A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cundhiólu , nm Definitzione is cosas chi si ponent a cundhire unu papare; su s'ispainare de una maladia Sinònimos e contràrios connimentu, cundhidura Frases como andhat bene duas fitizolas dae su cossale, cun tzicória e subra unu bellu cundhiolu de casu! 2. lu depo faedhare mancari siat rifriadu, no timo su cundhiolu! Ètimu srd.

cundhíre , vrb: cundiri Definitzione pònnere su cundhimentu, giare sabore a su papare, aconciare papares; ispainare una maladia, un'infetu o cosa chi faet male; ispainare cosa in dónnia logu (nau de unu, chi si faet intèndhere ca dhu'est, fintzes faendho istrobbu); comporare a unu faendhodhi fàere cosa chi no andhat bene in càmbiu de dinare o àteru / cundhire su piatu a unu = fàghereli male, dannu meda; casu cunnitu = fatitu, fatu, casu martzu; sa pira, su pirastru si cundhit = si faghet Sinònimos e contràrios connire*, cufetare / abbelenare, alluae, atoscai, atosicai Frases su piberonedhu cundhit meda: bastat paghitzedhu pro dare su sabore a su mànigu ◊ su mànigu si no est cundhidu no essit bonu ◊ su casu si ponet a cundhire sos macarrones ◊ su casu betzu cundhit prus meda de su nou 2. sciacu mannu dha cundat! ◊ arrori mau dhu cundat! ◊ ndhe at cundhidu su logu cun cussa maladia chi teniat ◊ ndi eis cundiu sa bidha cun centumilla maneras, de disonestadi ◊ pro su tempus chi dureit sa pidémia sos mannos poniant atentzione pro no cundhire sa pisedhina 3. a duas e a tres a boghes postas, prus de chentu ne cunnint cussu logu, sas corrogas ◊ cussu piciochedhu gei cundit: no fait a dhu cumbati! ◊ is maistrus, aprimus, funta severus, cundenta diarerus! 4. nos lu sezis faghindhe su regalu, nos lu sezis cundhindhe su piatu: gai mancu si esserat unu macu barrosu fartzu che dinari malu! Tradutziones Frantzesu assaisonner, contaminer Ingresu to be infected, to spice Ispagnolu condimentar, cundir Italianu condire, contagiare Tedescu würzen, anstecken.

cundhíu cundhídu

cundhúta condúta

cundhútu connútu

cundhutúra , nf Definitzione canale ue passat calecuna cosa Sinònimos e contràrios columberi 1, connutu.

cundièrra condièrra

cundierràre contierràre

cundiméntu conniméntu

cundímini , nm Definitzione totu is cosas chi si podent pònnere po cundhire Sinònimos e contràrios connimentu Ètimu srd.

cundíolu , nm Definitzione una calidade de sartitzu Terminologia iscientìfica mng.

cundíri cundhíre

cundisciòne, cundissiòne, cundissòne condisciòne

cundisionàre , vrb Definitzione pònnere de sa manera giusta, assentare bene Frases su pane fit cotu, carfiu, carasau e fatu a piras comente si custumaiat, cundisionandhe e reduindhe sos làbbaros a sa menzus manera.

cunditzionàle, cunditzionàli condissionàle

cunditzionàre , vrb Definitzione pònnere dificurtades, cunditziones a unu, a una cosa a manera de dhos fàere dipèndhere.

cunditziòne, cunditziòni condisciòne

cundivídere , vrb Definitzione su èssere o si agatare de acórdiu, èssere de sa matessi idea, pigare parte a sa matesi cosa Sinònimos e contràrios ispartzire, paltire Tradutziones Frantzesu partager Ingresu to share Ispagnolu compartir Italianu condivìdere Tedescu billigen.

cundolénscias , nf pl Definitzione crompiu chi si faet a is parentes de su mortu po acunnortu Sinònimos e contràrios passéntzias, pèsame.

cundòta , nf Definitzione su tubbu mannu chi batit s'abba o àteru a unu logu Tradutziones Frantzesu conduit Ingresu pipe (water) Ispagnolu cañería, conducto Italianu condótta d'àcqua o sìmili Tedescu Leitung.