A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cidrésu , agt, nm Definitzione chi o chie est de Bidhaxidru.

cidrinòri , nm Definitzione su èssere chídrinu de sa cosa, tostada e mala a indrúchere Sinònimos e contràrios duresa, tostore | ctr. modhore Frases su cidrinori de is didus no mi lassat fai cussus movimentus Ètimu srd.

cídrinu chídrinu

cídru chídru

cídru 1 , nm: cirdu 1 Sinònimos e contràrios bidri*, imbidri Frases at serrau is cirdos de is fentanas cun is isportellos (G.A.Cui)◊ bati una tassa de cirdu o bufo dae s'ampudha!

cidulèdha , nf Definitzione tenent custu númene duas calidades de erba de sabore agru Sinònimos e contràrios coraxedu 1, erbasalia, marraola, medhaca, meraxa, meriàgula, miriola / alabatu Terminologia iscientìfica rba, Rumex acetosella, Rumex crispus Tradutziones Frantzesu petite oseille Ingresu sorrel Ispagnolu acederilla Italianu acetósa minóre, lapàzio Tedescu kleiner Sauerampfer.

cífiri , nm: tzífiri Definitzione su chimentu o burdellu chi si faet divertindho; dannu chi si faet chentza giare atentzione Sinònimos e contràrios bodas, falóldia / desacatu, desatinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bombance, dégât Ingresu good fun Ispagnolu jaleo, parranda, desatino Italianu baldòria, malèstro Tedescu Lustigkeit.

cifiriciàfara , nm, avb Definitzione istare c. = a matana, ammungiandho, a su faghe faghe Sinònimos e contràrios trancuinu Frases est tota die cifiriciàfara Ètimu srd.

cífra , nf: tzifra Definitzione númeru a solu o cun àteros po inditare unu tanti; tanti de dinare / fuedhai in cifra = faedhare in suspu Sinònimos e contràrios númeru Frases in su denuntziare trampant a mesapare servèndhesi de cifras piús minores 2. custos po s'agiudu pediant unu cumpensu e una borta chi si fut acetau ◊ sa cifra fut a dha pagare sa cifra chi dongu dèu est prus che sigura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chiffre Ingresu number Ispagnolu cifra Italianu cifra Tedescu Ziffer.

cifrài, cifràre , vrb: tzifrare Definitzione pònnere is números, inditare cun números Sinònimos e contràrios numerai.

cífrinu , nm: círfinu Definitzione orrughedhu piticu de cosa segada, farinu / fai una cosa a círfinus = fàghere una cosa a firchinidas, in chentu e unu bículu Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla, arrogalla, chercuzu, fafaruza, friginida, orrugàgia, murichia, piciualla, pillibilli, pispisa, tzimuca, vèglia Frases s’ànima s'isfait in pruini cun is cífrinus abarraus de su coru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bribe, brin, lambeau Ingresu rag Ispagnolu jirón Italianu minùzzolo, brandèllo Tedescu Stückchen.

cífu , nm Definitzione pranu de tàula apitzu de duas istangas, a usu de letera pitica, po portare s'impastu chi manígiat su ladiraju.

cigàla , nf Definitzione animaledhu de mare a corgiolu tostau che a su càvuru Sinònimos e contràrios cigaledha, papagóciula, sugàgia Terminologia iscientìfica crx, scyllarus arctus, scyllarides latus Ètimu ctl. cigala Tradutziones Frantzesu squille, cigale de mer Ingresu squill Ispagnolu cigala Italianu scìllaro Tedescu Bärenkrebs.

cigalèdha , nf Sinònimos e contràrios cigala.

cigiliànu ciciliànu

cigiòni ciciòne

cígiri , nm: cixi, cíxiri, gígiri Definitzione basolu becudu, genia de laore a tiradura e su granu chi faet, bonu po papare, a bisura de unu pisu ma tundhu e sèmpere de colore craru e parívile, cun d-unu bichighedhu inue bogat sa tzeurra: su fundhu faet su frorighedhu biancu e una teghighedha curtza cun d-unu o duos granos / cíxiri barracocu = calidade a ranu maduru; c. galiatzu = cotu, arrustidu in sa rena; nara cíxiri!: peràula chi sa zente in Castedhu faghiat nàrrere pro iscobèrrere a chie no fit sardu, candho che ant catzadu sos Piemontesos su 1794 (sa /c/ in mesu de duas vocales, comente resurtat in nara cíxiri, mudat a un'àteru sonu, a /x/, ma mai nendhe sa peràula a sola) Sinònimos e contràrios basolubitzudu, basoludundhu, chíghere* Frases su cixi est bellu fintzas a minestroni ◊ su cíxiri sardu rendit meda de prus de su barracocu ◊ mellus sa brenti tzacada chi no su cíxiri pérdiu! 2. su prexu de cussa piciochedha? no dhi capit unu cíxiri! Sambenados e Provèrbios smb: Cixi, Cixiri, Cisci Terminologia iscientìfica lrs, Cicer arietinum Tradutziones Frantzesu pois chiche Ingresu chickpea Ispagnolu garbanzo Italianu céce Tedescu Kichererbse.

cigirísta chichirísta

cígiu , nm: cillu, cixu Definitzione su tretu de su concale de s'ogu, nau prus po is pilos chi no po s'ossu Sinònimos e contràrios chígiu*, crilta / oru Maneras de nàrrere csn: su cillu de su surcu = cilloni, crista, su tretu ue sa terra abbarrat prus in artu; no calai cillu = abarrai in faci, a cara arta; portai s'ogu prus mannu de su cillu = èssere ogrianu, chèrrere tropu; in d-una furriada de cillu = in d-unu sinnu Frases castiendimia cun cudhus cillus longus m'iat fatu a cumprendi chi mi ndi depia pesai ◊ arrespundit sena de movi cillu ◊ no artzis s'ogu prus de su cillu! ◊ at artziau is cillus po s'ispantu 2. in d-una furriada de cillu su fogu in manus de su bentu abbruxat ebra e matedu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu cil Ingresu eyebrow Ispagnolu ceja Italianu sopraccìglio Tedescu Augenbraue.

cígiula chícula