A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

candhelàlzu 1 , nm: candhelarju, candhelarzu 1, cannelalzu Definitzione usàntzia de úrtima die de annu e a logos de prima die (Annunou), una genia de nuntzu de s'annu: is piciochedhos essint a giru, de domo in domo, pedindho e sa gente dhis giaet druches, frutuàriu o àteru, de su chi tenet; unu druche, o fintzes pane, fatu po dhu giare a is piciochedhos a su candhelarzu Sinònimos e contràrios candeladura, candhelaria, maideu / scandelau Frases pro su candhelarju depies zúchere su pannitu e tochedhare in sos portales ◊ a su candhelarzu nos dabant túturos de sartitza e de casu ◊ est oe candhelarzu… àteros annos die fit pro me custa de allegria (P.Mossa) Sambenados e Provèrbios smb: Candelargiu Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ltn. candelarium.

candhelàre candelài

candhelaría , nf Sinònimos e contràrios candhelalzu 1 Ètimu srd.

candhelàrju candhelàlzu 1

candhelàru, candhelàrzu candhelàlzu

candhelàrzu 1 candhelàlzu 1

candhelàtu, candhelàtzu candelàssu

candhelàu candhelàdu

candhelèra candelèra

candheléri , nm: candhuleri, candileri Definitzione genia de anta po aguantare is candhelas allutas / festa de sos candheleris = sa festa chi in Tàtari faent a mesaustu; candhuleri a pinneti (chi a logos narant cadhu) = candheleri ue sas candhela, sete, si ponent una in punta e sas àteras a fiancos una prus in bassu de s'àtera (de istudare a manu a manu chi si liget su Passio in chida santa) Sinònimos e contràrios aceri, blandoni, candelobbru, candheloto, portastiàrica Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chandelier Ingresu candlestick Ispagnolu candelero Italianu candelière Tedescu Kerzenständer.

candhelliòne , nm Definitzione cannedhu mannu de astrau; in cobertantza, persona arta meda e làngia Sinònimos e contràrios candelobbru / iscalandrone.

candhelòbbre, candhelòbbru candelòbbru

candhelòte, candhelòto, candhelòtu canderòtu

candhèsa , nf Definitzione biancura forte, càndhida Sinònimos e contràrios candhidesa.

candhidàre , vrb: candidai Definitzione pònnere in lista, propònnere a ccn. po dhu votare a calecuna cosa Frases si est candhidadu a cussizeri ◊ l'ant candhidadu a síndhigu ◊ currei, currei a innòi, s’intruxu est candidau: sa lista 'e su caboni sa lítera at mandau! 2. po sa morti immoi seu candidau: beni candu centenàriu in su letu mi agatas sonnigosu e fidau! (Lg.Melis) Tradutziones Frantzesu proposer un candidat aux élections Ingresu to propose s.o. as a candidate Ispagnolu candidatar, presentar como candidado Italianu candidare Tedescu als Kandidaten aufstellen.

candhidàu , pps, agt, nm Definitzione de candhidare; chi o chie si proponet po arrecire un'inditu demogràticu po un'incàrrigu de funtzione púbblica 2. sa lista de sos candhidados l'est faghindhe Fulanu, pro sa comuna ◊ sos candhidados sunt totu chirchendhe votos, custas dies.

candhidèsa , nf Definitzione biancura forte, càndhida Sinònimos e contràrios candhesa, nitore Frases allegria de nòmene e de fatas, perfeta sentza neu candhidesa! (M.Murenu) Tradutziones Frantzesu blancheur Ingresu whiteness Ispagnolu candor, candidez Italianu candóre Tedescu Weiße.

càndhidu , agt: cànnidu Definitzione chi est biancu nidu Sinònimos e contràrios chíchinu Frases unu cànnidu frore de pache pro tene t'imbio, pitzinnu innoscente, assustradu (G.Delogu)◊ ses tue su prus cànnidu lizu de totu sas campuras 2. anzonedha mia, su filu de sa bida tua est cànnidu che nibe Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu blanc éclatant Ingresu snow-white Ispagnolu cándido Italianu càndido Tedescu schneeweiß.

candhíre , vrb: candiri Definitzione nau de frutu, cunfetare budhindhodhu in abba e cun tzúcuru Sinònimos e contràrios candèssiri 1

candhizàre , vrb Definitzione fàere biancu càndhidu, samunandho Sinònimos e contràrios candessi, ischichinare 1, scandèssiri, scandixai Ètimu itl. candeggiare Tradutziones Frantzesu blanchir Ingresu to whiten Ispagnolu blanquear Italianu sbianchire Tedescu bleichen.