Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cancàrau 1 , nm Definitzione pigione chi abbitat meda in Sardigna e faet sa cria fintzes duas bortas in s'annu Sinònimos e contràrios bebbereche 1, cícuri, pasparau, scuacioni Terminologia iscientìfica pzn, coturnix coturnix Tradutziones Frantzesu caille Ingresu quail Ispagnolu codorniz Italianu quàglia Tedescu Wachtel.

cancaríle , nm Definitzione genia de càncaru o grofale a ue si aguantant is gennas Sinònimos e contràrios àncara, artera, badhadori, bandhella, càncara 1, croco, frontissa, pullícia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gond Ingresu hinge Ispagnolu gozne Italianu càrdine Tedescu Angel.

cancaritàre , vrb Definitzione fàere a cancaritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, aggrancare, ateterigare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / achirdinae, agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, marmurizai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir, transir Ingresu to numb limbs Ispagnolu entumecer, aterir Italianu intirizzire, rattrappire le mèmbra Tedescu erstarren.

cancarítu , nm Definitzione min. de càncaru: genia de gànciu / abbaidare a ojos a c. = a corronchinu, itl. sbirciare Sinònimos e contràrios cancarroni, gànciu, unchinu.

cancarónzu , nm Sinònimos e contràrios cancaramentu Ètimu srd.

cancarronài , vrb: acancarronai*, carranconare Definitzione fàere a cancarrone Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, aggrancare, aggurjare, ateterigare, atzancarronare, aunchinare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / abbibbirinai Frases est una fatiga, sa chi fait su messaju, chi cancarronat sa schina ◊ cussu béciu est cancarronau coment’e s’órgiu in s’istadi

cancarròne, cancarròni , nm Definitzione aina fata cun sa punta atrotigada (a manera de arresurtare un'àngulu prus istrintu de 90 grados); gànciu po aconciare su fogu Sinònimos e contràrios ancarone, ancrúgiu, cancaritu, gànciu, unchinu 2. s'apu a biri a bacedhus, fatus a cancarroni morendu me in sa bia! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croc Ingresu hook Ispagnolu gancho, garfio Italianu rampino Tedescu Haken.

cancàrru , nm Definitzione genia de pibitziri birde Terminologia iscientìfica crp.

càncaru càncara

càncaru 1 càncara 1

cancèdha , nf: cantzedha Definitzione geca de campu, de linna; fintzes canna po bogare binu de sa carrada Sambenados e Provèrbios smb: Cancedda Ètimu ltn. cancelli.

cancellài , vrb: cantzellare, gantzellare Definitzione bogare una cosa po chi no arresurtet prus (cosa chi, si est in iscritura, si podet fàere fintzes faendho una frigada de pinna apitzu) Sinònimos e contràrios burrai, irgantzellare Frases misericordiosu, cancella sa curpa originale! ◊ no s'iscít innui funt, si funt bius o mortus: sa guerra at cancellau su nòmini, su tempus est mundendi s’arregodu ◊ po currègiri sa data dhi bastat a cancellai su zeru e a pònniri su duus.

cancelléri , nm: canciglieri (can-ci-glie-ri] cantzilleri, gantzilleri Definitzione genia de impiegau de pretura, de tribbunale Sambenados e Provèrbios smb: Cancilleri Terminologia iscientìfica prf Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chancelier Ingresu chancellor Ispagnolu canciller Italianu cancellière Tedescu Urkundsbeamte.

cancellería , nf Definitzione ufíciu de su gantzilleri; sa cosa chi serbit a iscríere in is ufícios Tradutziones Frantzesu chancellerie Ingresu chancery Ispagnolu cancillería Italianu cancellerìa Tedescu Geschäftsstelle des Gerichts.

cancéllu , nm: cantzellu, gantzellu* Definitzione genia de serru de intrada larga fatu prus che àteru a traessas largas (de linna, de ferru o àteru)/ genias de c.: a binàriu (cun orrodighedhas chi permitint a unu c. de istesiare po apèrrere o acostire po serrare in parallelu cun su muru chi dh’aguantat), a badhadori (assaedhu in su tacu, chi permitit a su c. intrau in grofales de apèrrere faendho un’arcu cun sa parte prus atesu) Sinònimos e contràrios rastrégliu 1 Frases po fai su prexei a su bixinu aberru e serru su cancellu candu passat sa màchina ◊ intamore cussu chi ant postu in dainanti a su cancellu, meràcula comente no lis at intradu denúntzia! ◊ de intzandus funt obertus is cancellus ◊ seus andaus fintzas a su cancellu de ferru de domu tua ◊ sa fidi no tenit cancellus! Sambenados e Provèrbios smb: Cancellu Terminologia iscientìfica srr Tradutziones Frantzesu grille Ingresu gate Ispagnolu verja Italianu cancèllo Tedescu Gitter.

cancerògenu , agt Definitzione nau de totu is materiales chi podent incarrerare unu cancru.

cancherài, cancheràre cancarài

canchéria , nf, nm: canchériu, cranchénia, cranchériu Definitzione cosa chi giaet ifadu, trummentu, chi faet istare o abbarrare male / picaresila in cranchériu = ponneresila tropu a coro una cosa, leàresi pessamentu a tropu Sinònimos e contràrios pelea, penória, sufrimentu Frases custu pinzu mi daet cranchénia ◊ sa tzivilidade no est séria ma est che domo pesada in sa rena, ca iscavare a fundhu dat canchéria (P.Casu)◊ sa maladia de su maridu li est dendhe cranchénia chi no ndhe podet prus! Ètimu srd.

cancheriàre cancarài

canchériu canchéria