A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cotonàlla , nf Definitzione orrobba, bestimentu de cotone Tradutziones Frantzesu vêtement en coton Ingresu cotton goods Ispagnolu ropa de algodón Italianu cotonerìa Tedescu Baumwollware.

cotòne, cotòni , nm Definitzione genia de erba chi faet coment'e frocos de lanedha bianca bona po filare e tèssere / tela de c., c. arrúbiu, birdi, filau; c. fenicau, frúscinu = itl. cotóne idròfilo / erba de cotoni = seda (Asclepias fruticosa) Sinònimos e contràrios bambache Sambenados e Provèrbios smb: Cottone, Cottoni Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cotonnier, coton Ingresu cotton Ispagnolu algodón Italianu cotóne Tedescu Baumwolle.

cotonína , nf Definitzione orrobba fine de cotone Terminologia iscientìfica ts.

cotopínes , nm pl Definitzione foedhu chi narant pl. po male, dannu chi acontesset Sinònimos e contràrios digràtzia, malasagura Frases sos cotopines no benint mai a sa sola.

cotòrgia, cotòrza cotòlza

cótu , pps, agt, nm Definitzione de còchere in totu is var.; nau de cosa posta a còere, chi at acabbau sa cotura; nau de unu colore, chi est forte o càrrigu meda; de frutuàriu (no de totu), chi est lómpiu, bonu de papare; de ccn. chi at bufau, chi portat sa conca leada a binu o àteru de cosa cun àrculu; chi si est indiosau, innamorau; nau de unu chi at provau calecunu male o arresurtau malu, chi at ischedhadu, chi at iscramentau, imparau a no dhu torrare a fàere Sinònimos e contràrios acogau, acoighinadu, ammuscau, imbreacu, iscarmentadu, lómpidu / cotua / arrósciu / alluscau, innamoradu | ctr. crú / ciaru / iscrómpiu Maneras de nàrrere csn: fàghere su c. = fàghere sa saba; èssere c. de una cosa = iscramentau, arrósciu; nàrrere, contare calicuna cosa a cara cota = chentza birgonza peruna, a sa sfacia (mancai contendi fàulas); èssere de bonu cotu (nadu de laores de còghere) = coxibi, chi coitat coghindhe, chi coghet bene a budhidu; zente de malu c. = mala a cazare, mala a cussentire, mala, chi faghet male e no si currezet, mala a còiri; cotu a sole (nadu de frutuàriu) = inniedhigadu de su sole forte, a fortza de leare sole in terra; cotu a umbra = (nadu de frutuàriu) cotu ma pagu bellu de colore; cotu de su sidi = sididu meda, cassidu de su sidi; cotu che pipa, a lèllera = imbriagu pérdiu Frases tocade, benide ca su mànigu est cotu! ◊ de chitzi issa tenit su pani cotu, signali ca est chitzana! ◊ pira cota e pira crua, donzunu a domo sua! ◊ ua, figu, morisca, pruna cota ◊ cotu o no cotu, su fogu dh'at bitu ◊ no fumit, ciai dhu bit ca est peri grogànciu, parit cotu a umbra!◊ a bortas dea sa mata no est solu sa pira cota chi ndhe orruet! 2. biaitu, arrúbiu cotu, colore de chinisu cotu 3. prus de unu a sero, a limba lada, cotu dae su sutzu de su sarmentu, mancu si l'afurcarzant istat reu ◊ no passat die chi no torras cotu, mufosu! ◊ est cotu che preta, che santu Làzaru, che a sa làdhera, che pipa 4. invece de fàghere bombas e cannones (già ndh'est cotu su mundhu!) est a nos dare sa manu pari pari ◊ e chie no ndh'est cotu de custa vanidade arragiolida?! 5. dae candho est mortu s'isposu si la leat gai a cotu a cotu, no màndhigat e no essit 6. deo, ca ndhe so cotu, do sa rejone a totu: e benemindhe de peste si naro su chi est! ◊ si ogn'ora chentu iscudos mi oferzerant pro sighire custu motu, pro su modu chi deo ndhe so cotu lis tia nàrrere: Istàdebbos mudos! (F.Castia) 7. eo puru ti apo connotu daghi su coro mi as feridu, daghi fia belle e cotu Sambenados e Provèrbios smb: Cottu Tradutziones Frantzesu cuit, mûr Ingresu coocked, ripe Ispagnolu cocido, maduro Italianu còtto, maturo Tedescu gekocht, reif.

cotúa, cotúra , nf Definitzione su còere, unu tanti de cosa a còere, su s'imbriagare Sinònimos e contràrios cochidura, coidura, coimentu / cdh., ttrs. cutura / coghinzu / aciumu, cochera, coichina, cota, cotóbbia, imbreachera Maneras de nàrrere csn: c. sullena = a fogu lenu; èssere de mala c. (nadu de unu) = èssiri genti pagu bona; èssiri de c. (nadu de laores) = èssere de bonu cotu; intrare in c. = comintzare a còghere, èssere nessi mesu cotu, nadu de cosa coghindhe Frases a cotura incarrelada, aciungi su cundhimentu e lassa acabbai de còiri!◊ si est de cotua, su loi coit mancai no siat ammudhiau in àcua próina 2. fiat intrau a iscruculliai in domu, cun s'iscusa de una cotura de fà ◊ at fatu unu pani de saba e una cotura de pabassinas 3. si at pitzigadu una cotura… fit cotu che santu Làzaru! ◊ si at leadu una cotura mancari bella ◊ inoche puru bufamus, ma binu, no comente a bois labadura, chi pro bos cuncordare una cotura no bos la fachet unu gamasinu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuisson Ingresu cooking Ispagnolu cocción Italianu cottura Tedescu Kochen.

cotúbbia cotóbbia

cotulàre , vrb Definitzione pònnere in mesu a cotza, po fàere istrobbu; intrare a s'acotu, a logu de aprigu, inue istare Sinònimos e contràrios infrichiri, infruncuai, intraudhare, intraudhulare, intraugliare, intremèsiri / atzutzonare, aposentae Frases si fit cotulada in domo de cudhu aposta pro che li furare sa cosa 2. sa porrociana de don Chicu penseit bene de si cotulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'entremettre, se réfugier Ingresu to interfere, to take shelter Ispagnolu entrometerse, refugiarse Italianu introméttersi, rifugiarsi, ricoverarsi Tedescu sich einmischen, sich retten.

cotúra 1 cortúra

coturòne , agt Definitzione chi istat sèmpere imbriagu Sinònimos e contràrios imbreagone Frases bi sont maritos coturones e mutzeres chi cherent sarvare su decoro de sa famíglia ◊ sos coturones passaiant dies e notes prus bufendhe chi no manighendhe Ètimu srd.

còtza , nf, nm: cotzu 2 Definitzione genia de petonadura de is pilos chi abbarrant coment'e imbodhigaos a tedile tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a cara a desegus) Sinònimos e contràrios cacariolu, cocoiledhu, concajoni, cucale, cuchedha, cucurinu, picioce.

còtza 1 còta 1

còtza 2 , nf Definitzione genia de animaledhu de mare cun corgiolu niedhu a duas perras longhitas (corra) bonu de papare (su papu) e allevau meda po bèndhere Frases ingunis faint a papai cóciula niedha, buconis e cotzas Terminologia iscientìfica crx, mytilus galloprovincialis, m. edulis Ètimu itl. cozza Tradutziones Frantzesu moule Ingresu mussel Ispagnolu mejillón Italianu mìtilo Tedescu Miesmuschel.

cotzàre cotàre

cotzèdha , nf Definitzione orrugu de linna chi si ponet acanta a sa punta de su carru, pendhe pendhe, po dh'aguantare in paris candho est firmu Sinònimos e contràrios ballantzinu, ballantzoni, potenti 1.

cotzèra , nf Sinònimos e contràrios cochera, coichina, cota Ètimu srd.

cótzi , nm Sinònimos e contràrios àinu, borricu, burràgliu, mobenti.

cotzichína, cotzighína, cotzigína cossighína

cotzíglia cotíglia