A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fainaméntu , nm Sinònimos e contràrios faina Ètimu srd.

fainàre , vrb Definitzione fàere is fainas / mele fainadu = su chi at triballadu o collidu s'abe; èssere, istare faina faina = trancuinendi, fendi e fateriendi, sèmpere faendho Sinònimos e contràrios trabagiare Frases cuss'ómine passat sas dies fainendhe ◊ s'itevàghere si bidiat e totus fainaiant a sa lestra ◊ in s'aposentu podes reposare o fainare a su seguru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu travailler Ingresu to work Ispagnolu trabajar Italianu lavorare Tedescu arbeiten.

fainciòne, fainciòni , nm: faintzoni Definitzione faighedha frisca, modhe; granu de fae aortitzu po sicore o fritu 2. su faincioni si donat a is animalis, sa fà prus bona si lassat a sèmini.

fainèdha , nf Definitzione min. de faina: segundhu comente si narat, faina leada a disprétziu, faina mala o fintzes manna.

faineràre faghineràre

fainéri , agt, nm Definitzione chi o chie faet sa faina, chi istat sèmpere trebballandho Sinònimos e contràrios abbretiosu, contipizosu, fachijolu, trabagliante, trancuineri | ctr. mandrone, praitzosu Frases fiat unu bonu faineri e manteniat bèni sa família ◊ sas abes sunt che massàgias faineras ◊ cussas sorris funt faineras che abis ◊ custus fradis fiant unu bonu e faineri, s'àteru preitzosu ◊ sas màchinas, lestras faineras, in pagu tempus finint sas fainas ◊ chie est su faineri de custa balentia? Ètimu ctl. fainer Tradutziones Frantzesu laborieux Ingresu industrious, hard-working Ispagnolu laborioso, operoso Italianu laborióso, operóso, àlacre Tedescu arbeitsam, arbeitsamer Mensch.

fainéri 1, fainéru faghinéri

fainósu , agt Sinònimos e contràrios peleosu, trabagiosu | ctr. discanciosu Ètimu srd.

faintzòni fainciòni

faínu faghínu

faínu 1 , avb Definitzione a f. = che a sa fae, che fae (nau de su trigu, chentza mòlere) Frases mamma at cotu su trigu a fainu, chi tiat èssere budhidu in s'abba (Z.Frassu).

fainzèdha , nf Definitzione una genia de laore (upm) chi faet a cannàile longu: faet unu granighedhu minudu e laditu Sinònimos e contràrios gentíglia, lentige, tentilla Terminologia iscientìfica lrs Ètimu srd.

faínzu faghínu

fàiri fàchere

fairivàiri , nm: farivàiri, farivari, frarivrari Definitzione chinisu biu e giai orrúbiu de cantu est budhiu meda asuta de sa braxa, tanti ca faet a dhue còere cosa (patata, castàngia, ou) Sinònimos e contràrios calduchinu, cardufari, fadhisa Frases cust'ou at a èssi prus saboriu si dhu fia tebidebi in su fairivàiri? ◊ s'istrumpat in s'arena finivini che pisita in su farivari ◊ allorigados in su farivari, mesa bentre tizirint in caentu… Ètimu ltn. flagrare Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu ceniza caliente debajo de las brasas Italianu cinìgia Tedescu Glutasche.

faisèdha , nf: fajedha, faitzedha Definitzione denti de béciu, de bècia, basoledhu atzudu: genia de erba chi faet a cannàile in terra che a su pisurche o fintzes in artu e faet su granu coment'e una faighedha atzuda, bona po su bestiàmene e fintzes po sa gente (ma a ndhe papare meda faet male, est toscosa) Sinònimos e contràrios anchíscia, fravaria, inchisa, nasedhu, pisedhu, písiri, pisuvà, tresatzas Terminologia iscientìfica lrs, Lathyrus sativus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gesse Ingresu chickling, grass-pea Ispagnolu almorta Italianu cicérchia Tedescu Saatplatterbse.

faisèta , nf Definitzione unu de is aligúmines prus connotos, cotu a friscu e a sicau: faet a cannàile longu fine, in terra e mescamente in artu (si est apuntedhau), e bogat tegas longas chi faent su granu Sinònimos e contràrios basolu, faigedha, pisu 1 Terminologia iscientìfica lrs, Phaseolus vulgaris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haricot Ingresu bean Ispagnolu judía Italianu fagiòlo Tedescu Gartenbohne.

faisèta 1 , nf Sinònimos e contràrios basolugadhinu, ghírtzoru, pabasolu, pisibisi, pisu 3 / cdh. faicedha Terminologia iscientìfica lrs, Vicia sativa.

faisínu , agt Definitzione chi arresurtat a solu, in prus, iscambillu Sinònimos e contràrios schéciu.

faíta , nf Definitzione basolu, pisu Sinònimos e contràrios faigedha, faiseta, fasolu, pisu 1 Frases in is ortos no mancat patata, faita, créssia, figu, pira e mela Terminologia iscientìfica lrs.