A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caltzída , nf: caltzira, carcida, càrcida, carciga, cartzida, cracida, cracira, cratzida Definitzione genia de istrégiu largu a fundhu tundhu, a costaos artos e un'asa a mesu cricu, a bisura de umpuale Sinònimos e contràrios boale, cacidone, gupiale, istagnale, mussórgiu, pipordo, séchia Frases como ti ndhe fato ingúllere una caltzida, de cafè! ◊ botos, cartzigas, carderas e brocas ti impitant totu die…◊ nci ghetant sa cracida a funtana po ndi pesai s’àcua po s'isciacuai Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. *calcitra Tradutziones Frantzesu seau Ingresu pail Ispagnolu cubo, balde Italianu sécchio Tedescu Eimer.

caltzigài cacigài

caltzínzu , nm: cartzinzu, cratzíngiu Definitzione trastu fatu in forte de bestire in is peis Sinònimos e contràrios caltzamenta, cartu, cartzadura, cosíngiu Ètimu srd.

caltzíra caltzída

caltzíta caltzèta

caltzòfa , nf: canciofa, cantzofa, cantzorfa, cartzofa, conciofa, cranciofa Definitzione (upm) su cardu prantau (gureu) chi faet cambu longu, grussu, e conca manna totu a fògias cracas inue, si est lassada, faet su frore: connotu e impreau meda po papare cruo e cotu (fintzes sa crosta de is fògias de is pigiones) Sinònimos e contràrios cardu, iscarciofa Maneras de nàrrere csn: c. punciuda = ispinosa; c. maseda o a conca de gatu = cussa chi no zughet ispina; sa c. de sa castàngia = sa raga; èssiri a sa canciofa = in su cardali, trabballendi canciofa Frases eus fatu canciofa cun pisurci a ischiscionera ◊ su meri faiat acuai a mei su gureu fintzas chi bogàt sa canciofa ◊ babbu oi est a sa canciofa ◊ innétia sa cartzofa ca la coghimus!◊ su coru de sa canciofa s'imbruscinat in d-un'impastu de ous,lati e farra e si frit Terminologia iscientìfica rbzc, Cynara cardunculus var. scolymus Ètimu ctl. carxofa Tradutziones Frantzesu artichaut Ingresu artichoke Ispagnolu alcachofa Italianu carciòfo Tedescu Artischocke.

caltzolàgiu, caltzolàju, caltzolàzu , nm: cartzolaju Definitzione maistu chi faet cartzamenta, iscarpas Sinònimos e contràrios botinarju, caltzeraju, mastruiscarpas, sabbateri / cdh. caltzulaju Frases su caltzulaju at armas de puntura, de tàgliu e colpu e mórigu e tzochedhu, sula, trinchete, e pro sa pistadura de sola e pedhes at pedra e martedhu (P.Casu) Terminologia iscientìfica prf Ètimu itl. calzolaio.

caltzònes, caltzònis , nm pl: cartzones, cartzonis, cracionis, cratzonis Definitzione bestimentu a duas camberas de bestire in is cambas e fintzes a chintzu: est mescamente, ma no solu, bestimentu de ómine (e unu tempus solu de ómine, tanti chi portai cratzonis boliat nàrrere èssere ómine nau prus che àteru in su sensu de ómine de imprastu, de zudu)/ caltzonis de arroda = sas ragas de su costúmene; caltzonis de tela = pantalones biancos de su costúmene chi si ponent suta de sas ragas; partes de sos c.: camberas, chítula, passantes, busacas, bragheta, cadhu, órulu; portai is cratzonis a brutzu de pei = curtzonzos Sinònimos e contràrios pantalones Frases su mucadoredhu mi che lu ponzo in sa busciaca de sos cartzones ◊ sa mama li at cositu sos cartzones novos ◊ su piciochedhu portat is mígias niedhas e is cracionedhus de pannu Sambenados e Provèrbios smb: Calzone, Calzoni Terminologia iscientìfica bst, cst Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu pantalon Ingresu trousers Ispagnolu pantalón Italianu calzóni Tedescu Hose.

càlu , nm Definitzione cora de abba chi andhat de un'ortu a s'àteru Sinònimos e contràrios cola 1, leada Ètimu srd.

calubbía callabbía 1

caludósu , agt Definitzione nau de terra, chi est a ludu (de calu; terra de caludu = ludosa) Sinònimos e contràrios ludosu Frases sa terra caludosa in logos de artura che tirat su lampu (L.Pisano).

càlui càbi

calúnnia , nf Definitzione male chi si narat de unu chentza chi mancu siat beru, solu po dhi bòllere o fàere male Sinònimos e contràrios callione, calónia, impostura Ètimu itl. calunnia.

calunniadòre , nm Definitzione limba mala, chie narat male de s'àteru, chie bogat fogu a un'àteru naendho cosas graves chi no funt Sinònimos e contràrios afusadore, afuseri, arrebbocadu, limbimalu, mintapare, missimpari, tragalleri Terminologia iscientìfica ntl.

calunniài, calunniàre , vrb Definitzione nàrrere calliones, cosas chi no funt, bogare fogu a un'àteru Sinònimos e contràrios sfamai, tragagiai / acacigai, sutai Ètimu itl. calunniare.

calúnu , agt Definitzione unu tanti no precisau, unos cantu Sinònimos e contràrios calchi, cancunu.

calúra , nf Definitzione caentu meda, tropu / andhare, essire, triballare a sa c. = in oras de basca Sinònimos e contràrios basca, caldura, calentori | ctr. frios Frases forsis, a sa calura chi tenias, brujendhe in sas fiamas ti creias ◊ pisti a calura chi est faghindhe oe! ◊ fit tempus de calura mala, aera de austu chi brujat che fogu ◊ proite mi ndh'azis batidu a sa calura? ajozi a bidha a su friscu! Terminologia iscientìfica tpm.

calurèsa , nf Definitzione su calore chi giaet sa sustàntzia de totu su chi si papat Sinònimos e contràrios calore, caloria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calorie Ingresu calorie Ispagnolu caloría Italianu calorìa Tedescu Kalorie.

calurósu calorósu

calústu cabóstigu