A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cantalíre , nm: cantarile, canterile Definitzione in is aperturas (gennas), su muru a una parte e a s'àtera, is muros de costau de s'apertura Sinònimos e contràrios antalire, cantargiare, cosciale, istantalire, trempai Frases candho ibbabbu, fizu mé, istentavat a ghirare, immamma s'imbaravat a su canterile de sa zanna, cun sos òcios in sa mina Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu huisserie, montant Ingresu jamb Ispagnolu jamba, mangueta, pie derecho Italianu stìpite, stàggio del telàio della pòrta Tedescu Stamm.

càntara , nf, nm: càntaru Definitzione una genia de pische de mare Sinònimos e contràrios tannuda Sambenados e Provèrbios smb: Càntara Terminologia iscientìfica psc, spondyliosoma cantharus Tradutziones Frantzesu dorade grise Ingresu cantharus, black sea-bream Ispagnolu chopa (f) Italianu càntaro Tedescu Brandbrassen.

càntara 1 , nf Definitzione càntigu o chistionu chi giaet ifadu / ómine de c. = ifadosu Sinònimos e contràrios làntara, laredha, mémula, taja Frases ne portat una de càntara, cussu!… Sambenados e Provèrbios smb: Càntara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chant ou parler agaçants Ingresu singing Ispagnolu cantilena Italianu canto o parlare noióso, stucchévole Tedescu eintöniger Gesang.

cantaràlla , nf Definitzione cantighedhu, su istare a su canta canta, cantandho Frases candu dhu pigat sa cantaralla no dh'acabbat prus! Ètimu srd.

cantarànu , nm: canteranu, cataranu Definitzione genia de trastu mannu fatu a calàscios po chistire orrobba, bestimentu Sinònimos e contràrios cumò Frases già ti apo a cojuare a gustu tou e ti apo a dare letu e cantaranu ◊ e ite pignu de remonire in canteranu chi est, cussu!…◊ bi amus puru sa linna apedrada chi bi deghet in mustra in cantaranu Tradutziones Frantzesu commode Ingresu chest of drawers Ispagnolu cantarano Italianu canterano, armàdio grande Tedescu Kommode.

cantàre cantàe

cantàre 1 , nm: cantari, chintare 1, chintari Definitzione pesu, tanti de baranta chilos (= 100 líbberas); aina po pesare: c. russu (pesat fintzes a chentu chimbanta líbberas), cantaritu (pesat fintzes a chentu líbberas): su c. est fatu che una pesa, ma chentza pratu, solu cun is gàncios, e si pigat in duos cun su gànciu de pigare intrau in d-unu fuste grussu / s'untza che betat su cantare = bastat pagu pro fàghere dannu, mescamente candho sas cosas sunt in tàntaris che a sa canna de una pesa, o fintzas a fortza de fàghere cosas chi no andhant bene Sinònimos e contràrios pesa Frases de sa cunfetura de Fonne ndhe cherio tres cantares ◊ at béndiu centu chintaris de casu ◊ cussa cosa pesat duus cantaris ◊ su meda in cosas goi no si misurat a prammos e ne a cantares 2. bae a Bodale a ti dare su cantare, pro piaghere, chi est a pesare su porcu Sambenados e Provèrbios prb: a untza a untza si faghet su cantare Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu poids de cent livres Ingresu weight of 100 pounds Ispagnolu peso de ciento libras Italianu péso di cènto libbre, cantaro Tedescu 100 Pfund-Gewicht.

cantàre 2 , nm Definitzione cosa nada cun pagu giudítziu, chentza cunsideru Sinònimos e contràrios bambiore, iscàntaru, issipidóriu, lofiori.

cantaredhài, cantaredhàre , vrb Definitzione istare a su canta canta, cantandho fatuvatu Sinònimos e contràrios cantae, cantutzare, iscantaritzare, muidonare Frases si at a intendi su cantaredhai tuu fitianu peri is badhis (S.Chiappori)◊ compare est sèmpere cantaredhandho ◊ est bufendu e cantaredhendu Tradutziones Frantzesu chantonner, fredonner Ingresu to croon Ispagnolu tararear Italianu canterellare Tedescu trällern.

cantarédhu , nm Definitzione min. de càntaru: vena de abba chi essit in artu e orruet a tziri, a ispéndhula Sinònimos e contràrios càntaru, pissiarolu Frases s'abba fit falendhe dae sa roca a ticu a ticu in d-unu cantaredhu ◊ at postu sa broca a prenare suta de su cantaredhu ◊ su riu falat in chentu cantaredhos pendhente dae s'artine.

cantarédhu 1 , agt, nm Definitzione chi o chie cantat fatuvatu Sinònimos e contràrios cantarolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chanteur, celui qui aime chanter Ingresu chirping Ispagnolu cantarín Italianu canterino Tedescu sangeslustig.

cantarédhu 2 , nm Definitzione genia de cadriga o cannitzu apicau, fatu a tiras de linna po dhue pònnere casu asciutandho.

cantàrgia , nf: crantàrgia Definitzione bículos, cantos, orrugos Sinònimos e contràrios biculaza, arrogalla, piciualla Frases chi non ti giao crantàrgia de birdu, de dinari no ndhe tèngio! (L.Mura) Ètimu srd.

cantargiàre , nm: canterjale Definitzione in is aperturas (gennas), su muru a una parte e àtera, is muros de costau de s'apertura; sa dente murale de culatzu ’e canterju (s'úrtimu casciale) Sinònimos e contràrios antalire, cantalire, cosciale, istantalire, trempai Ètimu srd.

cantàri cantàre 1

cantàri 1 cantàe

cantariàrzu , agt Definitzione chi est ifadosu ca istat sèmpere naendho, a mémula Sinònimos e contràrios cantarzosu, pibincosu, pibincu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pédant Ingresu pedantic Ispagnolu aburrido, pesado Italianu pedante Tedescu pedantisch.

cantàrida, cantàriga , nf Definitzione genia de bobboi Terminologia iscientìfica crp Ètimu ctl., spn. cantárida Tradutziones Frantzesu cantharide Ingresu spanish-fly Ispagnolu cantárida Italianu cantàride Tedescu Pflasterkäfer.

cantaríle cantalíre

cantarínu , agt Sinònimos e contràrios cantaredhu 1, cantarolu.