A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

callentaría , nf Definitzione arregalu, cosa chi si giaet in donu Frases apu fatu una callentaria.

callènte, callènti , agt, nm: cazente, caxente, caxenti, chelente, chellente Definitzione chi tenet caentu, chi est in caentu; chi tenet fortza, chi istat bene (chi tenet cosa, errichesa): nau de fémina, fintzes chi est in more Sinònimos e contràrios caente*, caldu, calgenti, cheghente / caentu, cazentu | ctr. fridu, frios Maneras de nàrrere csn: caxente che fogu = caente meda, budhidu; fatzat callenti e arriat sa genti! = su chi contat est a èssere bestidos, de no tènnere fritu (e prus pagu contat sa bellesa de sa bestimenta o de sa cuguzura) Frases s'abe cheret logu callente e fiores ◊ como sunt aeritas cazentes ◊ is pàrdulas chellentes si issundhint cun su sutzu de su limone e s'ispertzant de tzúcoro ◊ a is agiudadores si donàt su turredhu, su pistocu callente o durces fatus in domu ◊ ge no ti ndi at a dipendi cancunu dannu, de cussa puntura?… ponidí bàngius di axedu callenti! 2. sa carri donat e pedit callenti, carignus e cunfortu ◊ no portai lentzoru de linu ma una mantixedha de piu, però gei mi ndi fera de callenti! 3. si est afancedhada cun su datori e dhi at fatu giai unu pipiu: brut'ègua, gei dh'at agatada callenti! Tradutziones Frantzesu chaud Ingresu warm (th) Ispagnolu caliente Italianu caldo Tedescu warm, Wärme.

callentòri calentòri

callentósu , agt: chelentosu Definitzione chi faet caentu, chi caentat, nau de logu, de una domo, de bestimentu, de tempus Sinònimos e contràrios caentosu*, callenturosu | ctr. fridu Frases de gunnedha mi lassu custa, ca est callentosa ◊ su mese de maju est callentosu ◊ est una domo bassa e chelentosa.

callentúmi, callentúmini , nm Definitzione calore, mescamente in su sensu de furighedha, tropu presse (in sensu sessuale) Sinònimos e contràrios calentori / franédiga, furighíngiu Frases isposus mancu un'annu e issa príngia: cussu est su callentumi! (I.Pillosu) Ètimu srd.

callentúra caglientúra

callenturósu , agt Definitzione caentosu, chi faet caente, chi caentat Sinònimos e contràrios callentosu Frases su crocadroxu fut bèni istérriu, callenturosu in s’ierru e friscu in s’istadi Ètimu srd.

callèra calchèra

calliài, calliàre cagliài

callidàdi calidàde

callidàre , vrb Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, calchedhare, carcinai*, screnciai.

callidèsa calidèsa

callifatài calafatài

calligionédhu , nm Definitzione su fedu piticu de su cane Sinònimos e contràrios cacedhu, caciúciu, caciurru, callelledhu.

calligrafía , nf Definitzione s'arte de s'iscritura bella, bene fata, sa manera de fàere is líteras iscriendho is foedhos a manu Tradutziones Frantzesu calligraphie Ingresu handwriting Ispagnolu caligrafía Italianu calligrafìa Tedescu Kalligraphie.

calligràficu , agt Definitzione de sa calligrafia Tradutziones Frantzesu calligraphique Ingresu calligraphic Ispagnolu caligráfico Italianu calligràfico Tedescu kalligraphisch.

callígrafu , nm Definitzione chie connoschet is maneras de iscríere e dhas ischit distínghere, chie s'intendhet de calligrafia Terminologia iscientìfica prf.

callína , nf Definitzione pedra carcària cota o óssidu de càlciu; sa matessi cosa ammesturada cun s'abba (idróssidu de càlciu) e impastada cun arena Sinònimos e contràrios calchina* Terminologia iscientìfica mnr.

callínchi , agt Definitzione agt. indefiniu (balet po ómine e fémina sing.) po inditare unu tanti chi no est precisu e a dónnia modu sèmpere pagu Sinònimos e contràrios cabancunu, calchi, cancunu, cantu 3, concu 2 Frases apu lassau passae callinchi chida.

callincúnu cabancúnu