A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cànsciu 1 , nm: càsciu 2, cansu 2 Definitzione su cassiare; a logos, orruga istrinta Sinònimos e contràrios botorinu, istrintógliu / irbortu Maneras de nàrrere csn: dare cànsciu = fàghere a mancu, istrobbai, impedire; càsciu cobertu = a logos, zenia de passizu fatu a arcu pro totu unu tretu de carrela istrinta inter duas domos de unu matessi mere Frases no apo pro sas ranas simpatia, ma tantas bortas dae sa funtana pro no ti ofendher càsciu ndhe daia!◊ dae meda, isciuchèndhemi, daia càsciu de mi abbaidare in s'ispixu! Ètimu srd.

cansèsa , nf Definitzione su èssere istracos, immarrios Sinònimos e contràrios istrachesa, istrachidúdine Ètimu srd.

cansiàre cansài 1

cansídu , agt: acansidu, cassidu Definitzione immarriu meda, chi est a malu puntu Sinònimos e contràrios acassu, achénsidu, achensu, ansidu, istracu | ctr. pasadu, folte Maneras de nàrrere csn: cassidu de sidi = morindhe de su sidi, chi tenet sidi meda; cassidu de pane = chi tenet bisonzu mannu de pane, famidu Frases sas ancas no lu rezent: sunt cassidas 2. sa terra est cansida de suore: dade suore a sa terra chi bos dat in giambu ispigas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épuisé Ingresu exausted Ispagnolu exhausto, extenuado, agotado Italianu esàusto Tedescu erschöpft.

cansítu , nm Definitzione min. de cànsciu: cànsciu piticu Sinònimos e contràrios canscioleta, cànsciu Terminologia iscientìfica bst.

cànsiu cànsciu

cansòla , nf: casciola, cassola, cassora Definitzione manera de fàere unu papare (de petza a orrughedhos o fintzes de ebrúgiu), fríssiu cun erbas in d-unu pagu de ógiu e sighiu a còere cun d-un'aciuntighedha de abba, binu (segundhu it'est), fintzes chi torrat a s'ógiu Sinònimos e contràrios ghisadu Maneras de nàrrere csn: còghere, fàghere una cosa a c. = a casciolinu; èssere in c. (nadu de zente) = àere tratamentu, èssere amigos; passai de c. (nadu de una cosa, de una chistione) = barigàreche tropu tempus de candho tocaiat a fàghere sa cosa; furriaisí a cassola bamba (nau de giogu, de ispàssiu)= furriarechela a burdellu, a istrobbu, unu pagu a machine Frases s'anzone l'at fatu a cassola cun bardureu e carchi patata ◊ notesta sa famíglia si cenat a cassola: a crasi eus a lassai su chi eus iscabeciau 2. a ita mandas unu billetu de augúrius apustis de tanti tempus, candu est passau de cassola?! Sambenados e Provèrbios smb: Casciola, Casciolla, Cassola Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl. cassola Tradutziones Frantzesu ragoût, à la nage Ingresu stew Ispagnolu guiso Italianu spezzatino, guazzétto Tedescu Ragout.

cansòne, cansòni canciòne

cànsu , agt Sinònimos e contràrios ammungiadu, acassu, istracu | ctr. pasadu Frases sa manu artziada nci dh'arruit cansa Tradutziones Frantzesu fatigué Ingresu worn-out Ispagnolu cansado Italianu stanco Tedescu müde.

cànsu 1 cànsciu

cànsu 2 cànsciu 1

cantàda , nf Definitzione su cantare, ma fintzes sa manera de cantare / c. de sèi = a gara de improvisadores, a sa campidanesa Frases cantas cantadas fatas in cussas festas! ◊ calincunu at iscritu s'istória de sa cantada campidanesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de chanter quelque chose Ingresu singing Ispagnolu acción de cantar Italianu cantata Tedescu Gesang.

cantadòre, cantadòri , agt, nm Definitzione chi o chie cantat Sinònimos e contràrios cantajolu Maneras de nàrrere csn: zenias de cantadore: c. a chiterra = chie cantat poesias fatas acumpanzadu a sonu de chiterra; c. a poesia = chie si lu pessat cantendhe etotu su chi depet cantare, faghindhe sa gara cun àteros poetas; c. a tenore = onzunu de sos bàtoro chi cantant in d-unu cuncordu o cussertu; c. a frores = chie cantendhe improvisat mutos Frases aputis chena tzucànt totus cun is iscannos a partza de crésia inue su comitau iat parau su palcu po iscurtare is cantadores ◊ pro sa festa batint sos cantadores ◊ dogni bonu cantadore a sa pesada torrat ◊ Maria Carta fit cantadora de dolos e isperas de Sardigna ◊ mi parit ca tui non ti càstias solu is cantadoris sardus! 2. cucu cantadori, tui ca ses indovinadori naramí cantu ammancat a mi cojai! ◊ passeint sas serantinas tébias aiscultendhe su grígliu cantadore ◊ po sa festa faeus bènnere is cantadores a frores Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chanteur, chantre Ingresu singer Ispagnolu cantador Italianu cantatóre, cantóre Tedescu Sänger.

cantadoría , nf Definitzione càntigu, pràtiga de càntigu po imparare a cantare Frases is piciochedhus funt andendi a iscola de cantadoria.

cantadúra , nf Definitzione su cantare, nau pruschetotu de sa manera Frases cussa genia de cantadura est mala a fai Ètimu srd.

cantàe , vrb: cantai, cantare, cantari Definitzione nàrrere una cantone o una poesia faendho sa boghe segundhu un'andhare o tràgiu diferente de su foedhóngiu de su chistionu, sighendho unu rítimu chi praghet e chi est agiummai sèmpere decídiu innanti (siat comente si est connotu e siat imbentau e iscritu cun is notas musicales): fintzes imbentare poesia a càntigu; sa boghe de is pigiones candho dha sighint (e fintzes de bobboi, es. sa chíghela, o animale, es. su margiane)/ modas de cantare: a boche de bassu (coment'e po acumpangiare unu ballu), a mummucu (unu pagu a mémula, chentza fàere essire bene crara sa boghe), a sa bassa, a sa séria, a chiterra, a poesia, a tenore, a dillu Maneras de nàrrere csn: pesàresi a cantare = cummentzai, ponnirisí a cantai; cantai is oremus, s'alleluja, sa chiriella a unu = dare una briga; no criat e ni cantat = (nadu de unu) est acoment'e nisciunus, fatu e lassadu; lassare cantare = lassare nàrrere, betaresila a pérdida; cantare in malas = a irmuju, a innóriu, nendhe male de ccn.; cantare in zanna = fàghere sa serenada a sa fémina; gei cantas!… = a ndh'as de s'àsiu si ispetas a!…; c. a boghe ispalatada = itl. a vóce pièna Frases cantendhe acisaiat sa foresta ◊ a Monserrau torru a benni e cun Pieru cantaus impari (Maxia)◊ no tenet prus gana de cantae e sighet a fàere a sa muda ◊ candho cantat Maria paret una sirena…◊ totu sa grefa ch'est cantendhe in zanna ◊ cussu no fiat bellu a cantai e intzaras fradi miu dh'iat fatu imparai a menti su mutetu de narri a sa picioca 2. su caboni fait iscidu cantendi e dh'istrobbat ◊ un'istria si pesat a cantare ◊ apo inténdhiu is canes apedhandho a dónni'ora e is pudhos cantàndhoro a mengianu 3. est aspetendi a dhu biri, a su dotori de guvernu, po dhi cantai is oremus! Sambenados e Provèrbios prb: caboni cantat, pudha dhi mancat Ètimu ltn. cantare Tradutziones Frantzesu chanter Ingresu to sing Ispagnolu cantar Italianu cantare Tedescu singen.

cantagànta , nm Definitzione genia de animaledhu chi in is istades, mescamente a oras de sole, istat sèmpere cantandho: difícile mannu a dhu bíere ca acostindho si citit Sinònimos e contràrios angesa, bibbigorra, chíchela, ciriciri, cixa, coibira, pisigorra, sitzigarra, sitzigolla, tzitarra Terminologia iscientìfica crp, tibicen plebejus Ètimu srd.

cantagànta 1 , avb Definitzione (fàere cosa) chentza dificurtade peruna; istare sèmpere cantandho, cantare fatuvatu / pigai una cosa, una chistioni, c. = chentza si ndhe preocupare Frases in duas dies custu triballu mi che lu fato a sa sola cantaganta! ◊ custa gàrriga bi la ponzo totu: mancari betzu, custu càmiu che la ghirat cantaganta ◊ mama mia a otanta annos che zughiat cantaganta unu sacu de patata subra su cúcuru (Z.A.Cappai) 2. triballendhe istat tota die a su cantaganta: mancu de su tempus si daet a coro ◊ sa piciochedha tocat e paltit cantaganta a fàere s'impériu a sa mama Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu facilement Ingresu easily Ispagnolu fácilmente Italianu facilménte Tedescu leicht.

cantài cantàe

cantajólu , nm Definitzione chie cantat Sinònimos e contràrios cantadore Ètimu srd.