A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cupixèdha , nf Definitzione min. de cupa Sinònimos e contràrios cubedha, cupita.

cuponàtzu , nm Definitzione barrachedhu, cubone minore, pinnetu.

cupòne, cupòni cubòne

cupòto , nm Sinònimos e contràrios carraciola, cobedina Terminologia iscientìfica stz.

cuprecàre cavacài

cuprécu cobécu

cúpu , nm: gupu, upu Definitzione istrégiu inue budhit s'àghina mólia (ma fintzes àteru istrégiu mannu, es. a ue calat s'ógiu cun s'abbagrasta); genia de conchedha o terudha po umprire cosa; birdura (latuca, càule) créschia a fògias istrintas e a bòcia a bisura de conca; is puntas de una mata / su cupu ’e sa manu = su gupu, su cofu chi arresurtat serrandho unu pagu sa manu Sinònimos e contràrios budhidórgiu, cubone, tina / gopedha, opia, upada / coma Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. cuppa.

cupúdu copúdu

cúpula : cópula 1

cupulàdu , agt Definitzione fatu a cúpula, a cupu Frases in su monte unu tempus bi fint cudhas bellas àrbures cupuladas! Ètimu srd.

cupulèta copulèta

cupúru copúdu

cupútzulu , agt Definitzione nau de cosa fata a fossu, mescamente tundhu, cun sa parte buida aintru Sinònimos e contràrios copudu, pojútulu, putudu, tufudu Ètimu srd.

cúra , nf Definitzione su chi si faet po sanare una maladia o unu css. male, mescamente sa meighina chi si leat; incuru, contivígiu o pentzamentu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios medichina / atenscione Maneras de nàrrere csn: fàghere sa cura de sa ua, de su sole, de su mare, e gai; giare a cura a unu, una cosa = tènnere contu Frases si che fint inserrados in cantina ca sa meighina de su binu fit crétida sa cura! ◊ est unu male chi no bi at cura 2. est unu picioconi sanu e inconconiu, ma, chi no donat cura, is féminas dhu torrant a s'ossu ◊ a piciochedhu fut a giare a cura una craba Ètimu ltn. cura Tradutziones Frantzesu traitement Ingresu care, cure Ispagnolu cura, cuidado Italianu cura Tedescu Kur, Behandlung.

curàda , nf Definitzione su curare Sinònimos e contràrios meighinada Ètimu srd.

curadòre, curadòri , nm Definitzione chie tenet s'incàrrigu de contivigiare calecuna cosa, mescamente un'interessu Ètimu grc. kourátor Tradutziones Frantzesu curateur Ingresu curator Ispagnolu curador Italianu curatóre Tedescu Pfleger.

curadoría , nf Definitzione in s'organizatzione de su Logu, candho sa Sardigna fut a contu suo, una província, amministratzione de unas cantu bidhas po comente fut ispartziu s'istadu Ètimu srd.

curài , vrb: curare Definitzione pigare, pònnere, giare meighina o fàere calecuna cosa po sanare una maladia o calecunu male, e fintzes sanare, giare arresurtau bonu coment'e cura Sinònimos e contràrios ammexinai, medicai, meighinare / sanai Frases su dutore li at curadu un'ogru malu 2. bi at male chi curat e bi at male chi no curat Ètimu ltn. curare Tradutziones Frantzesu soigner Ingresu to cure Ispagnolu curar Italianu curare Tedescu behandeln.

curamarídus , nm Definitzione erba de cristallu: genia de erba chi faet in oros de mare, in terra salamata, bona po fàere soda, a fàere imbidru o fintzes a meighina po is pedras in is errigos Sinònimos e contràrios cristallu 1 Terminologia iscientìfica rba, Salsola kali Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soude salsovie, salicorne Ingresu prickly saltwort Ispagnolu pincho, barrilla pinchosa, hierba del cristal, hierba del jabón Italianu rìscolo Tedescu Salzkraut.

curàre curài