A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cannonèra , nf Definitzione apertura de is fortes e de is naves ue si càrrigat su cannone.

cannonéri , nm Definitzione chie manígiat o isparat su cannone Frases su cannoneri bonu tratat cussa muniscione pro fàghere tiros Tradutziones Frantzesu canonnier, artilleur Ingresu gunner Ispagnolu artillero Italianu cannonière, artiglière Tedescu Kanonier.

cannòni cannòne

cannortzàle, cannuciàle canneciàle

cannúga , nf: cannúgia, cannugra, cannuja, chinnucra, chinnugra, conugla, crannuca, crannuga, cranuga, cronnuga, cronuca, crunnuca, crunuca, cunucra Definitzione genia de cannedhu de canna isperrau a manera de dhue pònnere unu chirrione mannu de lana o àteru a filare cun su fusu; canna isperrada in bàtoro, in punta, cun d-unu tapu de ortigu in mesu po mantènnere is corros apertos (ma acapiaos a istrintu de no si che sighire a apèrrere), po bodhire figu, figumorisca o àteru: sa cannuga de làuna est fata a pònnere in punta de una canna / cranuga de còscia = coscizola, guroni de s'ímbena; crannuchedha = tràmula de olia, portzedhu Sinònimos e contràrios prannuga, ruca 3 / bodhidore, pítighe 2, upu Frases e cantu cannugas e tzucas apo pintadu cun cussa lepa!…◊ cun chíndhalu, cannujas e pubadas de lana o linu, sedas e cotones falant filados…◊ sa cannuga e su fusu oi funt foras de usu 2. bodhestus sa mela a cannuga, sa chi fiat prus in artu Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. conuc(u)la Tradutziones Frantzesu quenouille Ingresu distaff Ispagnolu rueca, rocadero Italianu rócca Tedescu Spinnrocken.

cannugàda , nf: cannugiada, cannugrada, cannujada, crannucada, cronucada Definitzione sa lana o s'istupa chi si ponet o chi podet càbere in sa cannuga po dha filare; totu su filu chi dhu'est essiu de una cannuga de lana o istupa / pònniri sa cannugada, filai, acabbai sa cannugada Sinònimos e contràrios cugusta, penníciu, pubada Frases est sétia subra su limenarju, filandhe s'úrtima crannucada de lana ◊ dhi narant chi parrit funi de carretoni sa soga chi essit de sa cannugada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quenouillée Ingresu distaff Ispagnolu rocada Italianu conòcchia, pennécchio Tedescu Flachs auf dem Rocken.

cannughédhu , nm Definitzione cannuga fata po bodhire figumorisca Sinònimos e contràrios bodhidore, cannuga, upu Terminologia iscientìfica ans.

cannúgia cannúga

cannugiàda cannugàda

cannúgra cannúga

cannugràda cannugàda

cannúja cannúga

cannujàda cannugàda

cannujàre , vrb: carnugare, crannugare, cranucare Definitzione tròchere e segare comente si segat e si aperit a isperradura una canna atrotigandhodha; si narat fintzes de persona, comente si trochet po cropu, dolore Frases furriamus a s'imbesse sas ideas cranucàndhelas e mascheràndhelas de fiacas ◊ petzi s'imberta de su tempus, chene piedu, est reséssia a lu cranucare ◊ su bentu crannugat su trigu candho est ifustu meda 2. a su colpu mi so carnugadu e so rutu a terra (G.Chessa) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to bend, to twist Ispagnolu doblar, romper Italianu piegare, tòrcere, spezzare Tedescu biegen.

cannúsca , nf Definitzione cannedhu, orrugu de canna ue s'imbodhigat su filu de pònnere in s'ispola.

cannutígliu , nm: canotígliu Definitzione filu de prata o de oro po borderia Ètimu spn. canutillo Tradutziones Frantzesu fil d'argent ou d'or à broder Ingresu silver or gold yarn for imbroidery Ispagnolu canutillo Italianu filo d'argènto o d'òro per ricami Tedescu Silber-oder Goldstickgarn.

canoàtzu canavàciu

canólia calónia

canóligu cabónigu

cànone , nm: cànoni Definitzione régula, norma de lei; cantu si pagat de afitu Tradutziones Frantzesu canon Ingresu rule, rent Ispagnolu canon Italianu cànone Tedescu Regeln, Mietzins.