A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ciascónu , nm Definitzione su ciasconare Sinònimos e contràrios bufonadura, bufonu, ciacota, ciasca, ciaschiamentu, ciasconella, inciascu Frases totu su chi ti at nadu babbu tou l'as leadu a ciasconu: est tempus chi càmbies! ◊ est passadu su tempus aspru e duru subra de su mundhu pienu de ciasconu ◊ issos ant cumpresu su ciasconu e no ndhe tenent zelosia si ti apo nadu bellu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dérision, plaisanterie Ingresu derision Ispagnolu escarnio, mofa, broma Italianu diléggio, derisióne, schérzo Tedescu Verspottung.

ciascósu , agt Definitzione chi leat a ciascu, chi dhi praghet a brullare (ma nau fintzes de cosa o ispetàculu) e faet ispassiare naendho ciascos; chi faet dispetos Sinònimos e contràrios ciascadore, cistosu, inciascheri / dirbetosu Ètimu srd.

ciascòta , nf, nm: ciascotu Sinònimos e contràrios badalocu, befa, bischíglia, brúglia, ciacota, ciascaria, ciascotada, cistu, tzigota Ètimu srd.

ciascotàda , nf Definitzione su pigare a brulla, su fàere brullas Sinònimos e contràrios ciascota, coglionella Ètimu srd.

ciascotàre , vrb Definitzione fàere brullas, dispetos Sinònimos e contràrios abbefiare, befai, brugliare, ciascare, ciasconare, collonare Frases bugliendhe e ciascotendhe in allegria essit chena lu chèrrere calchi innóriu Ètimu srd.

ciascótu ciascòta

ciàscu ciàsca

ciàscula , nf Definitzione cosa chi si faet po fàere arrennegare, po giare dispraxere a un'àteru / avb.: a c. = a dirbetu, a befe Sinònimos e contràrios dibetu Ètimu srd.

ciaspiadúra , nf Definitzione una genia de ispertiadas de diferente colore chi si faent in sa linna, in sa pedra, in àteru Sinònimos e contràrios inciaspiadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu madrure, moiré, jaspure Ingresu marbling Ispagnolu veta Italianu marézzo Tedescu Moirierung.

ciaspiài , vrb: tzaspeare Definitzione fàere a ispertiadas, a egaseogas de diferente colore, comente est sa linna allisada, su màrmaru Sinònimos e contràrios incespiai Ètimu ctl., spn. jaspiar Tradutziones Frantzesu moirer Ingresu to marble Ispagnolu vetear, jaspear Italianu marezzare Tedescu moirieren.

ciaspinàre , vrb Sinònimos e contràrios arraspinzare, furanciulai.

ciàssu , nm: giassu*, tzassu, zassu Definitzione unu tretu de su logu piticu o fintzes mannu ma precisu; apertura in is muros de su sartu o in is cresuras ue faet a che passare a s'àtera parte, a intrare o essire Sinònimos e contràrios àghedu, barcaxu, ingiassu, tretu.

ciàta , nf: giata Definitzione frascu de terra a duas asas, a bentre lada Sinònimos e contràrios baríglia, stangiada Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

ciàtu , agt, nm Definitzione chi est bascitedhu e largu de pàrrere istrecau; manigiau a númene, a logos est su pratu Sinònimos e contràrios aggatadu, ladu / piatu Maneras de nàrrere csn: de ciatu = de ladu, cun sa parte prus lada posta a suta (ctr. de ata); fuliau de c. = rutu a costa lada; arropai de c. = cun sa parte lada de una forramenta (e no cun s'ata); téula ciata = itl. émbrice; ostioni c. = ostrea edulis var. lamellosa Frases custus funt ispiantaus de ciatu ◊ portat una lepa a màniga ciata ◊ po fai cussa faina serbit unu pinzellu ciatu ◊ sa téula sarda no est ciata 2. ponie sos ciatos in sa mesa! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu plan, plat Ingresu flat Ispagnolu chato Italianu piano, piatto Tedescu flach.

ciàu , nm: crau, cravu, giau Definitzione orrugu de cosa, mescamente de ferru, a punta a una parte (e a conca a s'àtera) de fichire in muros o in bigas po apicare cosa, o impreau po punciare cosa grussa meda: meda prus mannu de una css. púncia, po su prus est a sestu cuadrau de traessu (setzione) e prus che àteru dhu faet su ferreri segundhu su bisóngiu; sa puntighedha de una fruschedha, una essidura in sa pedhe; pistadura in conca Sinònimos e contràrios clavíglia, obbibi, pilu 1, piredhu 1, púncia / buizola / tzulumbone Maneras de nàrrere csn: min. cravitu = essidura, buizola in sa pedhe; ammentare craos vetzos a unu = ammentare punturas malas fatas dae meta e malas a crujare, ammentare cosas chi unu no tiat chèrrere intèndhere prus; no ndhe fàghere ne crau e ne tzou de unu = no arrennèsciri a dhu ghetai in pinta, a dhu cumandai; segare su ciau a mossu = èssere tirriosu, malu, dispostu a fàghere male bastu de lòmpere a su chi cheret Frases sa ruche nostra est custu fizu: ma no bi at zanna chentza cravu! ◊ at apicadu su cabbanu a unu crau de sa zanna ◊ cussu azes fatu? Ancu vos facant a craos! 2. dae sa grigna fit ladina ca podiat segare su ciau a mossu! Ètimu ltn. clavus Tradutziones Frantzesu gros clou Ingresu big nail Ispagnolu clavo grueso, estaca Italianu gròsso chiòdo Tedescu großer Nagel.

ciàu 1 , nm Definitzione genia de saludu, prus che àteru in cunfidàntzia Frases bit duus pipius gioghendi e issu, totu gentili, dhis narat "Ciau!" arriendi (L.Cadoni)◊ ciau, ciau, fei bonu viàgiu e iscriei apena arribbais, inténdiru eis?

ciàula , nf Definitzione genia de pische de mare, piticu, cantu a una sardina ma prus grussu, unu pagu in colore birde, cun d-unu marcu niedhu in costaos, pintirighinos asulos, cun iscata chi a dha tocare est arrasposa Sinònimos e contràrios ciúcara, menduledha Terminologia iscientìfica psc, maena maena Ètimu itl.s ciàula.

ciaulài , vrb: aciaulai*, saulai, tzaulai Sinònimos e contràrios apedhae, imbauai, inciauai Frases cani chi ciàulat no mússiat.

ciaulèlla, ciauléllu , nf, nm Definitzione cosas chi si narant in giru, bodheta, apedha apedha Sinònimos e contràrios chistionu, ciaciarra, naratia Frases l'incantat su ciaulellu de sa zente in funtana ◊ dipendhet dae te totu custa ciaulella chi s'intendhet in bidha?

ciavacànu , agt Definitzione nau de bestimentu de féminas, chi est de colore biu, forte, alligru ma pagu sériu.