A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cotighína cossighína

cotighína 1 , nf Definitzione its, parte de sa domo o fadhina? Frases su linnalzu est afaca a sa cotighina.

cotighinàju , agt Definitzione nau de ccn., chi est de paga capia.

cotíglia , nf: cotzíglia, cutilla Definitzione genia de imbustu a isticas; nau de animale, romasu cadidu de su fàmine, làngiu meda / fai fai c. a unu, fai c., passare c. = lassàrelu chentza manigare, muntènnerelu a fàmine, istare a fàmene, passare fàmene Sinònimos e contràrios marriu, scarritzinu, surgiu 1, scabixau / cdh. cutíglia 3. si ti cójuas cun cussu ndhe as a passare de cutilla, mandrone comente est!… Sambenados e Provèrbios smb: Cottiglia Ètimu ctl., spn. cotilla Tradutziones Frantzesu corset Ingresu corset Ispagnolu cotilla Italianu busto a stécche Tedescu Korsett.

cotíle , nm Definitzione sa parte de asegus de sa conca tra su tzugu e su cúcuru; conca tostada, coment'e chi siat de pedra Sinònimos e contràrios gassile 1, pistidhu, tidíngia 2. Antoni malu cotile chi mi andhas intana intana a usu de craba cana chi no ghirat a cuile (D.Mele) Terminologia iscientìfica crn.

cotilèsa , nf Definitzione su èssere tostau che pedra; nau de gente, su no si lassare cumbínchere pruschetotu candho no depet, ma fintzes tostorrudéntzia Sinònimos e contràrios abbétia, aputa, campiania, perra, perronia, tostorrímine Frases fit un'ómine testarrudu ma aiat proadu sa cotilesa de sa vida prima de la pretènnere a sos àteros 2. Sardigna, pesa, lassa sa cotilesa de su burricu! (A.Masala) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entêtement Ingresu stubborness Ispagnolu terquedad Italianu testardàggine, arroganza Tedescu Starrsinn, Arroganz.

cótili , nm Definitzione trastos de orrobba, orrobba téssia, pannamenta, fintzes istràciu, orrugu de orrobba Sinònimos e contràrios arrobba, traste / istràciu Frases portaiamus peri sa linna pro budhire us cótilis e fàere sa lissia ◊ depo ispàrgere us cótilis Tradutziones Frantzesu drap, pantalon, corset Ingresu cloth, trousers, corset Ispagnolu paño Italianu panno, calzóne, busto Tedescu Tuch, Hose.

cotilósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est tostau, malu a cumbínchere Sinònimos e contràrios campianàgliu, testarrudu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogant, têtu Ingresu arrogant, obstinate Ispagnolu arrogante, testarudo Italianu arrogante, cocciuto Tedescu arrogant, dickköpfig.

cotimísta , agt, nm Definitzione chi o chie trebballat a iscarada Sinònimos e contràrios scaraderi.

cótimu , nm Sinònimos e contràrios iscarada.

cotíre cortíre

cótiu coítu

cotizài , vrb: cotizare Definitzione betare o pònnere tassas, pagamentos.

cotizaméntu , nm Definitzione su betare a pagare o pònnere pagamentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taxation Ingresu taxation Ispagnolu imposición Italianu tassazióne Tedescu Besteuerung.

cotizàre cotizài

cotóbbia , nf: cotúbbia Definitzione imbriaghera, su bufare a tropu, su si còere a binu (o àteru deasi) Sinònimos e contràrios aciumu, atzoncada, cimbrea, cochera, coichina, coidura, cota, cotua, fumacera, muschera, sódhia Frases bufandhe cudhu binu tiu Luisi s'at leadu una cotóbbia ◊ oe est in cotóbbia niedha!

cotogliàna , nf: cotoliana Definitzione fémina àbbile chi a pagamentu andhat a is domos angenas a fàere sa cota de su pane po is àteros Sinònimos e contràrios cochidora Frases sa cotogliana giuchet sa funnedha totu impodhinata Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu femme experte dans la cuisson du pain Ingresu woman skillful in cooking bread Ispagnolu mujer que sabe cocer el pan Italianu dònna espèrta nella cottura del pane Tedescu geschickte Bäckerin.

cotolèta , nf Sinònimos e contràrios costelleta.

cotoliàna cotogliàna

cotòlza , nf: cotòrgia, cotorza Definitzione su tanti de sa cosa de còere po una borta / is arregalus de sa cotòrgia = su pane modhe chi si daet a bighinos o parentes candho si faghet sa cota Sinònimos e contràrios cota, cochintzu Frases de basolu ponemindhe su tantu de una cotorza! Ètimu srd.