A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bendherítzu , agt, nm: bendiritzu, vendharitzu Definitzione chi est a bèndhere, fatu po dhu bèndhere, chi si bendhet meda, chi est fàcile a ispaciare; chi o chie bendhet / bértula b. = sa chi si ponet a fitianu Sinònimos e contràrios bintureri / bendhijolu | ctr. comporaditzu Frases cussu est un'artículu bendiritzu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vendable Ingresu saleable Ispagnolu vendible Italianu venderéccio Tedescu leicht verkäuflich.

béndhia, béndhida , nf: béndhua, béndira, béndita, véndua Definitzione su bèndhere, su giare sa cosa a càmbiu apare po dinare Sinònimos e contràrios benda 1 | ctr. còmpora Frases chin sos sodhos de sa béndhia de una domedha betza at comporau su materiale pro concruire sa domo noba ◊ sunt in béndhua sempre a sa barata ma no bi essit ne lana e ne casu ◊ immoi est créscia sa béndida de is computeras Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vente Ingresu selling Ispagnolu venta Italianu véndita Tedescu Verkauf.

bendhidíssu , nm Sinònimos e contràrios bendhijolu, bendhuleri Frases est passau unu bendhidissu abboginandu "E cini bolet orrobba americana totu a isfrancubbaratu!"

bendhidòre , nm: bendidori, bendiroi, bennidore Definitzione chie bendhet calecuna cosa, mescamente a mestieri / b. de giru = bendhiolu chi zirat bendhindhe sa cosa Sinònimos e contràrios bendhuleri | ctr. comparadori Frases totu a inghíriu de sa crésia dhue furint is bendhidores de istrepos, birdura e àtera mercantzia ◊ in sa festa dhue aiat bennidores ◊ chelegunu tzichedhu de binu si dhu costumaiat a trincai e… ndi at fatu, de bèni, a is bendidoris de piriciolu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vendeur Ingresu seller Ispagnolu vendedor Italianu venditóre Tedescu Verkäufer.

béndhidu , pps: béndhiu, bénnidu 1, bénnitu, bénniu 1, véndhitu Definitzione de bèndhere Sinònimos e contràrios spaciau | ctr. comporadu Frases apo béndhiu sa magioledha, dh'apo béndhia a unu furisteri ◊ in sa fiera de Abbasanta apo béndhiu una loba de bitellos ◊ binu, ozu e casu chi faghent sunt apretziados e béndhidos in totue Tradutziones Frantzesu vendu Ingresu sold Ispagnolu vendido Italianu venduto Tedescu verkauft.

bendhidúra , nf Definitzione su bèndhere Sinònimos e contràrios béndhia, bendhijone Ètimu srd.

bendhijólu , nm: bendhiolu, bendiou, benniolu, vendhijolu Definitzione chie bendhet cosa, prus che àteru cosas de pagu contu; a logos est ue bendhent a bufare Sinònimos e contràrios bendhidore, bendhiolante, bendhuleri / botighinu, cilleri | ctr. comporadore Frases e si ghetat sa grida: chini bollit comporai patata e pisu, andai a pratza ca dhui est su bendiou! ◊ su benniolu est banninne frófighes, pètenes, aguzeris e agos de banita 2. si che sunt aggrodhados in calchi bendhijolu e si sunt fatos a unu trummentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vendeur ambulant Ingresu small retailer Ispagnolu quinquillero Italianu rivendùgliolo Tedescu Krämer.

bendhijòne , nf: bendhisione Definitzione su bèndhere / dare o fàghere una cosa a b. = bèndiri Sinònimos e contràrios béndhia, bendhidura, negónsciu Ètimu srd.

bendhiolànte , nm Sinònimos e contràrios bendhidore, bendhijolu, butecheri | ctr. comporadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu détaillant Ingresu seller Ispagnolu revendedor Italianu rivenditóre Tedescu Verkäufer.

bendhiolàre , vrb Definitzione bèndhere a sa frundhida, a baratu meda Ètimu srd.

bendhiólu bendhijólu

bendhisiòne bendhijòne

bendhíta , nf Definitzione su istare male, cun tropu pagu cosa siat a papare e siat fintzes a bestire Sinònimos e contràrios acanénciu, cadéliu, càscara, catanzu Frases semus a bendhita, istendhe sempre male chentza nos pòdere catzare su bisonzu! Tradutziones Frantzesu difficultés financières Ingresu shortage, narrowness Ispagnolu escasez, falta Italianu ristrettézza Tedescu beschränkte Verhältnisse (Pl.).

béndhiu béndhidu

béndhua béndhia

bendhuléju , nm: bendhuleu Sinònimos e contràrios bendhidore, bendhuleri Frases ancu diventent bendhuleos de calvone totu sos tzilleralzos! ◊ benit unu bendhuleju chi si giughet cussu pagu de su casu chi fato Ètimu srd.

bendhuléri , nm: bendureri, bennuleri, vendhuleri Definitzione chie andhat in giru bendhendho de su chi portat Sinònimos e contràrios bendhidore, bendhuleju, bentuleri, betuleri, giranteri | ctr. comporadore Frases istratza sa carota de cussos bendhuleris de acunnortu chi ti cherent picare a puntorjadas! ◊ grega, giudea e mora, coru de bendurera! Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercier, colporteur Ingresu pedlar Ispagnolu mercero, buhonero Italianu merciauòlo ambulante Tedescu Straßenhändler.

bendhuléu bendhuléju

bendidòri bendhidòre

bendióu bendhijólu