A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

còve còlbe

covèca , nf Definitzione istrégiu de ortigu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

covecàda cavacàda

covecàdu , pps, agt Definitzione de covecare; postu a covecu, afacau / atzentu c. = zenia de sinnu / ˆ/ postu in pitzu de una vocale po nàrrere chi benit de duas vocales o síllabbas torradas a una ebbia: itl. accènto circonflèsso (in DitzLcs. postu solu in artu a unu númeru in sensu ordinale fémina) Tradutziones Frantzesu retourné, renversé Ingresu upset Ispagnolu al revés, boca abajo Italianu capovòlto Tedescu umgestürzt.

covecadúra , nf Definitzione su covecare, manera de betare cosa de un'istrégiu faendho a isciusciadura, furriandho a conca a bàsciu s'istrégiu impresse (sa própriu cosa si podet nàrrere de is càmios chi nche fúrriant sa càscia po iscarrigare su chi portant) Sinònimos e contràrios covacada Frases betendhe, pro coitare faghimus a covecadura ◊ beta a iscólomu, ca si faghes a covecadura ndhe falat sa fundhana puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renversement Ingresu upsetting Ispagnolu vuelco Italianu ribaltaménto Tedescu Umkippen.

covecàre cavacài

covécu cobécu

coveràtu , nm Definitzione sa cosa cuverada, buscada, sa provista Sinònimos e contràrios aprovistamentu, coberamentu Tradutziones Frantzesu provisions Ingresu supply Ispagnolu provisión Italianu approvvigionaménto Tedescu Vorrat.

covésciu cobécu

covèta , nf Definitzione genia de cíchera fata cun d-una perra de tzuca.

coviàre , vrb Definitzione bènnere apare de personas, animales o cosas chi si movent s'unu a cara a s'àteru Sinònimos e contràrios abbogiare, addopare, adobiai, obiai*.

coviàre 1 , vrb: cunviare, cuviare Definitzione cuménciare a andhare, fàere su cunviu, su cuménciu de una cosa, aprontare sa cosa de pigare Sinònimos e contràrios atelare, comentzari, incomintzae, inghitzai, isprimitziai / ammaniai, ghiai, incarrebai Frases apo connóschidu albores e interinadas semper prosighindhe a s'atopu cuviadu (F.De Cortis)◊ apo a mandhigare su pane dae sa mesa impromissa cuviada adhàeche ◊ su fogu forroxat e sutzat sas venas in pàstinos de pascionu, die cun die dae sos mannos cuviados 2. sos pitzinnos no sunt ancora mannos: permítimi chi los cresca in santa paghe, chi los cúvie in s'ereta via (Pazzola)◊ no serrat pibiristas istanote sa Luna, ca cúviat sas istellas Ètimu itl. conviare Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu preparare Tedescu vorbereiten.

cóvinu , nm Definitzione arretza po piscare ambidha, nassa fata cun pértiga Terminologia iscientìfica pscd Ètimu ltn. cophinus Tradutziones Frantzesu nasse pour pêcher l'anguille Ingresu eel basket Ispagnolu nasa para anguilas Italianu nassa per anguille Tedescu Aalreuse.

covocàre cavacài

covròri , nm Definitzione coa de frori, nau de su margiane e in cobertantza fintzes de unu furuncu.

cóvula cólvula

covulàja , nf Definitzione maista fémina chi faet córbulas, crobes, corbulaja Terminologia iscientìfica prf.

coxàre cogiàre

coxiài cogiài

coxíbi, coxíli , agt Definitzione nau prus che àteru de laore, chi est de còere, bonu po còere; chi est de bonu cotu; nau de ccn., chi si lassat pigare comente bolent is àteros, chi adduit tropu a s'àteru Sinònimos e contràrios coidore, coili 1 | ctr. gremedhu Frases loris coxibis sunt totu sos laores bonos a còghere pro sa zente gai etotu comente si collint, chentza maghinados: fae, prisuci, basoludundhu, e gai Ètimu ltn. cocibilis Tradutziones Frantzesu facile à cuire Ingresu something to cook, that is easy to cook Ispagnolu para cocer Italianu da cuòcere, che cuoce facilmente, cottóio Tedescu zum Kochen, einfach zu kochen.