ciàvana , nf Definitzione chistionu, prus che àteru chentza cabu, de pagu importu Sinònimos e contràrios arralla Frases bufendhe no fateit àteru che faedhare, ma totinduna li passeit sa ciàvana ◊ cuntrestos e ciàvanas fint pretzisas: s'annada, su tempus, su tribàgliu, su bestiàmine.
ciavanàre , vrb Definitzione
istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, foedhandho tanti po nàrrere calecuna cosa, po su gustu de foedhare
Sinònimos e contràrios
arrallai,
badaciare,
badulare,
ciaciarai,
ciaramedhare,
friganzare,
itzarralai,
labredhiare,
paraletare,
prafatai,
prillissai
| ctr.
cagliare,
citire
Frases
s'intendhet zente ciavanendhe ◊ fit totu s'ora ciavanendhe de isse etotu ◊ sa domo fit piena de zente, ciavanendhe e riendhe
Tradutziones
Frantzesu
bavarder
Ingresu
to talk (idly)
Ispagnolu
charlar
Italianu
chiacchierare
Tedescu
plaudern.
ciavanòne , agt, nm Definitzione chi o chie dhi praghet a istare sèmpere naendho, fintzes si est cosa de pagu importu e chentza sustàntzia Sinònimos e contràrios argioleri, badaceri, barrosu, càdara, ciaciareri, ciaramedha, ciarrone, foxileri, illanadu, paraleta, paraletadore, tàcula | ctr. muduleu, mudurcu, mutricone Terminologia iscientìfica ntl.
ciavédhu chiaédhu
ciavèta , nf: giaveta Definitzione
orrughedhu de linna o de ferru po firmare calecuna cosa
Tradutziones
Frantzesu
clavette,
baguette
Ingresu
wedge
Ispagnolu
claveta,
estaquilla
Italianu
chiavétta,
stécca
Tedescu
Keil.
cíbba , nf: gibba* Definitzione logu, terrenu in artu Sinònimos e contràrios cúcuru, sedha Frases Celestinu tenit su carciofai a sa parti de is cibbas.
cíbbia , nf: fíbbia,
síbbia,
tíbbia,
tzíbbia* Definitzione
parte de unu chintórgiu o cringa, a una de is duas partes, ue intrat sa coatza (punta) e benit firmada in s'istampu giustu
Tradutziones
Frantzesu
boucle
Ingresu
buckle
Ispagnolu
hebilla
Italianu
fìbbia
Tedescu
Schnalle.
cibbíre , vrb: tzibbire* Definitzione papare, tastare ccn. cosa de papare Sinònimos e contràrios assagiai, tastai / manicare Frases issetandhe su trenu e leghendhe mi cibbo un'ispuntinu.
cibburéu , nm Definitzione briga, murrúngiu Sinònimos e contràrios bria, chiliertu, condierra Frases in cussa famíglia funt sempri a cibbureus!
cibétis , cng Definitzione ci peti, petzi chi…, isceti si…, si no est a nàrrere chi…
cibíla , nf Definitzione biapilu, sa síngia chi abbarrat in mesu de is pilos in conca candho custos si petonant parte a una bandha e parte a s'àtera Sinònimos e contràrios chirra 1, crincera, crinza, scrima Frases aconciadidha sa cibila ca ti est essia trota!(G.Locci)
cibinàre , vrb: civinai,
sifinare,
tifinare,
tziviai* Definitzione
pròere, fàere abbighedha fine
Sinònimos e contràrios
aciaviai,
arrevinae,
arrosinai,
istedhiare,
lentinare,
modhinare,
plopighinare,
proighinai
Tradutziones
Frantzesu
pleuviner
Ingresu
to drizzle
Ispagnolu
lloviznar
Italianu
piovigginare
Tedescu
nieseln.
cibiràju chirilàju
cibíru chibíru
cibixía celexía
cibràca , nf Definitzione
orrobba téssia de pònnere a usu de isterrimentu modhe po bellesa a issedhare cuadhu o molente
Ètimu
ctl.
xabrac
Tradutziones
Frantzesu
caparaçon
Ingresu
caparison,
saddlecloth
Ispagnolu
gualdrapa
Italianu
gualdrappa
Tedescu
Schabracke.
cibraxèdha , nf Definitzione genia de pane fatu cun su chivarzu Sinònimos e contràrios chiàgliu, fruferedhu Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.
cibúdha chebúdha
cibudhàda chebudhàu
cibudhàrgiu chibudhàlzu