furadòre , agt Definitzione chi furat Sinònimos e contràrios arrapiante, forúnciu, fraitzu, francudu, furànciu, furone, ladrone Frases custu est un'istadu furadore Ètimu srd.
furadúra , nf Definitzione su furare, nau de sa manera de pigare cosa angena Frases cussos fint basos a furadura! ◊ nos ant presu e sutu a furadura, però no fimis drommidos ne macos Ètimu srd.
furaéntu furabbéntu
furagòrus , agt Definitzione chi faet indiosare s'àteru; chi est conchilébiu Terminologia iscientìfica ntl.
furài , vrb: furare Definitzione
pigare a trassa o a prepoténtzia sa cosa angena po si ndhe fàere meres; su essire mancante de una cosa in sa mannària o in su pesu
Sinònimos e contràrios
aciapai,
afarrancae,
afufai,
arpiai,
arrapare 2,
arrelantzai,
aungrare,
craspuare,
frunciare,
inghitai,
irrobbare,
runtzinare,
sdorrobbai
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere a su fura fura (furavura) = furàresi sa cosa s'unu cun s'àteru; betàresi a furare = atrivíresi a furare, donaisí a sa fura; furare a ogros bidentes = furai ananti de totus, a faci manna
Frases
pro furare, sete làcanas! ◊ est in mancamentu ca che li ant furadu su bestiàmine ◊ tue puru ti ses betadu a furare?!◊ sa piús arte mala est su furare!◊ chi ti bolint induiri a furai, no indullast!
2.
medi zustu ca sinono in mesu a meda furat! ◊ pesendhe sa cosa posta in isterzu, o fintzas imboligada in pabilu, a su pesu li furat
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie furat ou furat pudha ◊ furat chie venit dae su mare
Ètimu
ltn.
furare
Tradutziones
Frantzesu
voler,
dérober
Ingresu
to steal
Ispagnolu
robar
Italianu
rubare
Tedescu
stehlen,
rauben.
furamènta, furaméntu , nf, nm Sinònimos e contràrios fura Frases seu cichendi cracanibis po ghetai a pitzu de issu sa crupa de sa furamenta de su cuadhu Ètimu srd.
furànciu , agt, nm Definitzione
chi o chie furat, est giau a sa fura, chi leat sa cosa a furadura
Sinònimos e contràrios
afufadore,
arpiadori,
arrapiante,
forúnciu,
furone,
ladrone,
mostrengheri,
ungiudu
Frases
pobidhu susuncu, pobidha furància!
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
voleur
Ingresu
pilferer
Ispagnolu
ratero
Italianu
ladrùncolo
Tedescu
diebisch,
Dieb.
furanciulài , vrb Sinònimos e contràrios
afuruncai,
arraspinzare,
ciaspinare,
frunciare,
gastochiare,
aungrare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chaparder
Ingresu
to pilfer
Ispagnolu
ratear,
sisar
Italianu
rubacchiare
Tedescu
mausen,
stibitzen.
furanciulòne , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a furare Sinònimos e contràrios furànciulu.
furànciulu , agt, nm: furànculu, furàntzulu Definitzione chi o chie furat; fintzes chi est fatu a furinu, coment'e a furadura Sinònimos e contràrios forúnciu, furànciu, furancredhu Frases s'unturzu est unu puzone furànciulu 2. sunt cunzadas cudhas oras caras e totu sos furàntzolos mementos ◊ fit un'amore fatu de risos bellos, de dolore, de ojadas furàntzulas Ètimu srd.
furancrédhu , nm Sinònimos e contràrios forúnciu, furànciu, furànciulu Frases carchi furancredhu o carchi mandrone si fit ingulimatu a cussas raicras bellas e népitas Ètimu srd.
furancrínu , agt, nm Definitzione chi o chie furat, bardaneri, furone Sinònimos e contràrios furancredhu Ètimu srd.
furànculu, furàntzulu furànciulu
furàre furài
furasòle , nm Definitzione nau in cobertantza, su dimóniu Sinònimos e contràrios anemigu, antzipirri, arremínciu, béstiu, corroi, dinghellu, foradenosu, lebbedhu, pudidinosu Ètimu srd.
furàu , pps, agt, nm Definitzione de furare; chi dh'ant fatu a furadura; cosa furada Sinònimos e contràrios mostrengu | ctr. legítimu, lítzidu, pobidhare 1 3. torra su furau! Sambenados e Provèrbios prb: sa cosa furada est farra de su tiau.
furavúra , nm Definitzione giogu a cartas chi si faet ponendho is cartas bínchias furriadas a car'a pitzu e contandho (e binchendho) cussas de su cumpàngiu paris cun cussas de terra Ètimu srd.
furbidàde, furbidàdi , nf Definitzione su èssere furbos, malínnios, trasseris Sinònimos e contràrios abbisu 1, arrusa, astrúscia, fraícia, imbentu, malesa, malíscia, transa | ctr. sincheresa, singillidadi Frases dhu scis, tui, ita est sa furbidadi? ◊ candu su cristianu si lassat imbovai de totus no tenit furbidadi nudha ◊ sa furbidade nostra no est serbida a nudha.
fúrbu fúlbu
fúrca frúca