A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cannaítu cannabítu

cannajòni , nm Definitzione una genia de pastudrèmini: dhu narant puru carcàngiu longu e pei longu / c. de cresuri, c. cambas longas = erbavérrina; c. de àcua = Paspalum quadrifarium Sinònimos e contràrios peilongu Terminologia iscientìfica rba, Elytrigia repens Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chiendent Ingresu couchgrass, weed Ispagnolu grama de las boticas Italianu caprinèlla Tedescu Hundszahn.

cannajòni 1 , nm Definitzione erva de ràmine, genia de erba totu arraighinas nodosas mala a bínchere ca bastat unu nodighedhu po betare arraighinas e torrare a crèschere e fàere a una pedhe Sinònimos e contràrios araminzu, arramanarxu, eràmine, gràmene, norodhàsile, orodhasu, pastudrèmini, trèmini Terminologia iscientìfica rba, Cynodon dactylon.

cannaldènte , nf Definitzione su male de su longu, su cannagulu altaradu Sinònimos e contràrios murenas Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu proctite Ingresu hemorrhoids Ispagnolu proctitis Italianu proctite Tedescu Mastdarmentzündung.

cannamèli , nf Definitzione canna de tzúcuru, genia de canna druche bona po fàere una calidade de tzúcuru Terminologia iscientìfica rbl, Saccharum officinarum Ètimu itl. cannamele Tradutziones Frantzesu canne à sucre Ingresu sugarcane Ispagnolu caña de azucar Italianu canna da zùcchero Tedescu Zuckerrohr.

cannànca cannàca

cannàpida, cannàpide cannàbida

cannàpidu , nm Definitzione piciochedhu mannatzu, frannóculu, chi istat sèmpere faendho, fintzes po abbilesa.

cannàre , vrb Definitzione apèrrere che canna, fàere una tzacadura o fresadura a cosas tostadas Sinònimos e contràrios cannire.

cannareàli , nf Definitzione ispàdula furistera Terminologia iscientìfica rba, Chasmanthe aethiopica.

cannàrgiu , nm: cannarju, cannarzu Definitzione isca o padente de canna; tretu de terra bella po fàere ortu (in is ortos e in is bíngias prantànt sa canna puru, ca serbiat) Sinònimos e contràrios isca, oltu / cannedu Frases unu tempus sos cannarzos de custas badhes fint prenos a basolu e moriscu ◊ in cussu cannarzu bi tenet donzi irvulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu potager Ingresu kitchen-garden Ispagnolu huerta Italianu òrto Tedescu Gemüsegarten.

cannàri , vrb Definitzione pònnere is ganghedhas, s'atzavoga, istrínghere su tzugu de no lassare torrare àlidu; acapiare a istrintu Sinònimos e contràrios aggangae, aggangulitare, apuligare, atuduxare, strossai / acapiae, prèndhere 2. comenti dh'ant cannau, custu nú, no fait a dh'iscapiari Ètimu srd.

cannàrju cannàrgiu

cannarolàza , nf Definitzione truma de piciochedhos malos, piciochedhos malos Sinònimos e contràrios edora, istrudhàglia, maúglia, pistelchina, pitzinnàglia, scrufulia Tradutziones Frantzesu marmaille Ingresu mob (of kids) Ispagnolu pillería, golfería Italianu ragazzàglia Tedescu Gassenbuben.

cannaròtza , nf: gannarotza Definitzione sa canna de su gúturu Frases si tenit gana mala, istichidhi su didu a sa cannarotza, ca bis ca dhi passat!

cannàrzu cannàrgiu

cannàsa , nf Definitzione genia de prendha de prata cun pinnadedhu o coradhu incasciau; prendha de apicare in su tzugu; granu de s'orrosàriu Sinònimos e contràrios cannaca, collana, ghetau / padennoste Terminologia iscientìfica prd.

cannàu, cànnau cànnabu

cannaúlva , nf Definitzione sa canna de sa burba: sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios cunnu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vagin Ingresu vagina Ispagnolu vagina Italianu vagina Tedescu Scheide.

cannaumèna , nf Definitzione canna umena: genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu, ma toscosa e po cussu dhi narant puru erba de cogas, imbriaga molentis o feurra pudéscia Sinònimos e contràrios bidhuri, budhúrigu, gudhútulu Terminologia iscientìfica rba.