A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

costoidúra , nf Definitzione su costoire Sinònimos e contràrios costoimentu, remonidura Ètimu srd.

costoiméntu , nm Definitzione su costoire Sinònimos e contràrios allogamentu, chistinzu, chistura, costoidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu conservation Ingresu preservation Ispagnolu conservación Italianu conservazióne Tedescu Bewahrung.

costoíre coltoíre

costolàmini , nm Definitzione costas, is ossos de is costaos.

costósu , agt Definitzione chi costat meda Sinònimos e contràrios caru, ispesosu | ctr. baratu Frases robba tropu costosa no ndhe cherzo comporare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coûteux Ingresu expensive Ispagnolu caro, costoso Italianu costóso Tedescu teuer.

costóu , nm: acostou Definitzione su costoire, su logu inue si chistit (o fintzes inue si cuat calecuna cosa o ccn.) Sinònimos e contràrios costoimentu / acucadolzu, chistura, costoidorzu, cuadina, isticarzu, remunidorzu Frases chissai si tenet dodas in costou? 2. o Sardigna, a totu tue aggrades, chena bandhidos e chena costou! (G.Ruju)◊ mi che creio intro, recrusada in d-un'ospítziu fritu de costou Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu conservation Ingresu preservation Ispagnolu conservación Italianu conservazióne Tedescu Bewahrung.

costrínghere , vrb: custríngere, custrínghere, custringi Definitzione batire o portare a unu a fàere su chi no bolet Sinònimos e contràrios obbligai Frases no mi custringas a lu nàrrere a tiu Bainzu! ◊ su liadroxu est una serrada chi si fait in d-una cora po custringi s'àcua a pigai un'altra bia ◊ mi bolliat ponni su frenu custringendumí a nai unu SI aundi fiat unu NO! Tradutziones Frantzesu obliger Ingresu to compel Ispagnolu obligar Italianu costrìngere Tedescu zwingen.

costríntu , pps, agt, nm: custrintu Definitzione de custrínghere; chi s'istimat, chi si tenet in su coro (nau de ccn.) Sinònimos e contràrios obbrigadu / corale Maneras de nàrrere csn: sos custrintos = sos parentes prus de acurtzu; amigu costrintu = amigu coriale Frases su sardu a su sàmbene custrintu in donzi part'e mundhu si est distintu (G.Soro)◊ l'at custrintu a fàghere su chi no cheriat 2. sos vichinos e sos parentes custrintos picant a sa domo de su mortu sa cosa de mannicare ◊ s'avedali miu est custrintu prus che fradi 3. fatu s'interru, in domo resteint solu sos custrintos ◊ ant dadu s'avisu a donzi custrintu chi Fulanu fit mortu ◊ su malàidu devet reposare: sa zente si aviat e imbarant solu sos custrintos Tradutziones Frantzesu obligé, intime, prochain Ingresu compelled, close Ispagnolu forzoso, íntimo Italianu costrétto, ìntimo, pròssimo (détto di parènti od amici) Tedescu gezwungen, intim, nah.

costrúere , vrb Sinònimos e contràrios costruire, fabbricai, fàchere Tradutziones Frantzesu construire Ingresu to build Ispagnolu construir Italianu costruire Tedescu bauen.

costruíre, costruíri , vrb Sinònimos e contràrios costrúere, fabbricai, fàchere

costrutziòne, costrutziòni , nf: custrussione Definitzione su fàere, nau mescamente de su trebballu necessàriu po òperas mannas, machinàrios e àteru Sinònimos e contràrios fàbbricu.

cóstu , nm Definitzione cantu benit a costare (in dinare, trebballu, pelea, materiale) una cosa, su chi nche bolet po fàere una cosa / a costu de… = mancari costet…, fintzes si costat… Sinònimos e contràrios gastu, ispesa, préciu / cóstidu | ctr. balanzu, intrada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coût Ingresu cost Ispagnolu coste, a costa de Italianu còsto Tedescu Preis.

costúma , nf, nm: costumu, custuma, custumu Definitzione usàntzia de sa gente, maneras de fàere de unu pópulu chi durant in su tempus: nm. fintzes bestimentu Sinònimos e contràrios contomànscia, impósitu, moda / coltúmene Frases in sas bidhas nostras lu tenimus a costuma a dare su cómbidu a totu su bighinadu, a s'isposonzu de unu de sa famíllia ◊ de custu santu ammiraus sa fortalesa cristiana, sa puresa de is costumus Tradutziones Frantzesu coutume Ingresu usage Ispagnolu costumbre (m), traje (m) Italianu costume, usanza, tradizióne Tedescu Tracht, Brauch.

costumài , vrb: acostumai, costumare, custumai Definitzione tènnere o àere a parusu, àere un'abbitúdine coment'e cosa de medas e chi durat a meda Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, arranguai, imbisciare, ingustai, parusare Frases ingunis costumant a si firmai is carretoneris ◊ ndi apu costumau a biri prus mannus de issus, e a figionu, puru! ◊ "Para s'orija e sas laras tanca!" costumaiat a nàrrere Fulanu ◊ costumat a ndi bufai puru, de binu, cussu! ◊ sos mannos ant sempre custumadu a dare unu chilu de mele pro unu de casu ◊ in su mesi de maju custumat a fai calincuna iscutulada de àcua Ètimu itl. costumare Tradutziones Frantzesu habituer, être d'usage (de) Ingresu to use Ispagnolu acostumbrar Italianu usare, avére l'uso Tedescu anwenden.

costumànscia, costumànsia, costumàntzia contomànscia

costumàre costumài

costumàu , pps, nm: custumau Definitzione de costumare; sa cosa o manera de fàere costumada, connota, parusada 2. is giòvunus puru ant a bòlliri sighiri su costumau.

costúme, costúmene, costúmi coltúmene

costumínu , nm Definitzione bestimentu po intrare a s'abba, in mare Frases sa zente in s'ispiàgia est totu in costuminu Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu maillot de bain Ingresu swimsuit Ispagnolu traje de baño Italianu costume da bagno Tedescu Badeanzug.

costúmmene coltúmene