A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

belàre , vrb Definitzione su si cagiare de is cosas lícuidas cun su fritu forte, nau fintzes de cosa iscagiada a fogu chi intostat comente perdet su calore / zúghere sos ogros belaela (nau de ccn.) = èssere dormindhosi, sonnisonni Sinònimos e contràrios achirdinae, agiatzare, ammarmurai, astragare, cancarai, gelai*, marmurizai / cagiare, cumprèndhere, cussentire | ctr. iscagiae Frases custu fritu meda belat fintzas s'ozu de olia ◊ s'ozu porchinu est beladu fintzas in istiu ◊ s'atraore at beladu s'abba chi falat in sas téulas Tradutziones Frantzesu geler, coaguler Ingresu to freeze, to congeal Ispagnolu congelar, solidificar Italianu gelare, coagulare, solidificare Tedescu gefrieren koagulieren estarren.

belàre 1 belài

bèlda , nf: berda Definitzione orrughedhos piticos fríssios de lardu, petza o de pedhutu chi abbarrant candho si faent iscagiare faendho s'ógiu porchinu / fríere a b. (nau de sa pedhi, de sa carri) = portai iscrafíngiu forti, ispurtori, àere brusiore Sinònimos e contràrios gedra*, ghèrgia, sedra Frases pro fàghere ozu porchinu s'iscazant sas àbiles, si ndhe piscant sas berdas e si ponet in botighedhos a belare ◊ sa cogone cun berdas est bona meda 2. giuto sas laras friendhe a berda pro custas buischedhas ◊ mi apo iscotadu sos pódhighes e mi frient a berda (G.Ruju) Sambenados e Provèrbios smb: (Erdas) Terminologia iscientìfica mng.

beldòne bardòne

belèa , nf Sinònimos e contràrios befa, bergugna, ghelea*. Maneras de nàrrere csn: èssere a b. de totugantos = a birgonza, leadu a befe dae totugantos; fàghere a b. a unu = fàghere a befe, a birgonza, abbirgonzare a unu

belenósu , agt: velenosu Definitzione chi portat velenu Sinònimos e contràrios ferenosu Frases píberas belenosas li surzint su coro e s'arguena Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vénéneux, -euse Ingresu poisonous, venomous Ispagnolu venenoso, ponzoñoso Italianu velenóso Tedescu giftig.

belénu , nm: benenu, velenu* Definitzione genia de sustàntzia contrària meda a s'organísimu, dhi noghet de dhu pòdere fintzes fàere mòrrere o, segundhu, est bonu fintzes a curare maladias Sinònimos e contràrios faneu, resegadu, toscu / arrennegu, febi.

belèta , nf Definitzione genia de muncadore, fine fine, de arrandha / conca ’e beleta = conchi lébia (nau de fémina) Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu voilette Ingresu -veil (hat) Ispagnolu veleto Italianu velétta Tedescu Schleier.

belgiànu, belgicànu , agt, nm Definitzione chi pertocat su Bélgiu, chi o chie est de su Bélgiu Frases custos belgicanos ant a èssere prus artos de nois! ◊ millos ghirendhe, mih, sos belgianos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu belge Ingresu Belgian Ispagnolu belga Italianu bèlga Tedescu belgisch, Belgier.

bélia bébidu

bélica , nf Definitzione babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodighedhos chi essit in is beranos; a logos dhu narant a s'alibedhe Sinònimos e contràrios broca 1, carrintolu, corriluna, corrimpala, pesabesa, terriolu, tintirriolu Terminologia iscientìfica crp.

bélida, bélidu bébidu

belidàdi , nf: beridade, beridadi, berirari, biridade, veridade* Definitzione su chi est e comente est, sa cosa o chistione comente est Sinònimos e contràrios | ctr. fàbula Maneras de nàrrere csn: passare sa b. a unu = nàrriri sa cosa comenti est, no contai fàulas; istèrriri sa b. = nàrrere, contare totu Frases sa beridadi est chi cussu est nàsciu locu ◊ issu no cubabat sa beridade, ma cussa franchesa no fit a totus chi fachiat cracu bonu ◊ pàssami sa beridade! ◊ su chi fit nendhe no fit totu beridade ◊ no alleghis contras a sa beridadi! Tradutziones Frantzesu vérité Ingresu truth Ispagnolu verdad Italianu verità Tedescu Wahrheit.

beliléu , nm: veleleu* Definitzione su pigighedhu modhe e prus fine de s'ou, aintru; sa napa de is arangiolos e fintzes orrobba téssia finedhedha Sinònimos e contràrios beluemuru, lanarràngiu, lapa, naparangiolu, napemuru, tadharanu, telaragna, tirinnia, tiririgna / bilubiloi.

béliu bébidu

bellabbàtu , iscl, nm: abbellabbatu Definitzione bellu a cumbati = malu a cumbàtere, nau in su sensu de baie e ischie si… e fintzes in su sensu de iscórriu, iscontróriu (bai ca no!); ingiúliu chi sa gente costumat a pònnere a is tostorrudos Sinònimos e contràrios baischi! Frases - ti arragodas ita ti at nau su dotori? - bellabbatu cúmburu a soi!…◊ dae candho est tucau semus galu a lu torrare a bíere e a bellebbatu… mancu pessare bi cherjo! 2. bellebbatu, chi no fut de su dispraxeri no iat a èssi morta: tenit norant'annus!

bellabbellàntza , nf Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigannella, sanciainedha, tzantzigannenne Frases acanta de sa crésia dhoi ant fatu sa bellabbellantza po giogai is pipius (T.Piredda).

bellacàra , nf Definitzione cara o bisura bella, alligra, chi praghet Frases est un'ómini de bellacara Ètimu srd.

bellacàsu , nf: bellagasu Sinònimos e contràrios abadegasu, carravarina, folacasu, lepilepi, maniposa, marialena, pabedha, seisei Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

belladònna , nf Definitzione genia de mata, bella po su frore e bona po cura puru; est fintzes s'oleandru, ca de su sèmene de custu si faet unu velenu chi narant deosi; una genia de erba bona fintzes po cura Sinònimos e contràrios balsamíglia, caranzu / lannaxi, leonaghe, neulache Terminologia iscientìfica mt, Impatiens balsamina, Nerium oleander, Atropa belladonna.