Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

canàva , nf Definitzione logu po chistire provistas Sinònimos e contràrios arrebustu, cantina Terminologia iscientìfica dmo Ètimu itl. cànova.

canavàciu, canavàtzu , nm: canoatzu, cannabatzu, cannavatzu Definitzione genia de tela grussa, istràciu po frobbire; oros de unu terrenu chentza trebballaos, prenos de malesa 2. in sa caminera de s'idea agatamos cannabatzos brujados ebbia Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu torchon, canevas Ingresu tea cloth Ispagnolu trapo Italianu canovàccio Tedescu Geschirrtuch.

canavéri , nm Definitzione chie tenet su manígiu de sa canava Sinònimos e contràrios arrebusteri, magasineri Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépensier Ingresu steward Ispagnolu despensero Italianu dispensière Tedescu Verwalter des Lebensmittelvorrats.

canàxu canàgliu

cancagliéri , nm: (can-ca-glie-ri) chincaglieri Definitzione chie bendhet cositedhas piticas prus che àteru in giru Sinònimos e contràrios tzafanajolu Frases unu chincaglieri cun casseta bendhiat ispijitos e safatas Terminologia iscientìfica prf.

cancaíne , nm Definitzione càncaru, dolore chi benit a unu músculu chi si càncarat e intostat a cropu (e apustis torrat normale) Sinònimos e contràrios càncara, ranchine Frases istanote mi at bénnidu unu cancaine a s’anca.

càncala , nf: càncara 2 Definitzione genia de bobboi chi si atacat e suspit su sàmbene de is animales; persona chi si apicigat a chistionare / sidhau che c. = malu a ispitzigare (nau de genti) Sinònimos e contràrios cadanca Frases no arrennescia a ndi dha scravai: candu si picigat est peus de sa càncara!

cancalléu , nm Definitzione èssere o istare in c. = coment'e in tàntaris, in ballàllara, como orruet posca no orruet, chi si che podet furriare, chi no tenet firmesa, nau de persona puru po contu de cumportamentos e onestade; fintzes istare in pentzos, dudosu Sinònimos e contràrios ballàllara / barabàtula, bolabbola Frases cussa cosa comente est posta, est in cancalleu, apunta a ndhe rúere! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu instabilité Ingresu instability Ispagnolu inestabilidad Italianu instabilità Tedescu Instabilität.

cancanòi , nm Definitzione genia de ferru acancarronau a duas puntas (duos unchinos) intrau in d-una canna po ndhe arretirare su paramitu, piscandho Sinònimos e contràrios cancarrone*.

càncara , nf, nm: càncaru, càncheru, cànchiru, càncuru Definitzione ateteramentu de is músculos, male chi faet ateterare e intostare is músculos e faet a dolore forte; maladia chi no lassat fàere giogu a is annoigadòrgios; maladia mala (in cobertantza su bonu male) chi s'isterret in sa carena / fai de su cànchiru a s'arràbiu = andhare de male in peus Sinònimos e contràrios acrampada, cancaine, cancaratzone, grancu, ranchine / anciulia / afrea, ranchine / càntzeru, cancru Frases de su càncuru a s'arràbiu pagu est sa diferéntzia ◊ si ti benit càncuru a su piscioni, carasiadhu! 2. su càncaru a sas manos zughet, chi che li est ruindhe totu?! Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu crampe, spasme, ankylose Ingresu cramp Ispagnolu calambre Italianu crampo, spasmo, anchilòsi Tedescu Krampf.

càncara 1 , nf, nm: càncaru 1 Definitzione calanchedha o calancolu, su buidedhu de s'ossu de is barras inue funt fichias is dentes = itl. alvèoli dentali; ferros (is mascos cravaos in su muru, is féminas postas a s'apertura) chi aguantant e lassant serrare o apèrrere s'apertura etotu (ghenna, fentana): s'assaedhu chi intrat tra mascu e fémina si narat àscia Sinònimos e contràrios ampile, àncara, unchinu / artera, croco, frontissa, grafale, grifone Maneras de nàrrere csn: unguentu de càncaru = pessone limida, susunca; lassare in càncaru a unu, una cosa = lassare in tzàntara, lassare totinduna, de suncuna, in campu e in crachi; istare donzunu in càncaros suos = istare a contu sou, chentza pesare subra de sos àteros, pessarebbei onzunu isse etotu a sos bisonzos suos; èssere in càncaros = èssiri sanu, síncheru; portare sos bratzos che càncaru de ferru = fortes meda, èssere forte (nadu de ccn.) 2. póveru e mischinu chie no istat in càncaru sou! ◊ ista in càncaros tuos! ◊ est ómine antzianu, ma in càncaros! 3. cun càncaros sas carres ndhe ant tiradu a pículos e a cantos mannos ◊ poltat sos bratzos parent càncaros de ferru! 4. addaghi intendhet sas campanas lassat totu in càncaru e essit dereta Ètimu ltn. canchalus Tradutziones Frantzesu alvéole Ingresu alveolus Ispagnolu alvéolo Italianu alvèolo Tedescu Alveole.

càncara 2 càncala

cancaràdu , pps, agt: cancaratu, cancarau, cancurau Definitzione de cancarare; chi portat sa manu o àteru arremu chentza ndhe pòdere bàlere, chentza fortza, acancarronau; nau de un'arremu fintzes candho est informigau, coment'e dormiu o immarriu de comente fut postu ora meda / trigu, orzu cancaradu = cun s'ispiga dórchida conca a terra Sinònimos e contràrios aggrammiadu Frases lampu, s'iscrossa chi mi at dadu, sa currente, mi at cancaradu sa manu! ◊ ohi, ohi, mi at cancarau totu sa camba! 2. bogadiche su vísciu de pedire e ista cun sas manos cancaradu! ◊ cussu dranghilloi mannu ciai podiat andai a isperdiai, ca no est cancarau! ◊ bai a castiai, ca no portas mancu is cambas cancaradas! ◊ che fui cancurau de su fritu! ◊ nois semus cancaratos dae su fritu, chin su pilu erpilatu ◊ sa vida fut disumana, cancaraos de fritu, chin apititu e gana!◊ portaiaus is cambas cancaradas a fortza de abarrai sétzius in màchina Tradutziones Frantzesu engourdi, transi Ingresu numbed Ispagnolu entumecido, aterido, agarrotado Italianu intirizzito, rattrappito Tedescu erstarrt, steif.

cancaradúra , nf Sinònimos e contràrios cancaramentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rétraction, engourdissement, contraction Ingresu numbing Ispagnolu entumecimiento Italianu rattrappiménto Tedescu Versteifung.

cancarài , vrb: cancarare, cancherai, cancherare, cancheriare, chencheriai, cranculae, cranculai Definitzione fàere a cancarrone o intostare de su fritu; fàere dòlere meda cun ccn. iscutulada forte o faendho isfortzu, tocandho Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggrancare, ateterigare, cancaritare, ingortigai, inteterighedhare / achirdinae, agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cascarare 1, marmurizai / aggangrenare, agghegiare Frases su trigu cheret messadu innantis de si cancarare 2. si lu torras a tocare ti càncaro sa manu! ◊ su fritu mi est cancarendhe sas manos ◊ cudha bòcia de ortigu cranculàt su pei, tirendu! ◊ messendu a fraci crànculat su bratzu 3. itzi chi si lu giughent cua cua prite no lis canchériet sa bua nisciunu, candho su chi est cunsiderat (G.Sini)◊ no dha chencherist sa ferira! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rétracter, engourdir, transir Ingresu to numb Ispagnolu entumecer, agarrotar, helar Italianu rattrappire, assiderare, intirizzire Tedescu steif werden.

cancaraméntu , nm Definitzione su cancarare Sinònimos e contràrios cancaradura, aggangrenadura Ètimu srd.

cancaràre, cancaràri cancarài

cancaràtu cancaràdu

cancaratzòne, cancaratzòni , nm Definitzione dolore mescamente a is músculos, ateteramentu e fintzes paràlisi Sinònimos e contràrios acrampada, càncara, ranchine / addoliadura, artrosos, dólima, indolorimentu / paralisia Terminologia iscientìfica mld.

cancaràu cancaràdu