A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cannàbrina , nf Definitzione canna aresta Sinònimos e contràrios cannagiúspina, cannisone, cannitu Terminologia iscientìfica rbl, Phragmites australis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jonc Ingresu ditch reed Ispagnolu carrizo Italianu cannùccia Tedescu Schilfrohr.

cànnabu , nm, nf: cànnagu, cànnau, cannau, cànnavu, cànniu, cànnua, càuna, càuni Definitzione genia de erba e cosas (orrobba, funes, àteru) fatas cun cust'erba; cosa a usu de fune, longa Sinònimos e contràrios cagnu / cima 1, fune, gúmena, libbanu, sédina, soca Maneras de nàrrere csn: tirare tropu su c. = fàghere sos severos a tropu, apretare s'àteru; gastàresi su dinari in c. = ispèndhere pro s'impicare (nadu a frastimu) Frases custa funi est de cànnua ◊ is funis de giuncu dhas festus nosu, cussas de càuni dhas comporastus 2. sas tríschias de abba fint cànnaos a pennuleri dae sas nughes 3. no tires tropu su cànnau… ca si podet segare! ◊ ancu bos lu gastetas in cànnau su chi tenites in sa cassavorte! Terminologia iscientìfica rba, Cannabis sativa Ètimu ltn. cannabus Tradutziones Frantzesu chanvre, grosse corde de chanvre Ingresu big hemp rope, cannabis Ispagnolu cáñamo Italianu cànapa, cànapo Tedescu Hanf, Hanfseil.

cannàca , nf: cannanca Definitzione genia de prendha (de oro, coradhu, pèrela, àteru); tira de tessíngiu a pònnere in su tzugu a is animales po bellesa, genia de ammostos a frores; is nàcaras chi a bortas pendhent asuta de sa barra a crabas e brebès Sinònimos e contràrios collana, crobu 1, ghetau / nàcara Maneras de nàrrere csn: orgiau cannaca = pilloni chi si assimbillat a s'atrapadita ’e terra e portat una cannaca bianca (= orgiali de is cannas?); fai sa cannaca a unu = pònnere sas ganghedhas; cannaca cadenatzada = cannaca a pibionis de òru incadenatzaus; is cannacas de s'orrosàriu = sas postas de sa corona; cannaca de sartitzu = crobu de sartitza Frases bestiant de rúgiu, cun su mucadore afroriau e cun sas cannacas de òru ◊ ti emu a fai una cannaca téssia de folla de arrosa ◊ funt cannacas a nuxedhas, a pibionis ◊ dha mudat sa cannaca de òru chi portat trogada in su tzugu 2. lah, seus in tres: oi ti feus sa cannaca si no torras su dinai! Terminologia iscientìfica prd Ètimu itl.s cannacca Tradutziones Frantzesu collier Ingresu necklace Ispagnolu collar Italianu collana Tedescu Halskette.

cannacàu , agt Definitzione nau de animale (mescamente crabas), chi portat nabras o nàidis in su gúturu Sinònimos e contràrios nabratzolu, nabrau Ètimu srd.

cannàciu , nm Definitzione s'istentina prus larga, s'úrtima parte Sinònimos e contràrios budhales Ètimu srd.

cannàciu 1 , nm: cannatzu Definitzione pannitzu, istratzu, orrugu de orrobba Frases peri issu candho fut piciochedhu po Onniasantus andhàt de domo in domo, portàt una tiaxola o unu cannàciu po arregòllere sa cosa (L.Pirarba)◊ is cummossos de su pane si ponent in is cannatzos caentes Terminologia iscientìfica ts.

cannacúla , nf, nm: cannagua, cannagula, cannagulu Definitzione s'úrtima parte de s'istentina Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intestin rectum, ampoule rectale Ingresu rectum Ispagnolu intestino recto Italianu intestino rètto, ampólla rettale Tedescu Mastdarm.

cannaculàri , nm Definitzione genia de pantuma chi iat a essire a giru a oras de basca, una genia de mama de su sole.

cannàda , nf Definitzione genia de istrégiu (de làuna, de linna) a múrghere, a fàere su casu, e àteru; una murghiola de làuna fata sonare che una chitarra Sinònimos e contràrios aiscu, lamone, murghiola Frases ti agiudo a múlghere e a dare forma a su casu in sa cannada ◊ sas ràdios nostras privadas sonant solu matracas e cannadas (L.Ilieschi)◊ in beranu sas bamas bogant late a cannadas pienas Terminologia iscientìfica stz Ètimu crsn. cannata Tradutziones Frantzesu récipient Ingresu container Ispagnolu recipiente Italianu recipiènte Tedescu Gefäß.

cannàda 1 , nf Definitzione cannedha o grifone de sa carrada; cannedhu o puncione chi si ponet in s'istampu de sa carrada e chi si tocat o si ndhe leat puru bogandho binu Sinònimos e contràrios ispéndhula, runfiana / cdh. filtzetu Tradutziones Frantzesu cannelle, cheville Ingresu spigot Ispagnolu espita, canilla Italianu cannèlla, zìpolo Tedescu Ausflußrohr.

cannagànna , avb Definitzione isperradu c. = mesu mesu, de longu che una canna Ètimu srd.

cannaghítu cannabítu

cannagiúspina , nf Definitzione canna areste Sinònimos e contràrios cannàbrina, cannisone, cannitu Ètimu srd.

cànnagu cànnabu

cannagúa, cannagúla, cannagúlu cannacúla

cannagúrpina , nf: cannaúrpina Definitzione genia de cardu areste: cima de pastori, uscradinu de porcu, canna de billoti, canna de morai, de amorai Sinònimos e contràrios ariedha 1, billóteri, stiòcore, treutzaxa Terminologia iscientìfica rba, Dipsacus fullonum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cardère, chardon à foulon Ingresu teasel Ispagnolu cardencha Italianu cardo dei lanaiòli Tedescu Hiertenstab.

cannài , vrb Definitzione isparare, fèrrere a balla, bochíere Frases dèu no sentu sa sorti de su ladroni ch'in una mala atzioni dhu cannat sa mitràglia.

cannàiga , nf Sinònimos e contràrios cannàbida*.

cannàile , nm Definitzione su truncu longu longu e fine, a funes, chi faent unos cantu fundhos de matedu (es. titione) chi no faent linna tostada Sinònimos e contràrios cannainza.

cannaínza, cannaínzu , nf, nm, agt Definitzione cosa a usu de fune, su cambu longu longu e fine de unas cantu erbas (es.: pisu, intretzu, mimira, fintzes pigionàciu), ma podet èssere fintzes una fune fine; nau de ccn., artu meda e iscarritzinu, istrígili (e dhu narant de animales puru) Sinònimos e contràrios cannàile, sirba / giangalloi, iscalandrone Frases cannainzu meda at fatu su basolu, ma basolu pagu! ◊ apo intritzatu cannainzas fatas de zuncu 2. za ndhe at fatu de cannainzu, cussu zòvanu: no colat in za zanna de cantu est artu! 3. bi aiat unu fiotu de fiados cannainzos Tradutziones Frantzesu tige mince et très longue Ingresu very long and thin stalk Ispagnolu tallo sutil y largo Italianu stèlo o fusto lianóso, sottile e mólto lungo Tedescu langer und schmaler Stiel.