agt Sinònimos e contràrios becióngiu, becitedhu | ctr. nobu / giòvanu Frases ant agatau una picioca prus pagu beciana de s'àtera ◊ custu bistiri est becianu! Ètimu srd.

bècidi , nm Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios acutzaverru, cincipasca, crapimuru, frailazu, mariavilumena, pataglieri, sincerra, sordaedhu, tzerretzerre Terminologia iscientìfica pzn, parus major corsus Tradutziones Frantzesu mésange charbonnière Ingresu titmouse Ispagnolu mallerenga carbonera Italianu cinciallégra Tedescu Kohlmeise.

beciòi , nm Definitzione cosas bècias Sinònimos e contràrios beciúmini Ètimu srd.

becióngiu , agt: betzonzu, vetzontzu Definitzione unu pagu béciu Sinònimos e contràrios becitedhu | ctr. giovunedhu Frases a su pipiu po giogare sa mama dhi at istérriu una burrighedha beciòngia in terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vieillot Ingresu rather old Ispagnolu un poco viejo Italianu vecchiòtto Tedescu ziemlich alt.

beciòni , agt: betzone, vetzone Definitzione nau de unu béciu, ma prus che àteru unu pagu a befa Sinònimos e contràrios cadrodhu Frases tue como che ses betzone mannu, ite andhas a chircare zovanedhas?! ◊ custus bollint fai profitu de nosu ca seus becionis.

becitédhu , agt, nm Definitzione min. de béciu, betzedhu; ómine béciu meda, betzaredhu Sinònimos e contràrios becedhu, becióngiu, betzaredhu | ctr. giovunedhu Tradutziones Frantzesu petit vieux, vieillot Ingresu old man Ispagnolu viejales Italianu vecchiétto Tedescu ziemlich alt, altes Männlein.

béciu , agt, nm: betzu, véciu Definitzione intrau in tempus, chi tenet tempus meda; nau de cosa, de trastu, chi no ndhe balet prus, chi est ispaciau; segundhu de ite si narat, chi est fatu in sa mota giusta o prus adata po calecuna cosa (es. casu betzu = sicau, bonu po tratagasare puru, binu betzu = de s'annu o de annos innanti de s'annada currente); giogandho a tòmbola, su betzu est su noranta / min. becedhu, betzaredhu, betzedhu, becigedhu, becitedhu Sinònimos e contràrios ancianu, becru | ctr. nobu, giòvunu Maneras de nàrrere csn: betzu predale = béciu meda meda, comenti a is perdas; b. cadrudhu = mali pigau, béciu meda, chi fait farrixedha… Frases béciu fiat Batista Nuxis, ca bogàt farrixedha de is genugus! ◊ est bénnidu betzu meda e malesanu ◊ candho mi ant bidu betzu e arrimadu, ca no batia prus perunu frutu mi ant che un'istratzu fuliadu ◊ tantas cosas si ndi andant cun is bècios chi morint 2. de tantu patire ndhe so betzu! Sambenados e Provèrbios smb: Becciu, Betza, Betzu, Bezza, Bezzu, (Ezza) / prb: a cuadhu béciu funi noa ◊ sa nassa bècia si ndi frigat de sa noa ◊ su betzu batit su nou Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old man Ispagnolu viejo Italianu vècchio, stagionato Tedescu alt, Alte.

beciúmini , nm: betzúmene, vetzúmene Definitzione cosas bècias Sinònimos e contràrios becioi, ciméria Tradutziones Frantzesu vieilleries Ingresu old things Ispagnolu antigualla Italianu vecchiume Tedescu Plunder.

becòne , agt, nm Sinònimos e contràrios becorinu, testarrudu.

becónia , nf Definitzione su papare, cosa chi si papat Sinònimos e contràrios abbicónia*, allibrinzada, allibrinzu.

becorinàmene , nm Definitzione tostorrudéntzia, su èssere becorinos Sinònimos e contràrios perronia, tostorrímine Ètimu srd.

becorínu , agt Sinònimos e contràrios cónchinu, perrosu, serréntile, testarrudu.

bècos , nm pl Definitzione genia de essidura (orrúngia béchina), de isfogu chi essit in sa pedhe a is pipios suendho Sinònimos e contràrios béchina 1 Frases arruscida za est arruscida, muzere mia, ma, si mi brigat, finas sos becos in conca li fato essire! Terminologia iscientìfica mld.

becósu , agt Definitzione chi est totu becos, essiduras coment'e porros, fintzes cun marcos de maladia de sa pedhe in conca; chi est càrrigu de tíngia; nau de persona po su naturale chi tenet, chi no arrexonat, chi po dónnia cosighedha si arrennegat, perdet luego sa passiéntzia, trotu coment'e unu crabu / curcurighedha becosa = zenia de curcurighedha totu comente e a porros a s'ala de fora Sinònimos e contràrios abbultzonadu, tingiosu / dirredhu, latranghigultzu Frases depit portai su fillu a su dotori, ca est becosu, a màncias in conca e perdendi is pius ◊ fit a s'iscútina iscútina ratèndhesi sos becos ca fit becosu 2. cuss'àrbure de figu est totu becosa: ndhe cheret segada in russu 3. arrea!… ca como che frundhit totu, becosu…, chi no faghet a li nàrrere nudha! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu teigneux Ingresu affected with ringworm Ispagnolu tiñoso Italianu tignóso Tedescu grindig.

bécru , agt: bexu, begru, brecu Definitzione nau de linna, chi est bècia; nau de erbas, chi si funt intostadas, fatas linnosas; si narat de gente puru, ma prus che àteru a brulla Sinònimos e contràrios béciu, blagadinu, casale / intostadu, tostu / prudigadu | ctr. noàdile, giòvunu, modhe Frases a sas àrbures si ndhe lis segant sas naes begras pro bogare linna noa ◊ sos ramos bogant annoizos dae s'antigu mutzu truncu bexu (S.Casu)◊ bi at un'alvuredu de nughes bexas Ètimu ltn. vec(u)lus Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old, hoary Ispagnolu añejo, añoso Italianu annóso, tiglióso Tedescu alt.

bécu , nm: begu Definitzione su mascu de is crabas Sinònimos e contràrios crabu, ircone Maneras de nàrrere csn: becone = crabu mannu, béciu; malu chepebbecu = che pè de becu, malu meda, fuedhendi de piciochedhus; èssere arrennegadu che b. = meda; conca de b. = corrudu; pigare sos becos a conca = acucai pruscatotu candu unu est arrennegau, bènniri ideas macas Frases ti at nau conca de begu o conca de megu?! ◊ dhi at nau "Conca de begu" chi bolit narri "Conca de becu", lah! ◊ su becu est unu pegus maleitu chi cheriat distrutu ca devorat, guastat fundhu e frutu (Limbudu) 2. candho che li pigant sos becos a conca frundhit totu e si ndhe andhat ◊ po ti sanare sos becos, bae in potecaria e batidindhe meighina! Sambenados e Provèrbios smb: Beccu, Becu Terminologia iscientìfica anall Tradutziones Frantzesu bouc Ingresu billy-goat Ispagnolu macho cabrío Italianu capro, capróne Tedescu Ziegenbock.

bécu 1 bèca 1