A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bellèsa , nf Definitzione sa calidade de su bellu, su èssere bellu; nau in cobertantza, atzione male fata / betare b. a ccn. (nau de babbus e mamas chi dhis essit fillu/a bellu/a) Sinònimos e contràrios belliori, bellura, ermosura | ctr. feura, legiori Frases sa bellesa serbit petzi pro pompa bódia (S.Spiggia)◊ fit sa matessi bellesa: una bellesa gai chie ndh'aiat bidu? ◊ custu modhitzosu… sa mellus bellesa de biri! ◊ a séighi annos fist una bellesa! ◊ sa bellesa sua est s'acisu de totu sos coros! ◊ dhi fiat partu de biri una cara bella, de una bellesa durci cantu trista 2. ite bellesa a li fàghere cussa música in carrela sendhe chi est a lutu friscu!…◊ ite bellesa si aia acusadu un'innossente!…◊ is frastimus suus setzint che una bellesa! Sambenados e Provèrbios prb: bellesa no fait domu ◊ bellesa est mesu doda Ètimu spn. belleza Tradutziones Frantzesu beauté Ingresu beauty Ispagnolu hermosura, belleza Italianu bellézza Tedescu Schönheit.

bellesía , nf Definitzione su èssere bellu, bellos Sinònimos e contràrios bellesa Frases donzi bellesia bestimus de brutura ◊ cussu giòvanu fit mentovadu pro sa bellesia Ètimu srd.

bellètu , nm Definitzione cosa chi ponent prus che àteru is féminas a frigadura in sa carre de cara po si fàere prus bellas Tradutziones Frantzesu fard, ornement, artifice Ingresu cosmetic Ispagnolu polvo, colorete Italianu bellétto Tedescu Schminke.

belléu , nm Sinònimos e contràrios bebbelledhu, bellei Frases su dinari lu frundhit in belleos Ètimu srd.

bélli bèlle

bellighédhu , agt: bellixedhu Definitzione min. de bellu, chi est bellu, piticu e galanu, chi praghet; nau mescamente po nàrrere su contràriu de bellu, de bonu Sinònimos e contràrios belledhu, bellitu Frases custu frore est bellighedhu ◊ sa pipia portat una faci bellixedha 2. bellixedhu, un'ómini mannu, a si ponni a giogai cun is pipius!…

bellimpiàtza , nm Sinònimos e contràrios bantageri, bragheri, pageri Ètimu srd.

bellincrésia , nm Definitzione unu chi paret santu santu ma chi no faet a si ndhe fidare Sinònimos e contràrios fraíciu.

belliòri , nm: belloi, bellore 1, bellori Definitzione su èssere o pàrrere bellu de unu o de una cosa Sinònimos e contràrios bellesa, bellura Frases giaiedhi custa ampudhitedha, chi si bufet custu ca dhi torrat su bellore ◊ de su rampu ue apo tentu vida, profumu e bellore cun terríbbile furore mi ndh'at divisu su bentu (B.Masala)◊ s'infiammante bellore sa vista mia abbagliesit ◊ ti arregordas su bellori de su logu nostu ◊ tantu belloi bos at formau chi ammirau si nd'istesit Ètimu itl. bellore Tradutziones Frantzesu beauté Ingresu beauty Ispagnolu hermosura, belleza Italianu bellézza, beltà Tedescu Schönheit.

bellítu , agt Definitzione min. de bellu, unu pagu bellu Sinònimos e contràrios belledhu, bellighedhu.

bellixédhu bellighédhu

bellói , nm Definitzione cosighedha bella / is bellos bellois = cosas bellighedhas, ma chi no serbint a nudha Sinònimos e contràrios bibbirollai, brebbeilledhu.

bellòi belliòri

bellòre , nm Definitzione frore de cada mese, erba de frore, sicia móssia Sinònimos e contràrios concuda 4, pudibudi, sicia 1 Frases de bellore e sennoredhas sunt càrrigas sas cresuras Terminologia iscientìfica rba, Calendula officinalis Tradutziones Frantzesu souci Ingresu firecrest Ispagnolu caléndula Italianu fiorràncio Tedescu Gartenringelblume.

bellòre 1, bellòri belliòri

béllu , agt, nm Definitzione chi o chie o cosa chi est de calidades chi praghent mescamente a bíere: coment'e agt. si ponet meda apustis de su nm., ma fintzes innanti, mescamente candho is agt. funt prus de unu naos de su matessi númene o naos cun significau de meravígia: cun significau de disprétziu, po inditare css. calidade metzana, si ponet agiummai sèmpere innanti e postu deosi si podet nàrrere fintzes in su sensu de meda / min. belledhu, bellitu, belligedhu, bellixedhu Sinònimos e contràrios elmosu, galanu / àbbili, capaci | ctr. feu, légiu / cdh. bedhu Maneras de nàrrere csn: pàrrere, pàrriri bellu (nau de ccn. cosa a pregontu, ma no própiu aspetendi arrispusta)= bèni fatu, giustu; avb. a bellu (abbellu) = chentza presse, chentza lestresa, pàsidu; bellu a… = bonu a…, capassu de…, fàtzile a…; fàghere su bellu in cara (bellincara) = pàrriri de acórdiu, a favori, ananti, e apustis o apalas traixi, èssiri falsus, fai duas facis; su bellu est si… (fintzas chentza cng.)= podit tènniri duus significaus: a) andat própiu bèni si…, o fintzes b) cun ironia: e ita si…, comenti si fait si?… Frases no apo intesu boghe bella che a sa de mamma! ◊ li ballat su terrinu in pes, de cantu est bella ◊ at a èssiri signali bellu o mau? ◊ bellu cadhu as buscadu! ◊ so nendhe chi as buscadu unu cadhu bellu ◊ de chini funt custus bellus pipius? ◊ fit galu bellu zòvanu, a baranta annos ◊ fit unu bellu seranu, s'aera neta e sole ◊ Luisicu est unu bellu nòmini ◊ dhi est abarrau su fragu bellu de sa linna ◊ poni una pudha chi fetzat brodu bellu! ◊ fillu miu bellu! ◊ custus giai ca funt nòminis bellus! ◊ seu prexau po custus froris bellus 2. ita bellu cordolinu chi nc'est innòi! ◊ bellu traste, ma non mi aggradat su fracu chi li annat ◊ ite bellu númene chi li ant postu! ◊ unu bellu sàpadu leat s’andoleta e si che essit ◊ preparat unu bellu piatu e ant mandhigadu ◊ si fit aunzendhe su pane cun d-unu bellu tatzone de binu ◊◊ bellu cane tenes, sempre corcadu in su caentu! ◊ za sunt a bellu puntu!…◊ bellu bracu ses!…◊ ge seus torraus a puntu bellu!…◊ bellu modu de rispònnere chi apo tentu! ◊ bellu ispàssiu… sécius castiendisí sa baca! 3. su bellu e su bonu piaghent a totugantos ◊ de sa vida chi fatzu apenadindi, bellu! ◊ su bellu est a la fàghere a solu sa cosa gai dificurtosa! 4. si parit bellu chi dèu depu aturai citiu e chistionai a solu e a s'iscusi isceti cun genti fidada? (P.Marcialis)◊ si parit bellu de s'arribbellai a s'autoridadi? ◊◊ camina abbellu, za no bi at presse! ◊ faghe abbellu ca mi dolet! ◊ beta su binu abbellu abbellu ca sinono lu buluzas! 5. gei ses bella a budhí, pingiada mabadita!…◊ gei ses bellu a torrai… a passu de sitzigorru! ◊ cussu est bellu isceti a bagamundai ◊ cuss'arrogu de linna est bellu a mainga ◊ portat is ogus bellus: tenit otanta annus ma bit totu! 6. innantis faedhat male de s'àteru, e posca li faghet su bellu in cara ◊ sa traténtzia chin tziu Matzone fit istata petzi pro su bellincara e non de abberu ◊ mi feris candho mi faghes su bellu in cara! 7. apu aspetau unu bellu paghedhu, candu biu a issu torrendi ◊ iat avantzau unu bellu tretu candu dh'at agatau 8. su bellu est eo, ch'intro a su binàriu, che ponzo sos vagones de su trenu! (Piras)◊ su bellu est si proet… Semus chentza paracu! Sambenados e Provèrbios smb: Bellu / prb: nen bella sentza pecu, nen fea sentza tratu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu beau, bel Ingresu beautiful Ispagnolu hermoso, bello Italianu bèllo Tedescu schön, Schöne.

bellúdu , nm: billutu, velludu* Definitzione genia de orrobba Sinònimos e contràrios billutinu, falludu, pannarrigada, tertziopelu / cdh. bidhutu Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu velours Ingresu velvet Ispagnolu terciopelo Italianu velluto Tedescu Samt.

bellumòre , nm Definitzione chini faet a erríere Tradutziones Frantzesu humoriste Ingresu humorist Ispagnolu humorista Italianu umorista Tedescu Humorist.

bellúra , nf Definitzione su èssere bellu de unu o de una cosa, is calidades chi dhu faent bellu a dhu bíere Sinònimos e contràrios bellesa, belliori | ctr. legesa Frases tue símbulu ses de sa bellura, che reina tra totu sos fiores ◊ no bi andhes a messare, ca su sole ti leat sa bellura! ◊ una ebbia at bínchidu in bellura sas istellas (P.Serra) Ètimu srd.

bèlme, bèlmene, bélmu , nm: bemme, berme, breme, bremi, brèmini, ferme, verme Definitzione genia de animaledhu, bobboi pitichedhu e longhitu chi faet mescamente in sa cosa guasta (ma deosi narant fintzes cudhos mannos chi podent fàere in bentre de su cristianu, oxyurus), e fintzes su chi ponet a su casu fatu, o su chi si papat sa lana; nau de gente, chi balet pagu; maladia puru; pistighíngiu mannu / min. bermighedhu, bremixedhu, bermizolu Sinònimos e contràrios gherme, lolloi, merme, solde, tilingione Maneras de nàrrere csn: b. manigadore, solitàriu = alisanzedhas; bremi pintus = gremedha; bremi de corru = badhinzu, idea maca; bremi berrinadori = broma, "teredo navalis"; erba de bremis = allupaguadhu, (Santolina chamaecyparissus); bremi de casu = sartasarta, giambaghe; pàrriri unu bremi de casu = zúghere sa cara chei sa tela Frases no ca est ammachiandusí… si dh'est móviu su berm'e corru! ◊ est a dolore de mata ca zughet bermes ◊ s'olia ocannu est totu cun su berme ◊ sa musca ponit su bremi a sa petza, a su casu, a s'olia ◊ su pipiu portat is bremis 2. po cantu lígia, isciu de balli cantu de unu brèmini 3. sa timoria de no agatai trabballu po is fillus fiat su brèmini chi arronciuàt a babbu ◊ seis sempri ingurtendi pareis brèmini solitàriu! Sambenados e Provèrbios prb: a linna sana no dh'intrat brèmini Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. verme(m) Tradutziones Frantzesu ver Ingresu worm Ispagnolu gusano Italianu vèrme Tedescu Wurm, Schurke.