A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

benassortàdu, benassortàtu , agt Sinònimos e contràrios afoltunadu, assortadu, diciosu, fadosu | ctr. mabassortau, malafadau Ètimu srd.

benàssu , nm: benatzu Definitzione logu inue sumit abba, in su terrenu Sinònimos e contràrios bena, benadroxu, benale, benarzu, benàtile, benatinu, benatzili, bennaghe, mara, mitzale, pojale, tuerra, úvidu Frases peri is mòris ludosus de is benatzus de Castiadas, trumentaus de su síntzulu de sa malària is cundennaus arruiant de sighida (S.Chiappori)◊ essit peri is benatzus a bodhiri giuncu e sàlixi po bestiri ampudhas e fai iscartedhus Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marécage Ingresu bog Ispagnolu charca Italianu acquitrino Tedescu Sumpf, Morast.

benàtile , nm, agt Definitzione terra, paris inue sumit abba Sinònimos e contràrios bena, benadroxu, benale, benarzu, benassu, benatinu, tuerra Frases as boltadu fintzas benàtiles in sos giuncarzos pro míseras provistas Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

benatinàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est atinadu, chi atinat, chi cunsiderat bene is cosas innanti de dhas fàere Sinònimos e contràrios acabadu, achistiadu, acuntzentau, atinadu, atoadu, giudisciosu | ctr. irzudissiadu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

benàtza banàtza

benatzíli , nm Sinònimos e contràrios benassu Ètimu srd.

benatzósu , agt Definitzione chi est logu de benatzu, totu ludu de s'abba a tropu Sinònimos e contràrios abrainosu, lutzinosu Frases Castiadas fiat unu tempus unu logu benatzosu aundi ant fatu sa colónia penali Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marécageux Ingresu marshy Ispagnolu pantanoso, cenagoso Italianu paludóso Tedescu sumpfig.

benàtzu benàssu

benàu banàu

benauléntzia , nf Definitzione su bonu chèrrere, su bòllere bene a s'àteru Tradutziones Frantzesu bienveillance Ingresu kindness Ispagnolu benevolencia Italianu benevolènza Tedescu Wohlwollen.

benaventuràntza, benaventuràntzia , nf Definitzione su gosare, su si agatare o istare bene meda Sinònimos e contràrios biadesa, dícia, gosa Frases candho andhamus a cussu logu pro a nois est una benaventuràntzia ◊ s'isperàntzia cristiana est unu disígiu de s’eterna benaventurantza.

benaventuràu , agt Sinònimos e contràrios addiciadu, afoltunadu, assortadu, aurosu, diciosu Frases nosàterus seus benaventuraus fillus bostus.

bènda , nf Definitzione tira de cosa, mescamente orrobba, po fascare o àteru Frases is bendas de sa mitra de s'obispu Ètimu itl. benda.

bènda 1 , nf: venna Definitzione su bèndhere / tèniri bona b. = ispatzare meda Sinònimos e contràrios béndhia, ispatzu | ctr. còmpora Frases benda de cosas a s'incantu ◊ su matrimóniu no est unu cuntratu de còmpora e de benda po interessu ◊ si ti ponis in benda soi prontu po ti comporai ◊ no s'iscít si ndi torru su dinai chi apu ispéndiu comporendi: ci porit èssi benda mala! Ètimu ctl. venda.

bèndha , nf Definitzione cosa chi si pentzat fintzes chentza dh'àere bista, solu po tènnere calecunu indítziu, unu singiale Sinònimos e contràrios ancu, dúbbiu Frases tenzo sa bendha chi cussu dannu l'apat fatu isse ◊ deo no bi cumprendho, ma tenzo sa bendha chi su triballu sou lu fetat male Tradutziones Frantzesu supposition, soupçon Ingresu supposition Ispagnolu sospecha, suposición Italianu supposizióne, sospètto Tedescu Vermutung.

bendhadúra , nf Definitzione su bendhare, is bendas Sinònimos e contràrios fascadura.

bendhàre , vrb Definitzione pònnere una benda, is bendas Sinònimos e contràrios fascai, imbendai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bander Ingresu to bandage Ispagnolu vendar Italianu bendare Tedescu verbinden.

bendhebbandhèlas , nm Definitzione unu chi no tenet firmesa e traighet is àteros Sinònimos e contràrios cagabbandhelas, girabbandhelas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu girouette Ingresu weathercock Ispagnolu veleta Italianu voltagabbana Tedescu Wetterfahne.

bèndhere , vrb: bendi, bèndiri, bènnere 1, vèndhere Definitzione giare cosa a càmbiu apare cun dinare Sinònimos e contràrios ispaciai | ctr. comparai Maneras de nàrrere csn: bèndhere a sa minuda, a sa russa, a sa fuliada, a baratu, bèndhere caru, bèndiri a fúmiu, a ispéntumu (ispatzare totu in paga ora, a ispàciu prontu), béndiri a fidu, a respiru, a dépidu, bèndiri a dinai a manu; bèndiri a iscarada = totu paris, totu sa cosa a una borta (itl. in blòcco); bèndiri castàngias = nàrrere fàulas o contai mincídius; bèndiri candongas = nàrrere peràulas bonas e fàghere cosas malas Frases in su mercadu sa cosa est a bèndhere ◊ totu su chi zughiat che at béndhidu: mancu in manu bi l'ant lassadu! ◊ totu custa cosa dha bendeus ◊ batiat linna a fasches pro bènnere ◊ a sos Romanos bos sezis bénnidos po una farrancada de dinari ◊ si mi essit, bendho totu ◊ si podit isciri ita bendint in custa butega? ◊ is ferramentas tàndhero dhas faiat su ferreri, como dhas bendhet su butegheri Ètimu ltn. vendere Tradutziones Frantzesu vendre Ingresu to sell Ispagnolu vender Italianu véndere Tedescu verkaufen.

bèndhere 1 , vrb Sinònimos e contràrios bènnere* | ctr. andai.