A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frenédiga franédiga

frenedigàre , vrb Definitzione foedhandho de su cuadhu, èssere ischinitzosu, furighedhosu, pigau de sa frenédiga, candho no abbarrat firmu e no si arrennescet a dhu poderare 2. candho su pitzinnu si acurtziaiat, sa fémina in cioca lu meriaiat cun oju airadu, frenedighendhe sas francas a prope a si betare Ètimu ltn. phreneticare.

frenedigósu franedigósu

frenédigu , agt Definitzione chi istat a su move move chentza pòdere o ischire istare firmu, prus che àteru po oriolu, furighedha, ispédhiu Sinònimos e contràrios allichinidu, apedhiosu, dilliriadu, franedigosu, furighedhosu, orau, pistichinzosu, schinitzosu, spedhiosu Frases deo fia annervadu e frenédigu andhendhe sempre addainanti ma chentza ischire a ue Ètimu ltn phreneticus Tradutziones Frantzesu agité Ingresu restless Ispagnolu agitado, excitado Italianu agitato, irrequïèto Tedescu unruhig.

frenésigu , nm Definitzione genia de pistighíngiu, de iscinitzu mannu Sinònimos e contràrios franédiga, furighedha, furighíngiu Frases intendhendhe su contu, lis intreit tantu frenésigu e arràbbiu chi catzaiant fogu dai totue.

frenèsta fenèsta

frénia férnia

freniàticu , agt Sinònimos e contràrios bizarrosu, ideàticu, ideosu / furighedhosu Ètimu srd.

frenidicósu franedigósu

freniósu , agt Definitzione chi portat o tenet frénia Sinònimos e contràrios bolabbola, bolanderu, bolantitzu, bollàticu / geniosu Tradutziones Frantzesu fantaisiste Ingresu fanciful Ispagnolu antojadizo Italianu estróso Tedescu inspiriert, launig.

frénnida férnia

frennóculu, frenóculu fragnóculu

frensàda frassàda

frènte , nf Definitzione sa parte de sa carena inue dhue funt is istentinas / min. frentedhu = súmene; èssere a mesu f. = chentza mascadu, àere manigadu su mesu de su tantu chi bi cheret a si mascare Sinònimos e contràrios bentre*, màcia 3 Frases cudha die est ruta a frente in susu: creio chi fit morindhe ◊ su mannale fit totu gangas e frente ◊ pro lu dare a su pitzinnu si che bocaiant su mànnicu dae buca e abarraiant issos a mesu frente Sambenados e Provèrbios prb: vucone partiu no rupet frente.

frentúdu , agt, nm: bentrudu* Definitzione chi portat bentre manna, chi bolet totu cussu Sinònimos e contràrios bentrimannu, bentrone, budhone 1, matimannu.

frentúle , nm: brentule* Sinònimos e contràrios bentre.

frénu , nm Definitzione aparíciu po abbrandhare s'andhadura de una màchina, de un'animale o àteru; régula po cuncordare unu cumportamentu prus giuditziosu / frenedhu = me is gecas, acàpiu po dhas aguantai serradas Sinònimos e contràrios bríglia, murrabi / macànica, maltinica 1, martingala Maneras de nàrrere csn: pigai o bogai su frenu, tirai, abbambiai su frenu; a f. bàmbulu, sciagu = cun su frenu lassadu lenu; tenni a ccn. a f. modhi, sciagu = cun tropu libbertade, pagu annestru Frases in sa pénnita sa moto aiat picatu a cúrrere e Matzeu li aiat illascatu sos frenos ◊ portaus is frenus tiraus e is arrodas no girant ◊ fatuvatu ghetat una boxi su gavoesu chi bendit frenus e crabistus ◊ Minnia castiàt a innantis istringendu forti is frenus de su cuadhu Ètimu ltn. frenum Tradutziones Frantzesu frein, bride Ingresu brake, bridle Ispagnolu freno, rienda Italianu fréno, brìglia Tedescu Bremse, Zügel.

frenucàre finuciàre

frenúcu fenúciu

frenugàda , nf Definitzione su frenugare; genia de papare fatu cun fenugu areste Ètimu srd.