A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

callútzu callúciu

càlma , nf: carma 1 Definitzione su dhue àere asséliu, su èssere in asséliu / aposentu ’e carma = aposentu po crocai Sinònimos e contràrios abbacamentu, assébiu, assussegu, calmesa | ctr. abbolotu, mamudinu, trambullu Ètimu itl. calma.

calmài , vrb: calmare Definitzione pònnere o fàere asséliu, fàere istare chietu Sinònimos e contràrios abblandai, abbonantzai, abbracare, allebiae, apachiare, apasiguai, assebiai, asselenare, assussegai, illebiare, sentzai | ctr. abbolotai, trumbugliai Frases po dhi fai calmai is trempus ci boliant corpus! Ètimu itl. calmare.

calmàna , nf Sinònimos e contràrios ansa, caldana, fogora, pampana Frases a cúrrere cun custa calmana no faghet.

calmànte, calmànti , nm Definitzione meighina chi si leat po asseliare o abbrandhare unu dolore Sinònimos e contràrios asselieri Tradutziones Frantzesu calmant Ingresu sedative Ispagnolu calmante Italianu calmante Tedescu Beruhigungsmittel.

calmàre calmài

calmèsa , nf Definitzione manera pàsida de fàere o de nàrrere chentza èssere airaos, abbellu, chentza presse, chentza arrennegu Sinònimos e contràrios prachidesa, selenesa Frases in totu ci bolit calmesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calme Ingresu calmness Ispagnolu calma Italianu calma, posatézza Tedescu Ruhe.

calmiéri , nm: carmieri Definitzione prétziu chi ponet chie guvernat o amministrat po no lassare incarire a ingannu is cosas a bèndhere aprofitandho in tempos de bisóngiu meda Tradutziones Frantzesu taxe Ingresu fixed price Ispagnolu precio máximo Italianu calmière Tedescu Preisstopp.

càlmu , agt: carmu 1 Definitzione chi no si la leat a ira ’e sàmbene, chi faet is cosas chentza presse, abbellu Sinònimos e contràrios assussegau, chetu, sullenu | ctr. abbolotau, suguzadu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. calmo.

calmúcu , nm Definitzione genia de orrobba de lana Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. calmucco.

calòcia , nf Definitzione fradassu pitichedhu po finiduras Terminologia iscientìfica ans.

calomelànu , nm Definitzione genia de meighina Tradutziones Frantzesu calomel Ingresu calomel Ispagnolu calomelanos (pl) Italianu calomelano Tedescu Kalomel.

calónia , nf: canólia Definitzione male chi si narat de unu chentza chi mancu siat beru, solu po dhi bòllere o fàere male Sinònimos e contràrios callione, impostura, micídiu Frases candho intendheit custos impastufos e canólias si ponzeit a abboigare.

calónicu cabónigu

calonigàdu, calonigàu , nm Definitzione su gradu de canóligu, su èssere canóligu Terminologia iscientìfica prdc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu canonicat Ingresu canonry Ispagnolu canonjía, canonicato Italianu canonicato Tedescu Kanonikat.

calónigu cabónigu

caloràgliu , nm Definitzione logu chi, po comente est postu o fatu o ite dhue at, dhue calat meda su sole e dhue faet calore forte, ma dhu narant fintzes de sa basca etotu chi dhue faet Frases che at fatu s’agliola in d-unu caloràgliu! 2. a su caloràgliu de cussu logu fenas sas tilighertas si fuent! (G.Chessa) Terminologia iscientìfica tpm.

caloràrza , nf Sinònimos e contràrios calammu, camallóina, camanéula, crucuju Terminologia iscientìfica tpm.

calòre, calòri , nm: colore 1 Definitzione su caentu chi lassat andhare su fogu o css. àtera funte de energia prus càrriga: de totu is formas de energia (mecànica, elétrica, luminosa, sonora) est sa chi prus s'isperdet; sa furighedha de is animales fémina (ma dhu narant de gente puru) candho bolent su mascu Sinònimos e contràrios alore, caentu, callentori, caloria, calura / more, sua 1, subore / cdh. cammariola | ctr. friorzu, frios Maneras de nàrrere csn: pònnere a calore a focu, a colore a fogu = aparadu a su fogu, acurtzu a su fogu de si caentare; còiri a colori a fogu = arrustu; animale in calores = in more, chi cheret su mascru Frases a seranu sas famíglias si riuniant a nàrrere contos a colore a fogu ◊ dhus apu fatus seci a colore de fogu ◊ in su furru no bi at colore ◊ sa peta rassa a colore a colore che l'arrustiat in suta de su fogu (Z.Virdis)◊ sa cótzula fit cota in sa tzidha a colore lentu 2. comente intrat s'istiu sas berbeghes benint in calore 3. titia, cussa picioca a gonna crúcia crúcia cun custu frius: ndi portat de caloris!… Ètimu ltn. calore(m) Tradutziones Frantzesu chaleur Ingresu heat Ispagnolu calor Italianu calóre Tedescu Wärme.

caloría , nf Definitzione su calore etotu; in física, sa misura de su calore: est su tanti de calore chi faet artzare de unu gradu, de 14,5 °C a 15,5 °C, unu grammu de abba a pressione atomosférica normale (a paris de su mare); in calorias si medit fintzes sa capacidade de nutrimentu chi tenent is alimentos Sinònimos e contràrios calore, caluresa Frases si no bi at caloria forte, in su furru, su pane coghet male ◊ sa cosa rassa daet caloria meda ◊ e ite tenes, sas calorias, chi faedhas gai?! 2. pro èssere nutridu bene bi cheret unu tantu de calorias ◊ prus triballu pesante unu faghet e prus calorias cossumat Tradutziones Frantzesu calorie Ingresu calory Ispagnolu caloría Italianu calorìa Tedescu Wärmeeinheit.