A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cantepennò, cantepennòno , avb Definitzione si no àteru, a su nessi Sinònimos e contràrios assumancu, nensi Frases baebbei tue a fàghere cussu, o cantepennono ispiegabbilu comente depet fàghere! ◊ faghe a manigare, o cantepennono ammanitza sa cosa, za bi pesso deo! ◊ làssami pasare, o cantepennono torrare àlidu! ◊ si faghet totu, o cantepennò si comintzat ◊ cheriat a los lassare líbberos de si che torrare a domo, o cantepennò a los pagare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu au moins Ingresu at least Ispagnolu al menos, por lo menos Italianu alméno, quantoméno Tedescu wenigstens.

canterànu cantarànu

cantérgiu cantèlza

cantéria , nf Sinònimos e contràrios marmutu, mummúchiu Ètimu srd.

canteríle cantalíre

cantèrja cantèlza

canterjàle cantargiàre

cantérju, cantèrza cantèlza

canterzàda , nf Definitzione cropu giau a su canterzu, a trempas Sinònimos e contràrios iscantargiara Ètimu srd.

canterzàle , nm Definitzione una parte de su frenu chi si ponet a s'animale, intrau in conca e in murros, cussa chi calat in su canterzu o trempa Sinònimos e contràrios cavanale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu montants de bride Ingresu bit-strap Ispagnolu quijera Italianu sguància della brìglia Tedescu Backenstück.

cantérzu cantèlza

canterzúdu , agt Definitzione chi portat trempas mannas, canterzos mannos Sinònimos e contràrios trempudu Ètimu srd.

cantiapàri cantepàre

cantichinòno , avb Sinònimos e contràrios assinuncas, candeghinò, chiscussu, deghinò, diacussu, sinono Frases chi su pitzochedhu arrespundiat "Perdonu!" che dhu faiaus calare abbellu, cantichinono pighiat iscartinada mala! ◊ candho faiant su pane, s'isposa non dhu podiat tocare, cantichinono dhi podiant naschire fígios lorodhosos Ètimu srd.

cànticu , nm: càntigu Definitzione su cantare, su istare cantandho / genias de càntigu: a poesia, a chiterra, a tenore; c. de possè = gara poética Sinònimos e contràrios càntida Frases su cànticu de sa tonca, su murmutu lépiu de sos padentes ammudaos li poniant in s'ànima unu sensu de tristura ◊ l'intendho totaganta die a càntigu ◊ su càntigu sou za est bellu, ca tenet boghe bella ◊ su Cànticu de sos cànticos est de Salomone Tradutziones Frantzesu chant Ingresu singing Ispagnolu canto Italianu canto Tedescu Gesang.

càntida , nf, nm: càntidu, cantu 5 Definitzione su cantare, su istare cantandho Sinònimos e contràrios cantaxu, cànticu, cantonzu Frases deveras, su càntidu no mi donat errichesa e ne onori de gherreri ◊ at ancora in orijas sos càntidos issoro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chant Ingresu singing Ispagnolu canto Italianu canto Tedescu Gesang.

cantidàde, cantidàdi , nf Definitzione su tanti de una cosa / in cantidade = in cantis, a meda Sinònimos e contràrios tantu Frases sa cantidade de s'olia fit meda, ma sa calidade fit metzana ◊ umiliaus e afligius bàsciu sa cantidadi de is pecaus nostus si presentaus a bosu cun grandu pentimentu ◊ oe si papat prus in cantidade, peroe gei est s'istògomo guastu! Ètimu spn. cantidad Tradutziones Frantzesu quantité Ingresu quantity Ispagnolu cantidad Italianu quantità Tedescu Anzahl.

càntidu càntida

cantiéri , nm Definitzione logu inue dhue at gente trebballandho, is trebballadores etotu, su trebballu matessi pigau coment'e manera de dhu fàere, prus che àteru fatu no a impresa privada ma in economia a cumandhu de una Comuna o àteru ente púbbricu Frases cussu triballu l'ant fatu a cantieri ◊ cun cussos cantieris no ndhe atúliant de triballu: sunt cosas pro ammandronare sa zente! Tradutziones Frantzesu chantier Ingresu yard Ispagnolu obras Italianu cantière Tedescu Baustelle.

cantighédhu , nm: cantzichedhu Definitzione min. de càntigu e de cantu 1 (orrugu, bículu) Sinònimos e contràrios arroghedhu, cantedhu 2. mi apo segadu unu cantighedhu de casu tantu de l'assazare.