A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ciancarròne , nm: tzancarrone* Definitzione tontatzu, unu chi faet cosas pagu sàbias, fintzes mandrone Sinònimos e contràrios baliodha, bambarru, bichimmeo, bucalloto, gingiorre, prantamone, scimpri, tolondro Terminologia iscientìfica ntl.

cianchèta , nf: giacheta, tzacheta* Definitzione genia de bestimentu, prus che àteru grussu, a bestire in pitzu, longa de is codhos a is nàdigas Sinònimos e contràrios giaca Frases fit bestidu in pantalones e ciancheta Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu veste, jaquette Ingresu jacket Ispagnolu chaqueta Italianu giacca Tedescu Jacke.

cianchiciànchi , avb: tzanchitzanchi* Definitzione si narat de cosa pagu firma, trastu bogau de pare chi istat a su tzàntziga tzàntziga, chi no abbarrat firmu Frases che est essidu cianchicianchi e rue rue.

cianchíle , nm Definitzione sa parte de apalas de su benugu Sinònimos e contràrios alchile, gàdhia, néschia Terminologia iscientìfica crn.

ciànciara ciàciara

cianciàrra , nf Definitzione una genia de matraca fata cun tres tauledhas chi faent sonu iscudendhosi apare Sinònimos e contràrios straciarana Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.

cianculíta , nf: ciculida, ciculita, cilculida, taculita, tzacollita* Definitzione est s'efetu de su cropu chi giaet su parasàmbene candho s'intèterat totinduna e faet essire coment'e unu tzúnchiu, una boghe crutza chi si faet in su gúturu Sinònimos e contràrios ciucullita, súcuru 1, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu / chirighita Tradutziones Frantzesu hoquet Ingresu hiccup Ispagnolu hipo Italianu singhiózzo Tedescu Schluckauf.

cianfàina , nf: cianfània Definitzione cosa chi no serbit a nudha, cosighedha de perunu contu Sinònimos e contràrios bascaràmene, berrumballa Ètimu spn. chanfaina Tradutziones Frantzesu vieillerie, friperie Ingresu trash Ispagnolu baratija Italianu ciarpame Tedescu Plunder.

cianfainàre , vrb Definitzione coredhai, fàghere improdhos, cianfàinas Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciapuciae, aciarollai, acoredhai, afioncai, allarodhai, improdhai, inciapugliare, indrovigare Ètimu srd.

cianfània cianfàina

cianfronèlla , nf Sinònimos e contràrios allera, arréula, befa, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, mofa, siera Ètimu srd.

ciànghere , vrb: (ciàn-ghe-re) piànghere* Definitzione pps. ciantu Sinònimos e contràrios lacrimare | ctr. arríere Frases medas vortas tue cianghes de dolu ca ti traichent amantes e fizos (G.Cheri).

ciànna , nf: gianna*, zanna Definitzione un'apertura, sa genna Frases sunt aisetendhe in sa pedríscia acultzu de sa cianna.

ciànna 1 , nf Definitzione fàula manna, cosa de no crèdere Sinònimos e contràrios camàndula, candonga, falandura, pastòcia Ètimu srd.

ciannàlzu cennàlzu

ciannigàre , vrb: tzannigare Sinònimos e contràrios ammutare 1, anninniai, nanniai / bantzicare.

cianníle , nm: genníle, zannile Sinònimos e contràrios briminaxu, lemenalzu, sagnile, terminaxi.

ciannonàre , vrb Definitzione contare fàulas mannas, cosas de no crèdere Tradutziones Frantzesu raconter des blagues Ingresu to tell lies Ispagnolu decir cuentos Italianu dire fandònie Tedescu Flausen erzählen.

ciannonéri , nm Definitzione chie contat fàulas mannas, cosas de no crèdere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menteur, charlatan Ingresu liar Ispagnolu mentiroso Italianu bugiardóne, spacciatóre di fandònie Tedescu Erzlügner.

ciàntri , nm Definitzione cantore de una capella, su chi ghiat unu cuncordu, maistu Ètimu spn. chantre.