A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cóua còja

couàre cogiàre

coúba cójuba

coúdu codúdu

coúle coàle

coútza , nf Definitzione min. de coa Sinònimos e contràrios coita.

covacàre cavacài

covàcia coàtza 1

covàcu cavàcu

covacúra , nf Definitzione totu su chi si podet pònnere a covecu, po ammontu a calecuna cosa Sinònimos e contràrios acavannu, ammantadroxu, assacarru, carrarzura, coberta, coguzu, cubutóngiu, cucutzura, cugutzadorza Frases betare una cosa a covacura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couverture, tout ce qui sert à couvrir Ingresu coverings Ispagnolu todo lo que cubre Italianu tutto ciò che può servire per coprire Tedescu Decke.

covadhàrju , nm Definitzione bendhidore, bendhiolu chi girat bendhendho cosa a cuadhu Ètimu srd.

covadhéri cadhéri

covadhète , nm Definitzione logu a pònnere pàgia Sinònimos e contràrios padharzu.

covàdhu cabàdhu

covardía , nf Definitzione su no àere su coràgiu de fàere calecuna cosa chi si pentzat giusta o necessària Sinònimos e contràrios vilesa | ctr. alidantza, atrevimentu Frases cussos sunt pienos de covardia Tradutziones Frantzesu couardise, fainéantise Ingresu cowardy Ispagnolu cobardía Italianu codardìa, infigardàggine Tedescu Feigkeit, Trägheit.

covàrdu cobàrdu

covàtza coàtza 1

covatzàre , vrb Definitzione pedire sa covatza, genia de costuma de essire a giru is piciochedhos po calecuna festa pedindho sa covatza (ma sa gente giaet àteru puru, de su chi tenet).

covatzèdha , nf Definitzione genia de pane modhe, grussu Terminologia iscientìfica pne.

covàtzu , agt Sinònimos e contràrios drodhe, gaurru, gavàciu, grosseri.