A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

canniàre , vrb Definitzione piscare a canna, a lentza.

canníbbale , nm Definitzione chie papat petza de cristianu Tradutziones Frantzesu anthropophage Ingresu cannibal Ispagnolu caníbal, antropófago Italianu antropòfago Tedescu Menschenfresser.

cannibbalísmu , nm Definitzione su papare petza de cristianu; manera de fàere de cudhos chi si bochint o isperdent paribari Tradutziones Frantzesu cannibalisme Ingresu cannibalism Ispagnolu canibalismo Italianu cannibalismo Tedescu Kannibalismus.

canníciu , nm, nf: cannissu, cannita, cannitu 2, cannitza, cannitzu Definitzione paristàgiu de canna apicau, a unu pianu solu, ue si ponet su casu o àteru po dh'afumare, asciutare, sicare (a logos, crocadórgiu de pudhas); teulada de canna intéssia Sinònimos e contràrios arreciau, cadaletu 1, casaletu, casalire, statzili / cannitzada, incannitadu Maneras de nàrrere csn: intzídiu pro pigare a cannitu = itl. afrodisìaco, cosa chi faghet arretare; pigare a cannitu = zúghere; giòmpere a cannitu = lòmpere a un'iscopu Frases subra de su foghile in su cannitu si afumat su regotu e su casu ◊ sas pudhas si che sunt postas in sa cannita, timindhe s'uraganu ◊ su canníciu est carrigau a castagna 2. su fumu essiat tra cannissu e teulada Sambenados e Provèrbios prb: aici balat Aritzu cantu balit cannitzu Ètimu ltn. canniciu(m) Tradutziones Frantzesu treillis, claie Ingresu hurdle Ispagnolu cañizo Italianu gratìccio Tedescu Gitterwerk.

cannídu , pps, agt: cannitu 1, canniu Definitzione de cannire; chi est segau (ma no deunudotu), tzacau, chi portat filu de segadura: nau de unu, chi tenet pecu, chi no est síncheru (mescamente in su cumportamentu) Sinònimos e contràrios chinnidu, scannigau, sinnigadu, tinniadu, tzacau / cdh. cannutu Frases ndh'est rutu dae s'àrbure e si at cannidu duas costas 2. parent làgrimas tristas de mistériu chi sorvent a s'iscúsiu sos disizos cannios ◊ sonat che cosa cannida, faghet sonu malu ◊ sa campana cannia l'ant sichia a secare ◊ sa campana fit betza de s'impreu e fit puru cannida Sambenados e Provèrbios prb: tassa cannia niunu la neat Tradutziones Frantzesu fêlé Ingresu cracked Ispagnolu rajado Italianu incrinato Tedescu rissig.

cànnidu càndhidu

cannidúra , nf Definitzione segadura de cosa chídrina, tostada, deasi comente dha faet sa canna chi si aperit, ma chentza èssere segada deunutotu Sinònimos e contràrios abbelta, afilada, afiladura, filidura, isperrada, schinnidura, tzacadura Frases cussa broca zughet cannidura: no cheret posta chentza l'acontzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fêlure, fissure, lézarde Ingresu cracking Ispagnolu rajadura Italianu incrinatura, fenditura Tedescu Riss.

canniètu , nm Sinònimos e contràrios cannabitu, ispaitu Frases troghiaus sa bòcia a tzàpulus acapiaus a cannietu, ma no abarràt e tocàt a èssi sèmpiri acapiendu.

cannigànni , avb Definitzione andhare c. = a s'abbenta abbenta, comente faet sa canna chi si trochet de una parte e a s'àtera comente dha movet su bentu Ètimu srd.

cannigàre , vrb Definitzione trèmere de su fritu Frases seo canniganne de su fritu.

cannighíle , nm Definitzione donniuna de is duas artérias grussas chi portant su sàmbene a conca; is cannighinas puru, totu su tretu tra su tzugu e is barras Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carotide Ingresu carotid Ispagnolu carótida Italianu caròtide Tedescu Halsschlagader.

cannighína , nf: gannighina Definitzione nau prus che àteru pl., totu is cannas de su gúturu (ingurtidórgiu, canna de is prumones, venas e artérias) Sinònimos e contràrios ganga Frases mi at contau ca sos sordaos punghent a sas cannighinas mannos e piticos, dhos iscannant che anzones! Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gorge Ingresu throat Ispagnolu garganta Italianu góla Tedescu Kehle.

cannigiadòri , nm Definitzione chie agiudat su giòmetro o s'ingenieri candho faet rilievu topogràficu (mantenet su cràdiu o canna) Sinònimos e contràrios cradiadore Frases tziu Antonicu at fatu su cannigiadori cun d-unu giòmetru.

canníja, canníju , nf, nm Definitzione su istare sèmpere a lamentu, pedendho, cossigiandho, avertendho Sinònimos e contràrios chischinnu, lamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plainte assommante Ingresu supplication, complaint Ispagnolu queja Italianu lamentèla, implorazióne noiósa Tedescu Gejammer.

cannionàrju , nm Definitzione logu de cannione Sinònimos e contràrios cannedu Ètimu srd.

canniòne , nm Sinònimos e contràrios cannàbrina, cannagiúspina, cannisone, cannitu Frases bi cheret cannione pro fàchere sa barraca Ètimu srd.

canníre , vrb Definitzione apèrrere che canna, fàere una tzacadura a cosas de linna, de imbidru, terra, pedra e àteru de tostau (es. broca, pratu) Sinònimos e contràrios abbèrrere, afilai, chinnire 1, filiri, fresai, intzignai, iscricai, sacai, scanniri, sinniai Frases su becu s'est impercau e s'at canniu un'anca ◊ ti canno sas costas, si ti ponzo manu a fuste! ◊ a tibe no ti si cannit sa conca dae sos pessamentos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fêler Ingresu to crack Ispagnolu rajar, resquebrar Italianu incrinare Tedescu Sprünge machen.

cannisòne, cannisòni , nm: cannixone, cannizone Definitzione canna areste, genia de cannita fine chi faet in logos de abba; linna cannone, chi no est isperrada, chi no est bogada a perras; genia de macarrones istampaos a bisura de canna, longhitos ma no própiu longos; candhela de cosa pendhendho Sinònimos e contràrios cannàbrina, cannagiúspina, cannitu Frases at isperradu unu cannizonedhu pro incannedhare s'anca a unu puzone 2. fateint giuales dae unu cannisone seperadu de chercu sanu 3. dae laras perdiat sogos de bae e dae naris mucu a lorones e a cannisones Terminologia iscientìfica rbl, Phragmites australis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jonc Ingresu ditch reed Ispagnolu carrizo Italianu cannùccia Tedescu Schilfrohr.

canníssu canníciu

canníta canníciu