A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cassadòpis , nm Definitzione genia de cabbiedha po cassare sórighes Sinònimos e contràrios arratera, arratonera, matzonera, soricàrgiu / altana, pedriaghe, peàdiga 1, pedrera Frases mi pariat unu cassadopis po cassai madronas! Ètimu srd.

cassadòre, cassadòri , nm, agt: catzadore, catziadore, catziatore Definitzione chie est apedhiau a sa cassa, andhat a cassa Maneras de nàrrere csn: a sa cassadora = che a sos catziadores, comente faghent sos catziadores; gatu cassadori = batu bonu a tènnere sórighes Frases catzadore fentomadu, cussu: coglit sa perdija a bolu! ◊ dhui at cassadoris a furitu e a iscupeta ◊ s'armada sarda fit che cassadore a orvetu candho ispetat sa fera 2. mi seu parau coment'e cassadori po scrucullai in totu su stedhau (F.M.Pes)◊ gomai mia, s'ómini est cassadori! Tradutziones Frantzesu chasseur Ingresu hunter Ispagnolu cazador Italianu cacciatóre Tedescu Jäger.

cassàe caciàre

cassài , vrb: acassare 1, cassare, catzare 2, catzeare, catziare Definitzione andhare a cassa, aciapare is animales arestes, tènnere a pessighidura, a isparadura o àteru deasi; agatare a ccn. in su dannu, faendho male, agatare in farta; pigare, buscare (cropos o àteru) Sinònimos e contràrios aciocai, tènnere / segudare Maneras de nàrrere csn: giogai a su cassa cassa = a tènnere; si nci podint cassai is topis a berrita = est una domo chi no bi at nudha, no bi at neune Frases as catziadu in donu ca giughes tropu pículu minore ◊ fipo cassandhe, candho dae unu gardarjedhu bi partint duos lèpores ◊ custu chervu totus lu càtziant e nemos lu tenet ◊ catzeandhe no at fortuna: cartutzas medas ma perdigas nudha!◊ mi apu cassau una pariga de pillonedhus 2. sa corsària de sos coros miràdela chi est igue: si sos Moros sunt che tue, ancu mi cassent sos Moros! 3. gei circat ma gei cassat puru: su cumpàngiu dhi at donau una bussinada a faci Ètimu ctl. cassar Tradutziones Frantzesu chasser, attraper Ingresu to hunt, to catch Ispagnolu cazar, coger, atrapar, pillar Italianu cacciare, acchiappare, cògliere in fallo Tedescu jagen, fangen, ertappen.

cassàle casciàbi

cassalòra casciaròla

cassaméntu , nm Sinònimos e contràrios cassa 1, inghiradu Ètimu srd.

cassàre cassài

cassàre 1 cansài 1

cassaròla, cassaròra casciaròla

cassàssia , nf Definitzione su si mòvere o fàere tropu adasiau, a discantzu, fintzes passiéntzia Sinònimos e contràrios apódhiu, immajonu, lentesa | ctr. lestesa, presse Frases secundhu ite si fachet be cheret cassàssia!

cassatziòne , nf Definitzione tribbunale supremu, úrtimu gradu de unu dibbatimentu a ue unu si podet furriare contr'a sa senténtzia de sa corte de apellu Tradutziones Frantzesu cassation Ingresu supreme court Ispagnolu tribunal de casación Italianu cassazióne Tedescu Kassationshof.

cassàu , pps Definitzione de cassare Sinònimos e contràrios tentu Tradutziones Frantzesu attrapé Ingresu caught Ispagnolu cogido, atrapado Italianu acchiappato Tedescu gefangen.

cassédhu , nm Definitzione genia de brusa de pònnere asuta de sa camisa, in su costúmene Terminologia iscientìfica bst.

cassèta cascèta

cassèta 1 , nf Definitzione in su costúmene de s'ómine est una genia de cambale de furesu de benugu a peis e chi a sa parte de ananti ammontat s'iscarpa puru Sinònimos e contràrios caltzita, càrcias Terminologia iscientìfica bst.

cassí , nm: cassibi, cassile, cassili, cassívile Definitzione genia de animaledhu, gatagreste o cane de serra, pagu prus mannu de s'annaemele o bíurru, a pilu in colore de castàngia, in colore de aràngiu in su gúturu e in petorras, coa longa e grussa, pilosa: unu tempus in Sardigna si ndhe agataiat medas e como ch'est agiummai ispérdiu; papat sórighes, pigiones, bobbois, conillos: est amparau cun lei po no dh'ispèrdere deunudotu Sinònimos e contràrios ansile*, assíbile, bassili, grassíbile, ibbirru, ischirru, màrcia 3, vrassívile Sambenados e Provèrbios smb: Cassili, Cascili Terminologia iscientìfica anra, martes martes latinorum Tradutziones Frantzesu martre des pins, martre sarde Ingresu pine marten, sardinian marten Ispagnolu marta Italianu màrtora comune, màrtora sarda Tedescu Baummarder, Edelmarder.

cassí 1 , nm: cassibi 1 Definitzione pische de sa matessi genia de s'ambidha, ma prus grussu Sinònimos e contràrios filatrota, magangioni Frases biu unu bellu cassí, dh'aferru ma mi nchi est lossingiau de manus! Terminologia iscientìfica psc Tradutziones Frantzesu grosse anguille Ingresu large eel Ispagnolu anguila gruesa Italianu capitóne Tedescu großer Aal.

càssia càscia

càssia 1 , nf Definitzione una genia de mata: si ndhe faet unu cundhimentu de papares Terminologia iscientìfica mt, Cinnamomum aromaticum.