A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cibudhàu chebudhàu

cibudhítu , nm Definitzione prantàgia de chibudha, chibudha de prantare.

cibudhósu , agt Definitzione chi est a bisura de chibudha Ètimu srd.

cíca , nf: tzica Definitzione tebbacu de matzigare; su chi abbarrat de una sigareta fumada; cosighedha de nudha 2. custa cosa no balit una cica Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu mégot, chique Ingresu quid, cigarette-end Ispagnolu colilla Italianu cicca Tedescu Priem, Kippe.

cíca 1 chílca

cícadi , nm Definitzione genia de pramma Terminologia iscientìfica Cycas revoluta Tradutziones Frantzesu sagoutier Ingresu kind of palm Ispagnolu palma del sagú Italianu palma del Sago Tedescu Sagopalme.

cicài , vrb: cicare, tzicare Definitzione matzigare tebbacu, fumare; nau in cobertantza, pigare cica, arrennegu Sinònimos e contràrios pipare / abbetiae, afutare, airai, aorcare, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchietae, infelai, renignai Ètimu itl. ciccare.

cicài 1 chilcàre

cicalòra , nf: cicarola Definitzione genia de aina po sonare (orrugu de canna tupau a una parte cun istentina de boe sicada unta, bene istirada e acapiada in costaos de sa canna, cun d-una istampighedha in mesu, ue si faet passare unu pilu de giua de cuadhu a nodu a parte de aintru de sa canna, a lobu largu in s'àteru càbudu, intrau in d-unu fustigu grussitu iscanalau a istúturu, de pòdere girare in s'iscanaladura) Sinònimos e contràrios carroghedha, mummutzu Terminologia iscientìfica sjl Ètimu itl. cicala.

cícara , nf: (sa c. = nr. sacícara) cíchera tzícara Definitzione istregighedhu de terra, imbidru o àteru a pònnere calecuna cosa a papare, a bufare: prus che àteru sa cicheredha a pònnere su cafei a bufare; genia de isoladores chi poderant is filos in is línias elétricas Sinònimos e contràrios aiscu, chíchera, dischedha Frases donamí una cícara de cafei! ◊ intrat Natàlia chin sa safata e sas cícheras e ponet su cafè Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu petite tasse, tasse à café Ingresu cup Ispagnolu taza (de café) Italianu tazzina Tedescu Kaffeetasse.

cicàre cicài

cicàri chilcàre

cicaròla cicalòra

cicaròni , nm: cicherone, tzicherone Definitzione cíchera manna, genia de istregighedhu unu pagu diferente de sa cíchera Sinònimos e contràrios dischedha, gótulu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écuelle Ingresu bowl Ispagnolu taza (de desayuno) Italianu ciòtola Tedescu Schüssel.

cicatrizài, cicatrizàre , vrb Definitzione serrare, sanare, nau de una segada, de una freadura, de una ferida o checa Sinònimos e contràrios crujare.

cichédhu , nm: atzichedhu Definitzione un'apenas de calecuna cosa de bufare Sinònimos e contràrios atzicu, bucada, súrbia, tichichedhu, ticu* Frases portaimidhu unu cichedhu de àcua, ca portu sa buca asciuta e sa língua grussa e impastara! Tradutziones Frantzesu gorgée, goutte Ingresu sip Ispagnolu traguito Italianu sorsettino Tedescu Schlückchen.

cíchera cícara

cicheròne cicaròni

cichetàda , nf Definitzione bufada de tzichetos Ètimu srd.

cichetàre , vrb Definitzione bufare cichetos, istare a su bufa bufa cosa forte Ètimu itl. cicchettare.