A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cicóina , nf: cicória, gicória, tzicória* Definitzione genia de erba unu pagu marigosa, de tantas calidades arestes e prantadas apostadamente, bona a insalada crua e cota Terminologia iscientìfica rbz, rbzc Tradutziones Frantzesu chicorée Ingresu chicory Ispagnolu achicoria Italianu cicòria Tedescu wilde Zichorie.

cicolàta , nf: ciculata Definitzione cacau cun tzúcuru e late, prus che àteru de fàere a bufadura Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chocolat (boisson) Ingresu chocolate Ispagnolu chocolate Italianu cioccolata Tedescu Schokolade.

cicónnia cicògna

cicória cicóina

cicoriabbúrda , nf: gicoriabburda, tzicoriabburda Definitzione unas cantu calidades de cicória tenent custu númene.

cicrínu , nm Definitzione una genia de istore Terminologia iscientìfica pzn.

cícu , nm: atzicu, ticu*, tzicu Definitzione apenas, pagu pagu, un'ingúrtia de cosa de bufare; fintzes criadura, pipiedhu Sinònimos e contràrios atzichedhu, atzítzigu, bucada, súrbia Frases assumancu vàtimi unu cicu de abba pro m'ifúndhere sas labras!◊ custus mallaredhus cundius cun cussu casu arechedint su cichedhu! Sambenados e Provèrbios smb: Cicu, Ciccu.

ciculàta cicolàta

ciculàte, ciculàtu , nm: cioculate, cioculati, ciuculati, tziculate Definitzione cacau cun tzúcuru e late; druche fatu cun cacau, tostau e imbodhigau a usu de caramella Frases mentinas e ciuculati non mi depit ammancai! ◊ sa befana portat sempri gioghitedhus po pipius e piciochedhus, amaretus, bianchedhus, regalítzia, pirichitus e ciuculati ◊ sa mata de Paschixedha est arrellichinada de ominedhus de cioculati ◊ vos so aprontandhe unu bellu gútziu de vinu chi vos at a pàrrere ciculate! Terminologia iscientìfica drc Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu chocolat Ingresu chocolate Ispagnolu chocolate Italianu cioccolato, cioccolatino Tedescu Schokolade, Praline.

ciculída, ciculíta cianculíta

cícuri , nf: círcuri, círcula Definitzione genia de pigione; aina chi faet unu sonu chi assimbígiat a sa boghe de sa círcuri Sinònimos e contràrios bebbereche 1, cancarau 1, pasparau, trepodrè Frases pagu atesu, mesu cuada de s’erba giai arta, una círcuri est cantendu Terminologia iscientìfica pzn, coturnix coturnix Tradutziones Frantzesu caille Ingresu quail Ispagnolu codorniz Italianu quàglia Tedescu Wachtel.

cicúta , nf: tzicuta Definitzione cicuta feurredha, genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu areste, ma prus manna e toscosa e po cussu dhi narant puru erba de cogas, imbriaga molentis o feurra pudéscia Sinònimos e contràrios bidhuri, búdharu, budhúrigu, gudhútulu, lauguadhinu 1, pisciaforru, pudimanu, údhuru Frases inue bi est su mele bi at cicuta! (Sozu) Terminologia iscientìfica rba.

cída chída

cidachèste , avb Sinònimos e contràrios candeghinò, sinoncas, sinono Frases lassa sa pipia, cidacheste t'isparo!

cidàda chidàda

cídhi , nm: tzidhí Definitzione pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios buginu, cherre, ciórighe, colacolamuru, ingannasórighe, isperramatedhu, muschita, oghibboi, pisciagulu, pisinache, pisirica, suntzuinedhu, tziritziri Frases su cidhi a móvida de coa si est fatendhe su nidu in su cubone ◊ sos cidhis de su mudeju, canarinos, filumenas pesant su teju inue est ruta issa ◊ unu cidhitu li fit brinchitendhe serente Terminologia iscientìfica pzn, troglodytes troglodytes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu roitelet Ingresu wren Ispagnolu carrizo Italianu scrìcciolo Tedescu Zaunkönig.

cidhíca, cidhíchia , nf: sidhica, tzidhica Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu, mescamente si est malàidu, e chi abbarrat in su cugigone de s'ogu o apicigada a prabaristas Sinònimos e contràrios apitzidha, gherda 1, pibisu, scrapa 1, simiga, tzerchidha, tzíghima Frases portat ancora sa cidhica in is ogus, no si at mancu isciacuau sa faci!

cidhicósu , agt: tzichedhosu* Definitzione chi portat is ogos sèmpere brutos de cidhica; nau a disprétziu, mugosu, lorontzu Sinònimos e contràrios gherdiosu, tzeghimosu.

cídhu , nm Definitzione pigione piticu chi faet su niu in su cannisone: est una de is arratzas chi emigrant e in d-unos cantu logos dhi narant turdu. In Sardigna funt de passada siguramente su acrocephalus arundinaceus = itl. cannareccióne e su a. schoenobaenus = itl. forapàglie Sinònimos e contràrios turdu Terminologia iscientìfica pzn, acrocephalus scirpaceus Tradutziones Frantzesu rousserolle effarvatte Ingresu reedwarbler Ispagnolu carricero común Italianu cannaiòla Tedescu Teichrohrsänger.

cidràxi, cidràxu , nm: sedarzu* Definitzione linna, sida assentada apresu a ue serbit Sinònimos e contràrios babizone, balluardu, biga 1, linnàgliu, tidarzu.