A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

càncheru, cànchiru càncara

canciàpu caciàpu

canciàu , agt: cansadu, cansau, cantzau Definitzione chi est istracu, immarriu Sinònimos e contràrios ammungiadu, cansidu, fadiau, istracu | ctr. pasadu Frases su bentu ndi portat is itzérrius de is béstias assuentadas e cansadas ◊ oi su coru dhu intendu cantzau de liagas e de medas doloris chi dhu torrant tristu e annugiau (F.Onnis)◊ cumbatendi de dugna manera, seu cantzau che una béstia! Ètimu spn. cansado Tradutziones Frantzesu fatigué Ingresu tired Ispagnolu cansado Italianu stanco Tedescu müde.

cancigliéri cancelléri

cancinò, cancinòno , avb Sinònimos e contràrios candeghinò, cantichinono, chiscussu, dassinunca, diacussu, indensinuncas, sinoncas, sinono Frases como anno, cancinò trigo: adiosu!

canciòfa caltzòfa

canciofàli , nm Definitzione mustagione o mamutzone de pàgia chi faent a carrasegare Sinònimos e contràrios Zorzi Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd.

canciofèra , nf Definitzione campura prantada a cranciofa Sinònimos e contràrios bardera, cardali, iscartzofarju Terminologia iscientìfica mssr Ètimu srd.

canciofítu , nm Definitzione cranciofedha pitica, s'úrtima chi faet candho su tempus de sa cranciofa est passau, is figighedhos chi bogat apustis a trigadiu Frases seus arregollendi canciofitu po dh'allogai in ollu e axedu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit artichaut Ingresu small artichoke Ispagnolu alcachofita Italianu carciofino Tedescu Artischockenherz.

canciòne , nf: cansone, cansoni, cantone, cantzone, cantzoni, catzone Definitzione pesadas de poesia unu pagu longhita, giai sèmpere cun métrica e rima Maneras de nàrrere csn: pònnere cantone = imbentai, cuncordai e iscriri una cantzoni; a cantoninu = faedhare che cantendhe cantone; ischire sa cosa a cantone = bene, a mente Frases no fetas gai, mighi ti ponent cantone! ◊ ti ant a ponni cantzoni puru, chi t'intendit calincunu nendi custas cosas! ◊ a sas votassiones, unu tempus, poniant cantones ◊ cantamus sa matessi catzone ◊ dogna festa est innòi unu mutetu e una cansoni! Sambenados e Provèrbios smb: Cantone Ètimu ltn. cantione(m) Tradutziones Frantzesu chanson Ingresu song Ispagnolu canción Italianu canzóne Tedescu Lied.

cànciu , nm: acantu 1, cante 1, cantu 1, cantzu, crantu, ecante Definitzione parte de una cosa, unu pagu, unu bículu / min. cantedhu, cantighedhu Sinònimos e contràrios arrogu, arruncu, bículu, filchinida, istallada, pitzuedhu, rúgiu 1, strónciu, tancu / agimmai | ctr. totu Maneras de nàrrere csn: fàghere a cantos = arrogai; dare cosa a cantu in manu = manera de fai de chini pigat is àterus acomenti e pipius mancu bellus a si pigai sa cosa de passei etotu Frases est orrostindhe sartitzu e dolandhe a cantzu a cantzu dae s'ispidu! ◊ ses tentu in forte a névrios e miudhu ca su cantzu prus bonu ti as papau (L.Loi)◊ cun cantos de carvone iscriia subra de sas rocas ◊ candho isparabant sas minas, sos cantos de sa preda bolabant e falabant allargu ◊ sa tancadura si podet apèrrere cun unu crantu de ferru ◊ carchi unu andhet a vatire cante de abba! 2. restant de afidare luego, cun pagu frazu, ca, tantu, sa picioca puru est cant'e sola, chena parentes 3. mere limidu, lampu: a sos teracos lis daet su casu a cantu in manu! ◊ lassa chi si lu leet isse etotu su chi li serbit, no li dias sa cosa a cantu in manu, za est mannu! Ètimu ltn. canthus Tradutziones Frantzesu morceau Ingresu piece Ispagnolu trozo Italianu pèzzo, segménto Tedescu Stück.

cànciu 1 , nm: cantzu 1, gànciu* Definitzione orrugu curtzu de cosa mescamente de ferru) fata a unchinu, atrotigada a cancarrone in punta a manera de intrare in d-una lóriga o agganciare calecuna cosa / min. cantzitu; càncios de frenu = genia de prendha po agganciare duas partes de unu bestimentu (es. de su mucadore, de su cosso), a costúmenes Frases su palu chin sos ferros de sa mina mi ant fatu s'ischina a unu cantzu Sambenados e Provèrbios smb: Canzittu.

càncu , agt Definitzione calecunu: a su f. faghet càncua Sinònimos e contràrios calchi, concu 2 Frases a cancu piciochedhu dhi segu sa scova in conca, mancai siat fillu cosa tua! ◊ si callentat tanti po fai càncua cosa ◊ depit èssiri arrésciu in canc'unu logu Tradutziones Frantzesu quelque Ingresu some Ispagnolu algún Italianu qualche Tedescu einige.

cancúnu , prn, agt: carcunu, concunu, cuncunu Definitzione su tanti de unu, nau cun pagu seguresa Sinònimos e contràrios cabancunu* Frases no ndi boghist de muru in foras, no dhu iscípiat concunu, si at a crei chi est beru! ◊ as a bí ca a cuncunu dhi passat sa barra! 2. candu donant cancuna cosa, issa est sempri sa prima Tradutziones Frantzesu quelqu'un Ingresu someone Ispagnolu alguno, alguien Italianu qualcuno Tedescu jemand.

cancuràu cancaràdu

càncuru càncara

candèba , nf: candhela, candèua, cannela Definitzione cannedhu de chera cun su loghíngiu in mesu, ma fintzes una genia de istregighedhu cun su loghíngiu in s'ógiu, de allúere po fàere lughe, a framuledha pitica, o fintzes po devotzione a unu santu; in is costanas de su carru, is bratzos chi si fichint in su fundhu po fàere is gerdas; in is motores a iscópiu, elementu chi bogat s'ischintídhia po fàere iscopiare su gasu e giare s'ispinta a s'istantufu; síngia longa a fogu chi si faet a su bestiàmene; sa chima grussa chi bogant unas cantu erbas Sinònimos e contràrios istiàrica, luchera / candelita Maneras de nàrrere csn: cossumíresi, ispitire che candhela (nadu de malàidu, de betzos) = mòrriri abbellu abbellu; sa candhela de s'ocru = sa pupia; candhelas de fogu = brusiore a s'istògomo; èssiri marriu in candela = romasu cadidu; candhela ’e sonnu = pagu pagu de sonnu; po dónnia màniga de candela = pro donzi bonu bisonzu…, si benit bisonzu…, a bortas chi…; sas candhelas = framighedhas de gasu chi s’inchendhet comente essit de sos tumbinos, in sos campusantos, itl. fuòchi fàtui; iscúdere, tirare calecuna cosa a cannela = a puntichelinu, a in artu in verticale Frases si mancat sa lughe za tenimus carchi candhela a l'allúghere ◊ at allutu una candhela a Nostra Segnora ◊ biteimindi is candebedhas e cumantzaidhas a allui! ◊ tenzo una candhela a bator bicos 2. sa domu mia est coment'e una candeba sentza de losíngiu, dhi ammancat su prus bellu: pobidhu miu! (A.Garau)◊ si est cossumendhe che candhela, cust'ómine 3. istanote no mi at faladu una candhela de sonnu! ◊ in totu sa note no li fit falata cannela de sonnu 4. no s'iscít mai: dèu, po dónnia màniga ’e candela, sonu su campanedhu, si podit benni calincunu infermieri ◊ po dogna màniga ’e candela, faimindi duas cópias de cussu paperi! 5. a su motore li at cambiadu sas candhelas e como andhat prus menzus 6. sa cibudha de coga o abridha bogat una candela Sambenados e Provèrbios prb: ni fémina e ni tela a luxi de candela ◊ a santu betzu no si allumat candhela Ètimu ltn. candela Tradutziones Frantzesu chandelle Ingresu candle Ispagnolu candela, vela Italianu candéla Tedescu Kerze.

candebàriu , nm Sinònimos e contràrios candelobbru, candheleri Frases sa crésia tenit candebàrius e gruxis de prata Terminologia iscientìfica prdc.

candebéri , nm: candeleri Definitzione chie faet o bendhet candhelas; fintzes s'erba, cracuri, impreada po fàere fraca, fràmmula, po lughe Sinònimos e contràrios candhelaju 2. sa perdixi est crocoendi in mesu de su candeberi (D.Maccioni) Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl. candeler Tradutziones Frantzesu cirier Ingresu candle-maker Ispagnolu cerero Italianu ceraiuòlo Tedescu Kerzenzieher.

candeghinò , avb: chindeghinò, chindichinò, chindighinò, cindechinò Definitzione candu est chi no, si no est (no fut) deasi: de àtera manera, de àteru betu, in àteras cunditziones Sinònimos e contràrios andeghinò, assinuncas, calechinò, cantichinono, chiscussu, cidacheste, dassinuncas, deghinò, diacussu, indeghinou, sindighinuncas, sinono Frases candu fui piciocona est ca sa minigonna no dh'iant ancora imbentada, candeghinò mi dh'ia posta ◊ in su tempus benidori custa mata at a donai frutu: chindeghinò ndi dh'apu a fai segai ◊ dhi fut abarrau su fragu bellu de sa linna, chindighinò no iat a èssi pòtziu suportai su fragu malu de sa pixi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu autrement Ingresu or Ispagnolu si no, en caso contrario, de otra manera, de otro modo Italianu altriménti, diversaménte Tedescu sonst.