A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

casíle , nf Definitzione domo de sartu, su logu de ue unu est, inue istat; fintzes famíglia, is parentes / gheta casiles = betadomos, dannarzu mannu Sinònimos e contràrios dommo, madau / aredeu, arrampile Frases maridu meu de su coro, no ti che andhes ca mi che ghetas sa casile! 2. giuchiamus, furisteris, pirispone de casile e de muzere (L.Loi)◊ custu est pro tene e pro totu sa casile tua ◊ at picau un'ómine pro cadauna casile de totus sas tribbús Ètimu ltn. casalis Tradutziones Frantzesu ferme Ingresu farmstead Ispagnolu caserío Italianu cascinale Tedescu Meierhof.

casillòni , nm Definitzione istrégiu po múrghere Sinònimos e contràrios cannada, mossorzu, murghijola, murtore, umpuale Frases teniat una brebei chi, candu dha mulliat, nci dhu isciusciàt su casilloni Terminologia iscientìfica stz.

casinàda , nf Definitzione cosa chi si faet in casinu, cosa de casinu; cosa male fata, tréulu, burdellu Ètimu srd.

casinéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a pònnere avolotu, a fàere burdellu, burdelleri Sinònimos e contràrios carraxeri Ètimu srd.

casínu , nm Definitzione logu chi dhue abbitat bagassas e bagasseris; burdellu, avolotu Frases minca macaca, funesta e fatale, tue est chi mi as giutu a su casinu… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bordel Ingresu brothel Ispagnolu burdel Italianu casino Tedescu Bordell.

casizàre casigiài

casizólu casigiólu

casósu , agt Definitzione nau de su late, chi rendhet meda a casu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lait riche en fromage Ingresu rich of cheese Ispagnolu leche que da mucho queso Italianu ricco di formàggio Tedescu reich an Käse.

casotéri , nm Definitzione contoneri, chie istat in su casotu e tenet s'impreu de badrare, apèrrere e serrare su cancellu in istradas e camminos ue passat sa ferrovia, po seguresa Sinònimos e contràrios casellante.

casòtu , nf Definitzione genia de contonera in is ferrovias, domighedha po bàrdia o càstiu.

càspa , nf Definitzione pònnere c. = pònnere manu a fàere calecuna cosa; pònnere sas caspas = pònnere sas ganghedhas, s'atzavoga Sinònimos e contràrios farranca, manu Frases sa giae de cantina la teniat in caspas iss'etotu ◊ ti apo a pònnere caspas a su tuju!

caspída calpída

caspidúra calpidúra

caspíre calpíre

càspita!, caspitína! , iscl Sinònimos e contràrios capitola!, caspitolina! Ètimu itl. càspita!

caspitolína! , iscl Sinònimos e contràrios càspita!

càssa , nf Definitzione [sa c., una c. = nr. sacassa, unacassa] su muntonedhu de su ladamíngiu comente dhu faent unos cantu animales mannos / una c. de merdaula = una bassa de merda de bòi Sinònimos e contràrios bassa, mafada, màscia, massadha, màssula.

càssa 1 , nf: catza Definitzione totu su chi si faet po aciapare animales arestes; sa petza de is animales tentos in cassa / min. cassichedha, cassigedha Sinònimos e contràrios cassamentu, catziada Maneras de nàrrere csn: cassa manna = catza russa, de animales mannos (prus che àteru porcrabos); cassa minuja (cassigedha)= catza de animales minudos; catza truvada, catza a oretu = maneras de catziare; petza de cassa = de animale catziadu; padedha o pratu de cassa = zenia de piatu mannu, de ràmine, cun àteru piatu de sa matessi mannària a covecu, pro còghere cosa a cassola Frases si ch'essit a catza ca est catziadore ◊ dipinghes in sas mustras catzas cun chervos e porcos abros ◊ procúrami calchi petzu de cassa a lu gustare! ◊ fiagat coment'e cane de catza ◊ nau ca ndi ses beniu coment'e unu cani de cassa, arranca arranca! Ètimu ctl. cassa Tradutziones Frantzesu chasse, gibier Ingresu hunt, game Ispagnolu caza Italianu càccia, cacciagióne Tedescu Jagd, Wildbret.

càssa 2 càscia

cassàda cansàda